Nois ballant Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5

Els Plens

La presència de diables a la Patum està documentada des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se plens els que porten fuets a cada banya de la màscara i a la cua, perquè van plens de foc. El salt de plens té lloc a la plaça de Sant Pere durant la Patum de les nits del dijous i el diumenge de Corpus, amb dos salts en cada ocasió que segueixen a dues tandes completes de danses de la resta de comparses. Els plens són únics en el patrimoni festiu català, tant per les seves característiques com pel procés acurat i arcaic de vestir-los, protegint-los del foc amb herba humida amb una tècnica conservada de segles enrere. A la plaça cada ple va amb un acompanyant que porta una bengala, s’encarrega d’encendre-li els fuets al moment indicat i de guiar-lo durant tot el salt. En iniciar-se la música, composada al segle XIX per Joaquim Serra Farriols, s’apaguen els llums de la plaça, s’encenen els fuets i tant els plens com els participants, evolucionen per la plaça en sentit contrari a les agulles del rellotge, enmig d’un infern de guspires. Quan esclata el darrer fuet s’acaba la música i s’encenen els llums de la plaça.

Paraules clau
Cercador
  Cerca avançada
Destaquem
Continguts relacionats

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya