Nois ballant Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5

Carnaval de Godall

A les terres de l’Ebre el Carnaval de Godall ha estat tot un referent, un carnaval dels més coneguts i participatius Se’n té coneixement des de finals del segle XIX, tot i que es creu que anteriorment ja es celebrava. Durant la guerra civil es va interrompre, però pocs anys més tard entre el 1945 i 1950, tot i estar prohibit, es va tornar a celebrar una mica encobert com a festa d’hivern. Des del 1940 els veïns ja sortien al carrer disfressats. La gent va tornar a sortir disfressada i de mica en mica es va recuperar el ball de disfresses i la batalla de farina. Durant el franquisme, la festa estava vigilada per les autoritats, fet que provocava situacions molt curioses i còmiques, es recorden les persecucions i els jocs d’amagatalls entre les màscares i la guàrdia civil, que sobretot durant els primers anys no deixaven que s’anés pel carrer amb la cara tapada.

El carnaval es celebrava el dilluns i sobretot el dimarts abans del dimecres de Cendra. A la dècada de 1960, quan les festes van passar a ser organitzades pel Club de Futbol, es va ampliar a cinc dies i cinc balls. La comissió organitzadora era formada per un membre de l’ajuntament i dos o tres de la junta del futbol, els mateixos que s’encarregaven de les festes majors. Cada any, l’ajuntament havia de demanar permís al governador, a qui miraven de tenir content a igual que a la guàrdia civil.

Abans de la guerra civil el ball era organitzats pels dos locals socials i d’oci que funcionaven paral.lelament.

Actualment l’organització de la festa va a càrrec de l’ajuntament de Godall, que compta amb la implicació i participació de les entitats del poble. Dura cinc dies, de divendres tarda al dimarts a la nit.

Elements destacats del Carnaval:

Disfresses: Anys enrere era habitual disfressar-se moltes vegades i de diferent manera pels dies de Carnaval, improvitzant tot tipus de disfressa i intercanviant-les amb altres persones. Era freqüent, també, la inversió dels papers masculí i femení, amb vestits de casament i altres robes, sent més freqüent que els homes es disfressin amb roba de dona que al revés. Actualment hi ha molta variació de disfresses, la gran majoria són comprades i porten tot tipus de complements.

Les mascarulles: són les disfresses de màscara que tapen la cara de la persona i la fa irreconeixible. Abans es feien amb llençols, coixineres, robes de gassa o de sac, mocadors... amb forats pels ulls i la boca, i al cap s’hi posaven un barret. Amb el temps, s’han anat introduint les caretes de cartró i de goma. Les mascarulles surten sobretot al ball, tot i que anys enrere sortien en qualsevol moment del dia, anant per les cases, a esperar l’autobús, etc.

Ball de disfresses: Fins la Guerra Civil el ball es feia en dos locals: el Centre Republicà (que va desaparèixer a la Guerra Civil) i al Centre Lliberal on encara és fa actualment. Al ball, les mascarulles treuen a ballar als que no van disfressats, siguin del poble o forasters, i poden escollir o canviar lliurement de parella. Les màscares animen el ball, fan comèdia, espectable i empipen als que no van disfressats. Al ball, amenitzat per una orquesta, tothom hi participa, tant la gent disfressada com la que no. En els últims anys a la mitja part les màscares ja es retiren i les orquestes toquen música per la gent més jove. Aquests balls sempre han atret molta gent de la rodalia.

La batalla de la farina: Consisteix en un bombardeig de farina entre els participants. Actualment es fa el dissabte i el dimarts a la tarda, a la Plaça Major i carrers del voltant. Compta amb l’acompanyament d’una xaranga, i es calcula que a cada batalla es tiren uns 7000 quilos de farina. Quan acaba la batalla es reparteix coc amb sal i beguda per a tothom.

Antigament les farinades eren una activitat espontània del dimarts, es sortia al carrer a enfarinar-se a totes hores i també s’entrava a les botigues, bars i cases, i en especial a les cases on hi havia forasters.

Alguns elements han anat desapareixent com les rondalles que sortien el dimarts de Carnaval o l’enterrament de la sardina que es feia dimecres de Cendra. I altres actes s’han introduït de nou com el pregó del Rei Carnestoltes (el primer acte de la festa), les cercaviles amb música, els àpats populars: dinars de dissabte i de dimarts, el coc amb sal després de les farinades i una xocolatada pels infants el divendres a la tarda.

El Carnaval de Godall ha anat perdent improvització i espontanietat, però ha consolidat un programa ple d’actes durant cinc dies amb una projecció exterior important. Cal destacar l’aposta de l’ajuntament per documentar el Carnaval i donar-lo a conèixer fora del municipi. El 2006 va ser declarada festa tradicional d’interès comarcal (Montsià). L’any 2007 es va encarregar un estudi a la Sra. Elena Fabra que va entrevistar les persones més grans del municipi per recollir-ne el seu record. El 2013 es va editar un DVD commemoratiu dels 125 anys del Carnaval (un aniversari aproximat) i es va preparar una exposició itinerant.

Galeria d'imatges del Carnaval de Godall

Carnaval, any 1982

Carnaval, anys 60

Carnaval, anys 60

Carnaval, anys 60

Carnaval, anys 60

Paraules clau
Cercador
  Cerca avançada
Destaquem
Continguts relacionats

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya