El seguici popular és el conjunt de danses, bèsties, entremesos, representacions al•legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen les festes de Santa Tecla des del segle XIV.

El Magí de les Timbales és l’únic timbaler supervivent dels tres jocs de timbalers del municipi que, juntament amb els trompeters, anaven a cavall anunciant la festa.

La primera referència que es té d'un gegant a Tarragona es remunta al 1425. Des del 1514 fins al 1804 van estar a càrrec del Gremi de Sant Josep dels fusters i al segle XIX van passar a mans de l’Ajuntament.

Els Nanos Vells, obra de Bernat Verderol, constitueixen un conjunt de tretze testes construïdes actualment en fibra a partir dels originals de 1865, tot i que es tenen notícies de capgrossos a Tarragona des del 1844.

El Ball de bastons està conformat pels balladors, que porten bastons a les mans, el personatge del macer, que du una maça de grans dimensions i el diable burlesc, amb una forca.

Els castells comencen a estructurar-se com a tals a finals del segle XVIII i començament del XIX. Concretament l’any 1802 es té constància a Tarragona del primer castell de set pisos a tot Catalunya.

Un altre element singular de Santa Tecla són els les campanes i els seus tocs festius que acompanyen molts dels actes i en els quals s'utilitzen les dotze campanes anomenades litúrgiques que daten dels segles XIV al XX.