La festa major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp té els seus orígens en el romiatges que celebrava la població de les Borges, des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda.

La celebració comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'hi afegeix l'11, Diada Nacional de Catalunya.

El Via Crucis vivent és una manifestació de religiositat popular que adapta, de manera singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l’expressió de fervor i participació popular de les tradicionals processons de Setmana Santa.

Se celebra el Divendres Sant.

La Passió amb el text més antic que es representa a Catalunya que comença a la plaça i segueix amb la processó i representació dels diversos quadres pels carrers, entre ells la singular Dansa de la Mort.

Se celebra únicament la nit del Dijous Sant.

La processó del Sant Enterrament s’emmarca dins els actes de la Setmana Santa tarragonina.És l’únic acte conjunt de totes les associacions religioses tarragonines i recrea la Passió i Mort de Jesucrist. Esdevé una de les manifestacions de religiositat popular més rellevants de la ciutat.

Es celebra el Divendres Sant.

És la festa de Corpus de la població i també als barris, centrada en la confecció d’enramades decorant façanes i catifes de flors omplint carrers. El seguici d’elements populars, la dansa i les passades pels carrers configuren els actes.

Es celebra el diumenge abans de Corpus.

Les Enramades de Sallent, directament vinculades a la festivitat del Corpus Christi, presenten com a principal atractiu l’engalanament dels carrers de la població continuant una tradició heretada dels Corpus medievals.

Es celebra de dijous a dilluns de Corpus

Des de 1625, amb l’arribada de la relíquia, la diada de Sant Pere esdevé essencial del calendari festiu reusenc. La Festa Major de Sant Pere de Reus es celebra en el seu honor, començant el 24 de juny i acabant el 29, diada del sant.

Comença el dia 24 i s'allarga fins el 29 de Juny.

La Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert té el seu origen en la institució de la Confraria de Sant Sebastià d'aquest municipi l’any 1586. El "Llibre Vell" (1730) de la Confraria recull el text fundacional i els estatuts de l’entitat on s'estableix la celebració anual de la Festa de Sant Sebastià i es fixen els diferents actes de què consta la festa, tant religiosos com civils.

Es celebra principalment els dies 19, 20 (festivitat del Sant) i 21 de gener.

El primer senyal de festa es dóna a la una del migdia del dia 7, al Replà, amb la tronada, que és aviada per l’home i la dona més vells de la vila (tradicionalment era l’home més vell de la vila qui aviava la tronada de la festa major.

El dia 27 de juliol del 1773 va tenir lloc la primera celebració normalitzada dedicada a Les Santes a Mataró.

Se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos.