La presència de diables a la Patum es coneix des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se maces els que porten aquests estris.
La guita és l’únic element del bestiari festiu d’aquesta tipologia que s’ha mantingut vigent de forma continuada.
L'Àliga és un dels elements més destacats de la Patum. El més característic és el seu ball que l'han convertit en un referent musical i festiu de primer ordre.
Els Turcs i cavallets estan documentats des del 1628. Inicialment eren dos turcs i quatre cavallets, però pocs anys després evolucionen cap els quatre personatges a cada bàndol que conformen la comparsa avui.
Els Nans Vells ballen a la plaça de Sant Pere amb el conjunt de les comparses el dijous i el diumenge de Corpus.
La primera referència de gegants a Berga és de 1472, malgrat que es pot deduir de la documentació disponible que aquest primer gegant probablement era un xanquer
Els plens són únics en el patrimoni festiu català, tant per les seves característiques com pel procés acurat i arcaic de vestir-los, protegint-los del foc amb herba humida amb una tècnica conservada de segles enrere.
El seu origen era musical essent l’acompanyament de les comparses de la festa fins a la introducció de la majoria de músiques a finals del segle XIX.
El Tirabol és el ball final de la Patum i les primeres referències són de mitjan segle XIX.