Les Caramelles de Súria

Les Caramelles de Súria són una de les tradicions festives més arrelades en aquest municipi bagenc, i són rellevants degut a l’elevat nombre de caramellaires que hi participen, en els darrers dos anys s’han comptat més de 900 caramellaires. Les Caramelles són una festa popular de danses i cants al carrer per celebrar la Pasqua de la Resurrecció, l’arribada de la primavera i la renovació del cicle agrari.

Orígens i història de la festa

L’origen de les Caramelles a Catalunya es remunta al s. XVI i van sorgir com a cant dels Goigs del Roser, s’emmarquen dins el “cicle pasqual”, ja que la seva celebració té lloc durant la Pasqua. El seu origen és rural, i en els seus inicis les colles de caramellaires anaven a cantar i ballar a les cases de pagès i a canvi eren obsequiats amb menjar i beguda.

A Súria es té constància de l’existència de les Caramelles des de l’any 1594 en què, en un document trobat per l’historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, hi consta que, pel Dissabte de Glòria, uns grups formats per joves cantaven cançons pel poble per recaptar diners i espècies per fer ofrenes a la Mare de Déu del Roser, i aquestes cançons s’acompanyaven amb el ball de cascavells. De fet però, es pot afirmar que les Caramelles existien des de l’any 1591 gràcies a l’aparició d’una butlla concedida pel papa Gregori XIII en què ja parlava de l’existència de la confraria del Roser de Súria.

Originàriament les cançons que es cantaven durant les Caramelles eren de temàtica religiosa, ja que tenien molt a veure amb l’època de l’any en què s’interpretaven, durant la Setmana Santa, però a mesura que anaven passant els anys s’anaven introduint noves temàtiques amb un to més festiu, es canten Caramelles per celebrar l’arribada de la primavera, i d’altres que parlen de les noies que es pretén festejar, o algunes cançons de to satíric sobre qüestions locals i nacionals. Els autors de les lletres solen ser membres de les colles que adapten la lletra a melodies ja conegudes o bé en creen de noves. Cal destacar en aquest sentit els Goigs de les Botifarres, unes cançons satíriques que canten cada any la colla del Foment Cultural.

La importància d’aquesta festa rau sobretot en el fet que està molt arrelada al municipi de Súria i compta amb la participació d’un gran nombre dels seus habitants. Es tracta d’una festa intergeneracional en què hi participen tant petits com grans i famílies senceres.

Descripció actual

El dia central de la festa és el diumenge de Pasqua, tot i que amb els anys han agafat també rellevància els actes del dissabte de Pasqua. Actualment també es solen fer altres actes uns dies abans per completar el programa.

El dissabte a la tarda es celebren les Caramelles a pagès, on les colles actuen a les masies i barris de Súria i els seus voltants. Aquest mateix dia al vespre té lloc la Vetlla Pasqual a l’església parroquial de Sant Cristòfol i el sopar per a caramellaires. Després del sopar, té lloc la Trobada caramellaire al pavelló d’esports on es canta El Cant del Poble i la colla castellera de Súria, els Salats, aixeca uns pilars.

El diumenge de Pasqua és el dia central de la festa i és quan s’esdevenen els actes més tradicionals. Durant tot el matí tenen lloc les actuacions de les diferents colles caramellaires pels carrers i places de Súria, els principals escenaris de les actuacions són la Plaça Major del Poble Vell, la travessia principal de la vila i la plaça de Sant Joan. A la mateixa Plaça Major es celebra l’esmorzar de Pasqua, organitzat per la comissió organitzadora i en el qual s’ofereix pa amb botifarra, mentre que a la Plaça Sant Joan es reparteix coca i mistela. Al migdia de diumenge es celebra la Missa solemne de Pasqua a l’església de Sant Cristòfol i al vespre es celebra un sopar de cloenda de les Caramelles amb totes les colles.

Elements d'interès

Les colles

Els caramellaires estan agrupats en colles i fins al segle XX es formaven per raó d’edat i veïnatge, a partir d’aquest segle les colles es van anar constituint en el si de les entitats associatives i culturals del poble. Fins l’any 1950 les colles estan formades únicament per homes, però a partir del 1951 es van incorporar dones progressivament a les colles, i es componen per persones de totes les edats. Hi ha entitats de Súria que tenen més d’una colla, una per petits i una per grans. Cadascuna d’aquestes colles s’identifica tant per la seva indumentària com pel seu estendard, penó, banderins, escuts o logotips que solen personalitzar amb el nom de la colla per identificar-se.

El ball de bastons

El ball de bastons va ser introduït a la festa l’any 1941 per la Colla de l’Escolania Parroquial. Són moltes les colles que han anat fent balls de bastons com l’Esbart Dansaire de l’Agrupació Artística de Súria o els Jaumenots, només integrada per nois d’entre 17 i 25 anys. L’any 1976 es crea la colla de bastoners integrada dins l’Agupació Sardanista; aquesta colla està formada tant per nois com per noies, infants i adults, i per aquest motiu actualment hi ha constituïts un grup d’adults i dos de petits. Aquesta colla interpreta el ball acompanyat de la música en directe dels grallers del Gorg de l’Olla.

El ball de cascavells

Com les caramelles, el ball de cascavells també és una tradició popular que es manté viva a Súria, hi ha documents que ja constaten que al s. XVI ja existia aquest ball al Bages. Són diverses les colles que utilitzen camals amb cascavells en les seves danses, però la Colla dels Trabucaires del Tro-Gros són els encarregats de dansar el tradicional ball de cascavells.

Els ballesters

L’ús de les ballestes durant les Caramelles és una tradició que es va recuperar l’any 1978 pel grup juvenil del Foment Cultural. Els ballesters són caramellaires que amb l’ús d’aquest artefacte de fusta fan arribar flors a les persones que, des de els balcons o les finestres, segueixen la festa. Les alçades a les que poden arribar aquests instruments són considerables i el seu ús requereix certa perícia.

Els trabucaires

Els trabucaires també són una part important de la festa des del s. XVIII. Durant uns anys van interrompre la seva participació a les Caramelles, però l’any 1975 van tornar a aparèixer. Les seves galejades i el retruny dels seus trabucs acompanyen el pas de les colles durant les seves actuacions el Diumenge de Pasqua, tot recordant la tradició de galejar per celebrar la fi de la Quaresma.

Les lloques

Les lloques són els caramellaires que s’encarreguen de recaptar els donatius que reben per part del públic assistent com a agraïment per l’actuació que ha ofert la colla. Les lloques porten uns cistells decorats amb cintes, cascavells i flors. A l’interior del cistell hi guarden els donatius, també porten fulls impresos amb les lletres de les cançons que interpreten i que es dóna a canvi del donatiu que fa una persona.

Els donatius que rebien les colles antigament eren ous, tot i que ara el costum és oferir diners. Amb aquests diners les colles organitzen un àpat més endavant o s’utilitzen per finançar la pròpia associació.

Fonts consultades

Balaguer, N. Les Caramelles de Súria. (2016). Les caramelles de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.

Castro, M. Alba. (2008). Les caramelles, un patrimoni viu. Treball de recerca de Batxillerat, exemplar manuscrit.

Ajuntament de Súria, Caramelles a Súria, les més grans de Catalunya [en línia]. Súria: Ajuntament de Súria, 2015. http://www.caramellesasuria.cat/ [Consulta: 2 de maig de 2016].

Galeria d'imatges de les Caramelles de Súria

Colla Infantil Agrupació Sardanista

Colla Infantil Foment Cultural

Colla Juvenil Foment Cultural

Colla La Llanterna

Colla Tro Gros

Interpretació conjunta El Cant del Poble en la Trobada Caramellaire del pavelló