Les festes en honor de la Mare de Déu del Tura ja es troben documentades al segle XIV, si bé es té notícia d’actes festius que es van organitzar amb motiu d’aquesta diada a partir de 1636, any que es té notícia que es feia el correbou, ball a la plaça i seguidillas.
L’esquema actual de la festa configurat pels actes més tradicionals ja s’estructura a partir de l’any 1850. El dia 8, diada de les Mares de Déu Trobades i la Mare de Déu del Tura n’és una, comença la festa amb una ofrena floral a la imatge, seguida de la Missa Solemne i la processó. Els actes més populars i més esperats pel públic són els que hi participen els gegants, els nans i els cavallets, que a Olot anomenen cabeçuts i cavallins. Els olotins tenen un especial afecte per aquestes figures, que assumeixen popularment la categoria de símbols de la població. Els gegants són les figures més emblemàtiques, les testes són veritables obres escultòriques d’artistes d’anomenada com Miquel Blay i Celestí Devesa. Van acompanyats del famós Lligamosques, un capgrós dels més antics documentats a Catalunya. El conjunt de capgrossos, tots amb testes diferents, té un aspecte molt arcaic i són dels únics que porten llances com era comú al segle XIX. Els cavallins, enamoren sobretot per les evolucions de la seva dansa.
L’acte central, al migdia del dia de la Mare de Déu del Tura, amb la plaça plena de gent, els nans, els gegants i els cavallins, per aquest ordre, executen la seva dansa al so de la cobla, en un ritus repetit que tothom coneix i que es desenvolupa amb la màxima sobrietat i solemnitat.
La festa compta també amb tot un seguit d’actes tradicionals com les revetlles; el concurs de carrosses anomenat “Cos Iris”, molt popular al segle XIX i principis del XX; les sardanes, el correfoc, la popular Tornaboda i el correbou. La tradició taurina d’Olot ve avalada per comptar amb la segona plaça de braus més antiga de la península. Olot compta també amb un conjunt de gegants, bestiari i capgrossos de barris que tenen el seu paper a la festa participant en la cercavila de la Farandola olotina.
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Espai web del CPCPTC