Funció de la Coronació del Senyor (Reus) / Setmana Santa i Pasqua / Festes i elements festius catalogats o declarats / Inici - Patrimoni festiu

Webs A-Z Mapa web Contacte

Inici / Festes i elements festius catalogats o declarats / Setmana Santa i Pasqua / Funció de la Coronació del Senyor (Reus)

Funció de la Coronació del Senyor (Reus)

Orígens. Història de la festa
La Congregació de la Sang de Reus té constància que la Coronació de Senyor és un acte instituït l’any 1565, perquè així consta a les memòries històriques que s’han editat al llarg dels segles, essent la última mostra el llibret commemoratiu de la celebració dels 400 anys de l’entitat, publicat el 1955. Tot i així, la primera referència escrita es troba a l’any 1647 en el llibre de Comptes de la Congregació. Antigament la Funció de la Coronació constava de dues parts: en la primera es coronava el Senyor, el cos del Crist Jacent, volent simbolitzar la seva Resurrecció; en la segona es coronava la Mare de Déu. En el transcurs dels primers anys, la Corona -teixida amb flors blanques-, era imposada a la imatge del Crist per una noia que desitjava casar-se durant aquell mateix any, i la Congregació de la Sang els hi donava un dot i les convidava a participar en la Coronació, a través d’un sorteig. “Als 12 de abril 1648 -diu el Llibre d’Inventaris- ha posat la Corna a Nostre Senyor, Magdalena Guiscarol, donzella y a Nostra Senyora, Maria Arandas, per pensar dins lo any se casarien. Nostre Senyor y vulla dispondre per nostre sant servey. Sent capellanets de la Sanch de Jesucrist Geroni Gay y Aloy Guiscarol, tots de Reus. Las del any 1647 se casaren dins lo any estem. Entre aquestes hi havia Esperansa Servant”.
La Congregació de la Sang de Reus, segons recull l’Eduard Toda, escriptor resusenc, ja feia l’any 1620 aquest sorteig de poncelles a maridar. Era oberta a tothom i calia fer l’aportació d’un ral. La persona que en resultava afortunada, rebia un dot de 60 lliures, havent de maridar en el termini màxim d’un any.
A partir del segle XVIII, la Coronació quedà limitada a la imatge del Sant Crist i passà a fer-ho una nena, ajudada i acompanyada per un grup de nenes d’edat similar. S’introduí el costum que la minyoneta fes present d’un pomell de flors als seus pares, als seus parents, als empleats de la Sang, a les nenes que l’acompanyaven i a tots els assistents a la cerimònia.
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, encarregada d’organitzar la Funció de la Coronació del Senyor, recull en l’article 19 de les seves Ordinacions de l’any 1784: “Lo dia de Pasqua de Resurrecció a les set hores del matí, los Senyors Administradors cuidaran de fer celebrar una Misa resada al Prefecte, o Vice Prefecte, durant la qual tocarà la Música devotament a expenses dels Administradors que despues faran posar una hermosa Corona y flors a la Imatge del Sant Sepulcre ab lo modo que fins aquí se ha acostumat”.
Consta que al llarg dels segles es continuà realitzant, car apareixen al llibre del Clavari les despeses efectuats a tal fi. Aquesta documentació es conserva a la seu de la Reial Congregació. Es conserven, també, les àpoques del cost de les celebracions i especialment de la música, una part molt important de l’acte, la qual reforça encara més un acte en essència ja solemne.
Tot i les petites modificacions en l’escenografia -ja que ha passat de fer-se amb noies a maridar a fer-se amb nenes-, lloc d’ubicació –la funció es va començar realitzant a darrere de l’altar major, però com que la podien veure molt poca gent, al poc temps es passà a realitzà al presbiteri del Temple, a un costat de l’altar major, fins que l’any 1855 es decidí que fos al centre del mateix altar, als peus de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang de Reus-, i fins i tot en la seva hora de celebració –actualment es realitza al voltant del migdia després de la Missa de Pasqua (11:30h) però abans s’havia realitzat a primera hora del matí (7h)-, es continua coronant molt solemne el Crist Jacent en un ritual que ha variat molt poc al llarg dels segles.
Cal fer esment que la Reial Congregació de la Puríssima Sang de NSJ també era el responsable de la desapareguda Funció o cerimònia del Descendiment de la creu el Divendres Sant, que es feia amb una imatge del sant Crist de braços mòbils. D’aquesta Funció se’n té constància el 1610.

Descripció actual
L’acte és una representació parateatral del conjunt de les que s’escenifiquen per Setmana Santa, entre elles el Desclavament i l’Encontre. En l’actualitat, la missa es celebra a dos quarts de dotze. L’acte sacramental es realitza als peus del Sant Crist. La nena que corona i les seves companyes tenen entre vuit i dotze anys i vesteixen vestits blancs. L’església està engalanada per la festa, i les flors blanques segueixen constituint una part essencial de la Funció, simbolitzant la lluminositat de la resurrecció.
L’acte s’inicia a la Sala Noble del Temple de la Reial Congregació – espai que compta en les seves parets amb pintures originals en policromia que daten del segle XVIII, i que es tracta de l’únic espai preservat de la destrucció que va patir el Temple de la Reial Congregació durant el mes de juliol de 1936–. Les nenes es reuneixen a la Sala Noble amb la Junta de Govern de la Congregació, encapçalada pel Sr. Clavari, que fa entrega de les dues corones a les dues nenes que seran les encarregades de col·locar-les per a que les portin en processó. És en aquest moment en el que s’organitza la processó que els durà a tots, nenes i Junta de Govern, en comitiva pel carreró de la Sang primer, i després per la plaça de la Sang, fins a arribar a la porta principal del Temple, des d’on entraran a la nau central. En aquell moment s’inicia la Santa Missa en la Solemnitat de la Pasqua de Resurrecció. Quan finalitza la Santa Missa, es passa a realitzar la Funció de la Coronació del Senyor.
L’elecció de la nena per col·locar la Corona Principal al cap del Crist Jacent es realitza mitjançant un acord de la Junta de Govern de la Reial Congregació. La Corona Petita, que va als peus, es col·locada per la nena que l’any anterior va col·locar la Corona Principal. La nena que corona convida a les filles dels membres de la congregació i d’altres nenes d’edat similar que desitja que es facin presents en aquesta cerimònia i que l’ajudin en les diferents tasques a realitzar. Com a mínim participen de l’acte de catorze nenes, però no hi ha un màxim establert: la nena que corona el cap del Crist Jacent, la nena que corona els peus del Crist Jacent, tres nenes que les ajuden -estan totes cinc als peus del Sant Crist-, nou nenes que ajuden a les protagonistes de l’acte, portant-los quan es necessari els instruments que necessiten –coixins pel vel i pels claus, olis, pètals, pomells, vel i corones-.
La Funció de la Coronació compta amb un narrador que és sempre un membre de la Junta de Govern. Abans de l’inici de la Coronació, la nena encarregada de posar la corona llegeix un poema escrit per ella i a continuació demana a les nenes que l’ajuden que s’uneixin a ella i que plegades es dirigeixen al lloc indicat per començar la Funció. Les cinc nenes se situen als peus del Sant Crist i preparen el cos de Jesús jacent. La resta de nenes es queden davant del primer banc del Temple, esperant el moment en que hagin de participar de l’acte sacramental per ajudar a les cinc protagonistes. Les cinc nenes que envolten la imatge del cos del Senyor treuen el vel que el cobreix i els claus de les nafres. L’escolania i capella canten “Crist Jacent”, peça regalada a la Reial Congregació l’any 1988 per la família de la nena Helena Casanovas Masdeu, qui fou l’encarrega de coronar aquella Setmana Santa. Seguidament les nenes netegen, ungeixen i cobreixen de pètals de flors el cos del Senyor. Aleshores l’escolania i la capella canten “La nostra alegria”. Les nenes venen a representar les dones que anaven a fer les cures al cos de Crist.
En la part central de la Coronació les nenes posen un pomet de flors en cada una de les cinc llagues del Senyor. En un inici eren flors recollides al camp per la mateixa nena i la seva família. Aquestes flors tenien, segons la tradició, una especial relació amb el nou contacte de Jesucrist, ja ressuscitat, amb el món. Actualment els pomets, senzills, són de flors blanques, obsequi de la família de la nena que corona. Aquest tram de la funció és acompanyat per la peça musical “Jo sóc el pa de vida”.
Arriba el moment més solemne de l’Acte, el moment de la Coronació. La corona petita es posa als peus i la gran al cap; en aquest moment s’interpreta l”Al·leluia” de Händel.
Un cop coronat, les nenes cobreixen el cos de Jesús amb el vel que havien retirat en la part inicial de l’acte, simbolitzant que el cos de Crist, ja ressuscitat, no hi és. Els assistents a la Funció es posen de peu i canten conjuntament amb l’escolania el Parenostre. Acte seguit s’interpreta el “Glòria, Glòria, Al·leluia”.
Les nenes que han coronat besen el braç del Sant Crist i baixen; seguidament totes les nenes que han ajudat durant l’acte sacramental pugen per besar la imatge posant-li cada una d’elles un clavell blanc a sobre. Un cop finalitzada la Funció de la Coronació, seguint la tradició, els assistents que ho desitgen passen a adorar al Sant Crist Coronat.
Les nenes que tenen gran protagonisme durant l’acte són nenes que l’any anterior han fet la Primera Comunió, porten el vestit blanc com a símbol de puresa. La Reial Congregació, a la seva pàgina web, té publicat el llistat de nenes que han fet la Coronació del Senyor, el primer any que apareix és el 1866, i van apareixent els anys dels que es té constància. Des del 1940 consten tots els anys i les nenes protagonistes.
La Funció de la Coronació s’inclou al programa d’actes de la Setmana Santa reusenca i és el que la conclou, donant a la festa de la Pasqua, una solemnitat més remarcada.
El protocol a seguir durant la Funció de la Coronació del Senyor és un document intern d’ús exclusiu pels membres de la Junta de Govern de la Reial Congregació, on queda recollit el ritual a seguir i tots els passos a seguir. El document detalla amb precisió l’execució de l’acte, especificant els cants, l’ordre i les accions que desenvolupa cadascú dels participants.

Estris i productes utilitzats per la Coronació
Mocador brodat amb fil d’or i fil de plata, per netejar el cos.
Oli per ungir, que es guarda en uns flascons (tipus setrilleres) de vidre i plata, que són jocs de tocador antics.
Ampolles de perfums.
Poms petits de flors blanques per les nafres i pètals de roses blanques.
Corones per la Coronació, de dues mides diferents: La gran, que es col·loca al cap de la imatge del Sant Crist jacent en el sepulcre, és una corona imperial d’argent repujat barroc del segle XVIII, obra de l’argenter Joan Baptista Ferrando. Mesura 17,5x22 cm i pesa 600 g.; i una altra més petita, pels peus.
Claus de plata: que es col·loquen a les nafres i són retirats per les nenes.
Vel de tul blanc, amb el que es cobreix la imatge.
Imatge del Crist Jacent. Imatge de l’artista reusenc Modest Gené i Roig, realitzada l’any 1941, després de que l’anterior de Perris l’Austríac, que datava de 1557, quedés destruït durant l’incendi que afectà al Temple el Juliol de 1936.

Espais de celebració
Es celebra a l’interior de l’església de la Puríssima Sang de Reus, temple del qual n’és titular la Reial Congregació.
La concentració de les nenes es realitza a la Sala Noble on es reuneixen amb la Junta de Govern. Posteriorment es realitza una processó pel carreró i plaça de la Sang, per poder accedir al Temple per la porta principal. L’església està guarnida amb nombroses flors per l’ocasió, predominant el verd i les flors blanques.

Organitzadors
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és l’encarregada d’organitzar la Funció de la Coronació de Nostre Senyor.
De la Reial Congregació és té constància documental des de l’any 1555. És l’entitat degana de la Setmana Santa reusenca i l’organitzadora dels principals actes de la Setmana Santa de la ciutat, entre els que destaquen, a part de la Funció de la Coronació, el Pregó de Setmana Santa, la processó de l’Agonia, la processó de les Tres Gràcies (element festiu patrimonial d’interès nacional des de 2010) i la processó del Sant Enterrament.

Galeria d'imatges de la Funció de la Coronació del Senyor