Nois ballant Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5
Paraules clau
Paraula clau: Gegants

La Patum de Berga El Ball de l'Àliga. La Patum 2001. Foto cedida per l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis de Berga, ©AFTDAO

La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.

Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.

Els Nans Vells Els Nans Vells. La Patum 2001. Fotografia cedida per l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis de Berga, ©AFTDAO

Els Nans Vells ballen a la plaça de Sant Pere amb el conjunt de les comparses el dijous i el diumenge de Corpus.

Els Nans Nous Els Nans Nous. La Patum 2001. Fotografia cedida per l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis de Berga, ©AFTDAO

La música dels Nans Nous va ser composada el 1890 per Joaquim Serra Farriols.

Els Gegants Els Gegants. La Patum 2001. Fotografia cedida per l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis de Berga, ©AFTDAO

La primera referència de gegants a Berga és de 1472, malgrat que es pot deduir de la documentació disponible que aquest primer gegant probablement era un xanquer

Festa Major de Sant Feliu de Pallerols El violinista i els Cavallets. Festa Major 1996. Foto d'en Lluís Puig i Gordi cedida pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

El Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa ha acabat esdevenint l’eix central i distintiu d’aquesta Festa Major, fins al punt que hom aplica la seva denominació popular, la Mata-degolla, per referir-se a la Festa Major en general.

De divendres a dimarts de la Segona Pasqua (data mòbil en el calendari).

Festes del Tura d'Olot Ball de gegants a la Plaça Major. Festes del Tura 1996. Foto d'en Quim Roca cedida per l'Arxiu d'imatges d'Olot

Nans, cavallins i gegants, acompanyats del Lligamosques, protagonitzen amb les seves danses els actes centrals de les festes del Tura. Concurs de carrosses, braus, danses i Tornaboda defineixen un model de festa del segle XIX.

Dies centrals 7, 8 i 9 de setembre.

Els nanos Els Nanos. 2009. Foto: Niepce. Els Valenciants ballant. Foto cedida per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus.

Les primeres notícies documentades dels nanos són del 1774.

Els Gegants Indis, Moros i Vitxets i els grallers dels gegants Els Gegants. Plaça del Mercadal. 2008. Foto: Niepce. Els Gegants Moros i Negre ballant a la plaça del Mercadal. Foto cedida per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus.

Documentats al 1620, el conjunt de gegants actual comença just iniciar-se el segle XIX.

La Festa Major de Solsona La Festa Major de Solsona

La Festa Major de Solsona s'inicia per un vot del poble al 1653 i el seu desenvolupament i contingut conserven fonamentalment l’estructura documentada el 1675.

El dia central de la festa és el 8 de Setembre i s’allarga des del dia 7 al 9 de setembre

Els gegants Els Gegants

La primera noticia escrita sobre la presència de gegants a l'Arboç és de l’any 1770, mentre que la parella de gegants actuals, la Llúcia i en Chabran, es van estrenar l’any 1827.

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya