L'Àliga és un dels elements més destacats de la Patum. El més característic és el seu ball que l'han convertit en un referent musical i festiu de primer ordre.
La guita és l’únic element del bestiari festiu d’aquesta tipologia que s’ha mantingut vigent de forma continuada.
La presència de diables a la Patum es coneix des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se maces els que porten aquests estris.
Els Nans Vells ballen a la plaça de Sant Pere amb el conjunt de les comparses el dijous i el diumenge de Corpus.
La primera referència de gegants a Berga és de 1472, malgrat que es pot deduir de la documentació disponible que aquest primer gegant probablement era un xanquer
La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.
Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.
Els Turcs i cavallets estan documentats des del 1628. Inicialment eren dos turcs i quatre cavallets, però pocs anys després evolucionen cap els quatre personatges a cada bàndol que conformen la comparsa avui.
Des de 1625, amb l’arribada de la relíquia, la diada de Sant Pere esdevé essencial del calendari festiu reusenc. La Festa Major de Sant Pere de Reus es celebra en el seu honor, començant el 24 de juny i acabant el 29, diada del sant.
Comença el dia 24 i s'allarga fins el 29 de Juny.
El seguici al carrer, amb l’anada i la tornada de les autoritats des del Mercadal a l’església de Sant Pere.
-
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Espai web de la DGCPAAC -
