Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

El meu avi, cançó que des del 1977 clou la Cantada d’Havaneres de Calella, és una peça musical molt popular i que forma part del repertori d’aquesta mostra d’havaneres que es celebra des del 1966. La Cantada, amb el pas dels anys, a part de convertir-se en un important esdeveniment cultural i social per aquesta població empordanesa, també ha ajudat a popularitzar aquest gènere musical i estendre’l a tot el territori, ja que en molts indrets, ja siguin de costa o de muntanya, s’han introduït recitals d’aquest estil a les celebracions.

Orígens. Història de la festa

L’origen de la cantada d’havaneres està lligat a la presentació d’un llibre d’havaneres que tingué lloc l’any 1966 a la taverna de Can Batlle, situada a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell. El llibre, titulat Calella de Palafrugell i les havaneres, tal i com es descriu a la nota preliminar, “apart d’un recull d’havaneres [...], també vol ésser un homenatge a l’home de Calella mariner i cantaire”[1], i a les tavernes que els acullen com a llocs “on va prendre realitat la vida col·lectiva del país i, per tant, l’aventura apassionada del cant”. El llibre va ser una idea de dos regidors de Palafrugell i impulsors de nombroses iniciatives culturals, i membres de l’Associació d’Amics de Calella, Francesc Alsius i Frederic Martí, així com també, Joan Pericot, i es va poder portar a terme gràcies a Pericot, al músic Frederic Sirés i al cantaire Ernest Morató.

La cantada informal del 28 d’agost de 1966 a la taverna de can Batlle de Calella tingué tant d’èxit que s’emplaçaren a repetir-la l’any següent. Així doncs, el 2 de setembre de 1967, s’organitzà una Cantada d’Havaneres a les terrasses dels bars de la platja d’en Calau (platja al costat de l’actual ubicació de la Cantada), en la qual hi van actuar els grups Port Bo de Palafrugell, el Grup Alba de la Bisbal i el grup Calella, format per una colla de gent que passava els estius en aquesta població marinera. Entre el 1968 i el 1974, les cantades s’anaven succeint amb cada vegada més èxit de públic, malgrat que la data de celebració anava variant, alguns anys tenia lloc a l’agost i d’altres a finals de juliol.

L’evolució i ampliació de la cantada ha estat constant i progressiva, cada any més i més gent hi acudia a escoltar havaneres, i per aquest motiu, el 1979 es va decidir traslladar la Cantada d’Havaneres al primer cap de setmana de juliol, per evitar-ne la massificació del mes d’agost, i canviar la ubicació de l’escenari que passà a instal·lar-se sobre les roques del Fesol, d’aquesta manera es dotava l’espai de major capacitat a la part de públic. Malgrat aquests canvis, l’interès anava en augment, i especialment degut a la repercussió mediàtica i a la promoció del periodista Carles Sentís, membre de l’Associació de Veïns i Amics de Calella, qui aconseguí la presència de persones de renom.

Descripció actual i elements

Actualment, la Cantada d’Havaneres de Calella és un acte multitudinari a la platja del Port Bo, amb unes 2.000 localitats venudes, i amb el seguiment, a través de grans pantalles instal·lades a les platges i a la plaça Nova de Palafrugell d’unes 30.000 persones; si bé aquesta xifra augmentà considerablement l’any 2016, quan, en motiu del 50è aniversari, també se n’hi posaren a municipis com Tortosa, Puigcerdà, Lleida i Sant Feliu de Llobregat.

Per la celebració d’aquest mig segle es va estrenar una havanera commemorativa titulada Salanc de Calella, amb música de Josep Bastons i lletra de Carles Casanovas. En aquesta ocasió, les actuacions van anar a càrrec dels grups que més cops hi han cantat, com Port Bo que ha estat a totes les edicions, Peix Fregit en 34 ocasions i Bergantí, una desena de vegades.

Elements a destacar

L’indiscutible element a destacar d’aquesta Cantada és l’havanera com a gènere. Si bé ja es cantava abans, aquest esdeveniment va suposar una plataforma de promoció d’aquest estil musical a Catalunya.

Com indica el periodista Xavier Febrés “el ritme anomenat havanera va ser creat a Cuba el segle XIX per compositors cubans, com a adaptació, amb ritmes d’influència negra d’un vell ball de moda europeu, el country-dance o contradansa[2]”, així doncs, aquesta música és hereva de la fusió de ritmes de dos continents. La popularització a Catalunya es va produir a través de la sarsuela, una peça de teatre musical que es representava a la península i que, entre d’altres, incloïa havaneres, així com també jotes, xotis, boleros, entre d’altres. Aquests espectacles eren especialment populars en les metròpolis, però a partir dels anys 50 entraren en declivi i “només van subsistir en reduïts ambients populars, especialment de la costa empordanesa”[3].

A nivell musical, l’havanera es caracteritza pel seu ritme de corxera amb punt-semicorxera-dues corxeres empeltat damunt les antigues contradanses. Com poèticament la descriu Xavier Febrés es tracta d’“una cançó de tempo moderat i lent, melodia plana i melangiosa, compàs cadenciós, balanceig lànguid, lirisme romàntic i moviment ondulant”.

Organitzadors

Des dels inicis de la Cantada d’Havaneres fins l’any 1987, l’Associació de Veïns i Amics de Calella (AVAC) va ser l’entitat responsable de la seva organització; aquesta entitat es fundà el 1961 amb la voluntat d’impulsar i dinamitzar activitats culturals i socials; actualment continua activa i “participa en la vida de Calella, donant suport a totes les iniciatives culturals, lúdiques i esportives, ja sigui promovent-les directament o col·laborant-hi”[4]. L’any 87, però, l’associació traspassà les competències de l’organització de la Cantada a l’Ajuntament de Palafrugell, ja que, degut a la crescuda de l’esdeveniment, l’entitat no les podia assumir. Actualment, és l’Institut de Promoció Econòmica l’encarregat de l’organització; creat l’any 2005, funciona com un organisme autònom de caràcter administratiu de l'Ajuntament de Palafrugell, des de la seva fundació “ha esdevingut l'eix vertebrador que agrupa i gestiona totes les àrees que formen part de l’entorn econòmic del municipi i fomenta el desenvolupament local a través de la col·laboració i vincle directe amb la pluralitat de petites i mitjanes empreses”[5].

Referències bibliogràfiques

Alsius, F.; Martí, F.; Pericot, J. Calella de Palafrugell i les Havaneres (reedició). Palafrugell: Fundació Ernest Morató, 2016.

ACN. Calella de Palafrugell, 50 anys capital de l’havanera. El Punt Avui [en línia]. Calella de Palafrugell: 3 juliol 2016. <http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/984268.html> [Consulta: 28 març 2017].

Bofill Blanc, Josep. Calella, mig segle al ritme 2x4. El Punt Avui [en línia]. Calella de Palafrugell: 1 de juliol de 2016. <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/983526-calella-mig-segle-al-ritme-del-2x4.html> [Consulta: 29 de març de 2017].

E.A. El llibre que va inspirar la Cantada de Calella reviu. El Punt Avui [en línia]. Palafrugell: 20 de juny de 2016. <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/978555-el-llibre-que-va-inspirar-la-cantada-de-calella-reviu.html> [Consulta: 29 de març de 2017].

EFE. La Cantada de Habaneras de Calella de Palafrugell celebra por todo lo alto su 50 aniversario. La Vanguardia [en línia]. Barcelona: 6 d’abril de 2016. <http://www.lavanguardia.com/cultura/20160406/40933764933/santi-vila-calella-es-un-referente-de-la-habanera-y-del-inicio-del-verano.html> [Consulta: 23 de març de 2016]

Febrés i Verdú, Xavier. Això és l’Havanera. 1a ed. Barcelona: edicions La Campana, 1995.

Febrés i Verdú, Xavier. Les Havaneres, el cant d’un mar. Girona: Diputació de Girona, 1986. (Quaderns de la Revista de Girona, 5).

--------------

[1] Alsius, Martí i Pericot (2016). Pàg. 5

[2] Febrés. Pàg. 9-10

[3] Fundació Ernest Morató (web)

[4] AVAC. Què és l’AVAC. http://www.calelladepalafrugell.cat/avac/que-es-l-avac

[5] Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell. Presentació. http://ipep.cat/ca/presentacio

Web: http://www.havanerescalella.cat/

Galeria d'imatges de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Cantada d'Havaneres del 1971

El grup Port Bo a la XII Cantada d'Havaneres de Calella

Cantada d'Havaneres del 2004

Programa de mà de la Cantada d'Havaneres de l'any 1967

Cartell de la Cantada d'Havaneres, any 1996

Cantada d'Havaneres, any 2016.

Panoràmica de la Cantada d'Havaneres de Calella, any 2013.

Cantada d'Havaneres, any 2011.

Cantada d'Havaneres de Palafrugell, any 2013