La primera referència que es té d'un gegant a Tarragona es remunta al 1425. Des del 1514 fins al 1804 van estar a càrrec del Gremi de Sant Josep dels fusters i al segle XIX van passar a mans de l’Ajuntament.

Els Nanos Vells, obra de Bernat Verderol, constitueixen un conjunt de tretze testes construïdes actualment en fibra a partir dels originals de 1865, tot i que es tenen notícies de capgrossos a Tarragona des del 1844.

La Família Robafaves està formada per en Robafaves i la Geganta, la seva filla Toneta i el seu marit, en Maneló.

Actualment la Dormida és un dels actes més amables de les festes de les Santes, on entremesos i ciutadania signen el pacte de la complicitat festiva.

El Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa ha acabat esdevenint l’eix central i distintiu d’aquesta Festa Major, fins al punt que hom aplica la seva denominació popular, la Mata-degolla, per referir-se a la Festa Major en general.

De divendres a dimarts de la Segona Pasqua (data mòbil en el calendari).

Nans, cavallins i gegants, acompanyats del Lligamosques, protagonitzen amb les seves danses els actes centrals de les festes del Tura. Concurs de carrosses, braus, danses i Tornaboda defineixen un model de festa del segle XIX.

Dies centrals 7, 8 i 9 de setembre.

Des del 1983 a les Borges Blanques es celebra una trobada gegantera en el marc de la festa major. Hi participen diversos gegants, elements de bestiari, capgrossos, grups de diables i el Canó del Salo de les Borges. Amb els anys ha anat creixent la participació dels diversos elements a la trobada.

Es celebra cada primer dissabte de setembre.