La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.
Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.
La guita és l’únic element del bestiari festiu d’aquesta tipologia que s’ha mantingut vigent de forma continuada.
L'Àliga és un dels elements més destacats de la Patum. El més característic és el seu ball que l'han convertit en un referent musical i festiu de primer ordre.
La presència de diables a la Patum es coneix des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se maces els que porten aquests estris.
Els Turcs i cavallets estan documentats des del 1628. Inicialment eren dos turcs i quatre cavallets, però pocs anys després evolucionen cap els quatre personatges a cada bàndol que conformen la comparsa avui.
El Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa ha acabat esdevenint l’eix central i distintiu d’aquesta Festa Major, fins al punt que hom aplica la seva denominació popular, la Mata-degolla, per referir-se a la Festa Major en general.
De divendres a dimarts de la Segona Pasqua (data mòbil en el calendari).
La mulassa és l’element festiu més antic de Reus. A mitjan segle XVIII existien a Reus dues mulasses que llençaven foc, la gran i la petita, però aquesta va tenir una vida curta.
La Festa Major de Solsona s'inicia per un vot del poble al 1653 i el seu desenvolupament i contingut conserven fonamentalment l’estructura documentada el 1675.
El dia central de la festa és el 8 de Setembre i s’allarga des del dia 7 al 9 de setembre
La figura actual de la mulassa és una copia extreta de la peça de 1691 -que encara es conserva-, que va haver-se de substituir a causa del gran pes del cap.
-
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Espai web del CPCPTC