Nois ballant Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5

Carnaval de Godall

A les terres de l’Ebre el Carnaval de Godall ha estat tot un referent, un carnaval dels més coneguts i participatius Se’n té coneixement des de finals del segle XIX, tot i que es creu que anteriorment ja es celebrava. Durant la guerra civil es va interrompre, però pocs anys més tard entre el 1945 i 1950, tot i estar prohibit, es va tornar a celebrar una mica encobert com a festa d’hivern. Des del 1940 els veïns ja sortien al carrer disfressats. La gent va tornar a sortir disfressada i de mica en mica es va recuperar el ball de disfresses i la batalla de farina. Durant el franquisme, la festa estava vigilada per les autoritats, fet que provocava situacions molt curioses i còmiques, es recorden les persecucions i els jocs d’amagatalls entre les màscares i la guàrdia civil, que sobretot durant els primers anys no deixaven que s’anés pel carrer amb la cara tapada.

El carnaval es celebrava el dilluns i sobretot el dimarts abans del dimecres de Cendra. A la dècada de 1960, quan les festes van passar a ser organitzades pel Club de Futbol, es va ampliar a cinc dies i cinc balls. La comissió organitzadora era formada per un membre de l’ajuntament i dos o tres de la junta del futbol, els mateixos que s’encarregaven de les festes majors. Cada any, l’ajuntament havia de demanar permís al governador, a qui miraven de tenir content a igual que a la guàrdia civil.

Abans de la guerra civil el ball era organitzats pels dos locals socials i d’oci que funcionaven paral.lelament.

Actualment l’organització de la festa va a càrrec de l’ajuntament de Godall, que compta amb la implicació i participació de les entitats del poble. Dura cinc dies, de divendres tarda al dimarts a la nit.

Elements destacats del Carnaval:

Disfresses: Anys enrere era habitual disfressar-se moltes vegades i de diferent manera pels dies de Carnaval, improvitzant tot tipus de disfressa i intercanviant-les amb altres persones. Era freqüent, també, la inversió dels papers masculí i femení, amb vestits de casament i altres robes, sent més freqüent que els homes es disfressin amb roba de dona que al revés. Actualment hi ha molta variació de disfresses, la gran majoria són comprades i porten tot tipus de complements.

Les mascarulles: són les disfresses de màscara que tapen la cara de la persona i la fa irreconeixible. Abans es feien amb llençols, coixineres, robes de gassa o de sac, mocadors... amb forats pels ulls i la boca, i al cap s’hi posaven un barret. Amb el temps, s’han anat introduint les caretes de cartró i de goma. Les mascarulles surten sobretot al ball, tot i que anys enrere sortien en qualsevol moment del dia, anant per les cases, a esperar l’autobús, etc.

Ball de disfresses: Fins la Guerra Civil el ball es feia en dos locals: el Centre Republicà (que va desaparèixer a la Guerra Civil) i al Centre Lliberal on encara és fa actualment. Al ball, les mascarulles treuen a ballar als que no van disfressats, siguin del poble o forasters, i poden escollir o canviar lliurement de parella. Les màscares animen el ball, fan comèdia, espectable i empipen als que no van disfressats. Al ball, amenitzat per una orquesta, tothom hi participa, tant la gent disfressada com la que no. En els últims anys a la mitja part les màscares ja es retiren i les orquestes toquen música per la gent més jove. Aquests balls sempre han atret molta gent de la rodalia.

La batalla de la farina: Consisteix en un bombardeig de farina entre els participants. Actualment es fa el dissabte i el dimarts a la tarda, a la Plaça Major i carrers del voltant. Compta amb l’acompanyament d’una xaranga, i es calcula que a cada batalla es tiren uns 7000 quilos de farina. Quan acaba la batalla es reparteix coc amb sal i beguda per a tothom.

Antigament les farinades eren una activitat espontània del dimarts, es sortia al carrer a enfarinar-se a totes hores i també s’entrava a les botigues, bars i cases, i en especial a les cases on hi havia forasters.

Alguns elements han anat desapareixent com les rondalles que sortien el dimarts de Carnaval o l’enterrament de la sardina que es feia dimecres de Cendra. I altres actes s’han introduït de nou com el pregó del Rei Carnestoltes (el primer acte de la festa), les cercaviles amb música, els àpats populars: dinars de dissabte i de dimarts, el coc amb sal després de les farinades i una xocolatada pels infants el divendres a la tarda.

El Carnaval de Godall ha anat perdent improvització i espontanietat, però ha consolidat un programa ple d’actes durant cinc dies amb una projecció exterior important. Cal destacar l’aposta de l’ajuntament per documentar el Carnaval i donar-lo a conèixer fora del municipi. El 2006 va ser declarada festa tradicional d’interès comarcal (Montsià). L’any 2007 es va encarregar un estudi a la Sra. Elena Fabra que va entrevistar les persones més grans del municipi per recollir-ne el seu record. El 2013 es va editar un DVD commemoratiu dels 125 anys del Carnaval (un aniversari aproximat) i es va preparar una exposició itinerant.

Galeria d'imatges del Carnaval de Godall

Carnaval, any 1982

Carnaval, anys 60

Carnaval, anys 60

Carnaval, anys 60

Carnaval, anys 60

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya