Corpus de Sitges

Les celebracions del Corpus es remunten als decretals per a la celebració del Corpus Christi enviats pel Papa Joan XXII el 1316, encara que podem trobar una primera referència a la celebració d’aquesta festivitat a Liège l’any 1247. En qualsevol cas, a partir dels decretals del 1316 la festa es generalitza a bona part del món cristià occidental. Per al cas de Sitges, en trobem una primera referència l’any 1358, que es mantenen en els anys següents i, sobretot, a partir del segle XVII. Aquest primer document és un apunt econòmic dels llibres de la Pia Almoina, actualment custodiats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona.

L’any 1635 es funda la Confraria del Santíssim Sagrament, anomenada de la Minerva, que assumirà un paper central en l’organització i la celebració de la festa fins la segona meitat del segle XX. La processó es documenta per primer cop l’any 1647, i no serà fins el 1792 que trobem la primera documentació completa de la celebració en el seu conjunt.

Al llarg del segle XIX es configuren i fixen bona part dels principals elements de la festa, incloent-hi les catifes de flors, la participació de parelles de gegants en el seguici i la processó i la presència de l’ou com balla, que es mantenen fins l’actualitat. Les noves incorporacions que es realitzen al llarg del segle XX i XIX converteixen el Corpus de Sitges en un exemple complet de festa de Corpus a Catalunya.

El creixement i l’expansió de la festa es va veure aturat per la proclamació de la II República l’any 1931, que va suposar estrictes limitacions a la processó i el seguici al carrer. No obstant, l’any 1935 el delegat del govern autoritza novament la celebració de la festa als carrers, que tanmateix es veu aturada als anys 1937 i 1938. La festa es reprèn a partir de 1939 i s’hi afegiran nous elements al llarg de les dècades de 1940 i 1950, que romanen també fins els nostre dies. Entre elles, l’any 1944 es documenta per primer cop la Ballada Final de Gegants, i al llarg dels cinquanta s’afegiran nous actes com l’ofrena floral a la Mare de Déu del Vinyet (1951) o la instauració de l’altar central a la plaça Cap de la Vila (1952) amb una catifa que cobrís tota la plaça, l’elaboració de la qual corre, fins avui dia, a càrrec de les entitats sitgetanes que ho demanen. És en aquest període que torna a instaurar-se, l’any 1950, un dels actes paral·lels de major rellevància: l’Exposició de Clavells, establerta inicialment l’any 1918 i fins el 1921 i amb una segona etapa entre 1929 i 1934.

Seguint amb aquesta represa de la rellevància del Corpus de Sitges, l’any 1962 la festa és declarada Festa d’Interès Artístic Nacional. Tanmateix, les limitacions imposades pel Concili Vaticà II (1962), juntament amb d’altres factors, inicien un cert declivi del Corpus a Sitges a partir de la dècada de 1970 i fins inicis del segle XXI. Un dels elements més rellevants serà la desaparició de la Confraria la Minerva l’any 1973, que fins aleshores havia tingut un paper central en l’organització de la festa. Tot i això, la celebració es mantingué activa i amb una presència significativa al carrer, essent una de les festes de Corpus que s’ha mantingut activa, pràcticament de manera ininterrompuda, durant segles.

A partir de l’any 2008, l’Ajuntament de Sitges recupera la gestió de l’organització del Corpus, a través de la Regidoria de Tradicions i Festes, tot donant un nou impuls a la celebració que es manté fins els nostres dies. Tot i mantenir l’estructura i l’esperit de la festivitat, en aquesta darrera etapa s’introdueixen d’altres elements innovadors que re-actualitzen la festa sense que en perdi l’essència. Entre elles, destaca la incorporació definitiva de la Moixiganga a la processó l’any 2009 i del Drac i l’Àliga de Sitges, el 2013.

Característiques actuals i implantació de la festa

La celebració de la festa en l’actualitat és, doncs, el resultat del manteniment de bona part dels elements fixats el segle XIX, així com de la incorporació o la recuperació d’altres de nous, que donen a la festa el caràcter singular que presenta en els nostres dies. Tal i com ha quedat descrit en la relació dels elements principals de la festa, en termes generals, l’estructura actual de la celebració del Corpus de Sitges és la següent:

Divendres de Corpus: Pregó del Clavell i inauguració de l'exposició de clavells.

Dissabte de Corpus: Inici de la confecció de les catifes. Sortida de vigília a la tarda, cercavila pels carrers per part de les tres parelles de gegants.

Diumenge de Corpus: Finalització de les catifes. Missa solemne a les 19h. Processó a la tarda, acompanyament musical a càrrec de la Cobla Sitgetana. Ballada final de les tres parelles de gegants, un cop finalitzada la processó. El "Refresc del Corpus" tanca la celebració.

En els dies posteriors al diumenge de Corpus tenen lloc les visites del jurat del Concurs de Balcons, Finestres i Façanes i l’acte oficial del repartiment de premis. Finalment, la festa clou amb l’ofrena de clavells a la Mare de Déu del Vinyet.

Tanmateix, la celebració ha volgut mantenir un cert caràcter innovador, adaptant-se als nous temps amb noves propostes que re-actualitzen la festa. Entre elles, destaca l’elaboració i promoció de menús gastronòmics i còctels a base de flors oferts per diversos bars i restaurants de la vila, així com el Concurs de fotografies del Corpus a Instagram o les jornades d’estudi i divulgació del Corpus del Grup d’Estudis Sitgetans. Igualment, són diverses les activitats que animen la participació dels infants en diverses etapes de la celebració. A més a més de les catifes elaborades des de diverses escoles sitgetanes, el programa Escola-21 compartit per totes les escoles de la ciutat incorpora el cultiu de part dels clavells emprats en la confecció de les catifes com una de les activitats dutes a termes durant el curs escolar per part dels i les alumnes.

Elements tradicionals d’interès

Com s’indicava en l’apartat anterior, els elements principals i l’estructura de les festes de Corpus de Sitges es configuren i fixen al llarg del segle XIX i es mantenen fins avui en dia amb algunes incorporacions. D’aquesta manera, els elements més destacables són:

  • Pregó del Clavell

Instaurat l’any 1962 i mantingut fins l’actualitat. Té lloc els dies previs de Corpus i s’encarrega a alguna personalitat rellevant de la vila amb una vinculació significativa amb la població, la festa i les seves tradicions.

  • Ofici de Corpus

Ofici solemne del que ja es troben primeres referències al segle XVI. Se celebra el vespre de Corpus a l’església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, i la seva finalització dóna pas a l’inici de la processó.

  • Processó i seguici amb elements populars/folklòrics i religiosos

Processó que desfila per diferents carrers de la vila, tot passant per sobre les catifes de flors confeccionades per diverses entitats i veïns.

Seguici popular i tradicional (actual)

  1. Gegants Vells de la Vila (1897; nova parella el 1975).
  2. Gegants Americanos (1965)
  3. Gegants Moros (Gegants Moros d’en Querol el 1845; nova parella el 1979)
  4. Drac (actual estrenat el 1922 i s’incorpora al seguici de Corpus el 2013, sense pirotècnia i ornamentada amb flors la boca).
  5. Àliga (actual estrenada el 1984 i incorporada la seguici de Corpus el 2013, sense pirotècnia i ornamentada amb flors al bec i lluint la corona original i protocol·lària, reservada per Corpus des de la seva participació a la processó)
  6. La Moixiganga (Agrupació de Balls Populars; primera aparició l’any 2003 però no s’incorpora definitivament al seguici fins el 2009; desfila amb la seva música pròpia de gralla i no amb el “toc de processó”).

Els instruments tradicionals –la gralla i el timbal—, acompanyen els elements folklòrics participants en el Corpus de Sitges. Concretament, acompanyen a les 3 parelles de gegants, drac, àliga i moixiganga. En els actes de caire popular com la sortida de la vigília o la ballada final, es toquen diversitat de composicions, al so de les quals hi ballen els gegants. Tancant el seguici tradicional es troba la Moixiganga, únic element que manté la seva música pròpia, també amb gralles i timbals.

Seguici religiós

  1. Creu Parroquial
  2. Infants de Primera Comunió
  3. Feligresos
  4. Pubilles i hereus de les entitats i barris
  5. Penó de la Confraria la Minerva. Es manté malgrat la dissolució de la Confraria l’any 1973; inicialment eren el clavari i els dos administradors de la Confraria, però des de 1912 i fins ara el pendonista s’elegeix cada any entre personalitats fortament vinculades a la festivitat.
  6. Tabernacle amb la Custòdia amb el Santíssim Sagrament sota Tàlem

A la processó, el toc característic i tradicional a Sitges és el “Toc de Processó”. Es tracta d’una peça de música indicada especialment per al Corpus de Sitges. Tots els elements –les 3 parelles de gegants, el drac i l’àliga—, avancen al seu compàs desfilant i no ballant, seguint el tempo solemne que inspira la peça. S’interpreta juntament amb el toc de Matinades i el toc de Castells.

  • Sortida de vigília i Ballada finals dels gegants

A més a més de la seva participació en la processó les tres parelles de gegants realitzen una primera sortida la vigília de Corpus i la “Ballada final” a la Plaça de l’Ajuntament un cop finalitzada la processó. La presideixen des del balcó de l’Ajuntament les autoritats municipals i religioses, el pregoner o pregonera i pubilles i hereus, pendonista i cordonistes i la Comissió Municipal de Corpus, entre d’altres.

  • Catifes florals i altars en el recorregut de la processó

És el principal element i el més representatiu del Corpus de Sitges, documentat des del darrer terç del segle XIX i mantingut fins l’actualitat. Des de la dècada de 1950, el dibuix de la catifa i la seva confecció s’inicien la nit de la vigília de Corpus, perllongant-se fins al migdia del dia de Corpus, en què són finalment exposades fins al pas de la processó. El nombre de catifes ha anat variant i creixent al llarg de la història, i la seva ubicació canviant coincidint amb les modificacions del recorregut de la processó.

Tot i que anteriorment ja es confeccionaven catifes a la plaça del Cap de la Vila, a partir de l’any 1951, s’estableix com a element central de la processó l’altar del Cap de la Vila i la catifa única que ocupa tot l’espai de la plaça. Cada any una entitat o associació sitgetana diferent s’encarrega de confeccionar ambdós.

  • L’Ou com Balla

Element típic de les celebracions de Corpus a Catalunya, es documenta a Sitges des d’abans de 1886. S’ubica en diversos brolladors situats en diferents punts de la vila, des de carrers inclosos en el recorregut de la processó com en edificis rellevants de la ciutat i a la seu d’algunes entitats vinculades tant amb la població en general com amb la festa de Corpus.

  • Exposició de clavells

Instaurada per primer cop l’any 1918, és un dels actes paral·lels amb més rellevància de la festa del Corpus de Sitges. Té tres èpoques diferenciades que donen compte dels diferents moments pels què també ha passat la festa del Corpus: una primera del 1918 al 1921; una segona del 1929 al 1934; i la darrera represa l’any 1950 que es manté ininterrompudament fins l’actualitat.

L’exposició té molt de protagonisme, des del Pregó del Clavell, que es du a terme al recinte dels Jardins de la Societat Recreativa El Retiro on s’exposen els clavells, fins la clausura amb la finalització de l’exposició i l’ofrena dels clavells restants a la Mare de Déu del Vinyet.

  • Ofrena floral de clavells a la Mare de Déu del Vinyet

Element afegit l’any 1951 de la mà de la represa de l’Exposició de clavells. Tanca els 9 dies de celebració. Se celebra als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, recinte on es troben exposats els clavells dels expositors. El dissabte a la nit de l’últim cap de setmana de la festa, es realitza el tradicional “Ball del Clavell” en el mateix espai de l’exposició.

  • Concurs de façanes i balcons (1953-actualitat)

Entre els elements afegits al llarg de la segona meitat del segle XX, destaca el que actualment es coneix com el Concurs d’Ornamentació Floral de Balcons, Finestres i Façanes, tot reforçant la tradició de molts veïns i veïnes de decorar amb flors les façanes i balcons per acompanyar la confecció de catifes de flors i altars als carrers. Els premis són entregats el dia de la Cloenda del Corpus per un jurat format per especialistes en art floral.

Espais de celebració

Jardins de la Societat Recreativa El Retiro

Catifes seguint recorregut Processó:

  • Plaça del Baluard
  • Mirador Miquel Utrillo
  • Racó de la Calma
  • Carrer Sant Joan
  • Carrer Davallada
  • Carrer Barcelona
  • Carrer Santiago Rusiñol
  • Carrer Jesús
  • Cap de la Vila
  • Carrer Parellades
  • Carrer Bonaire
  • Passeig de la Ribera
  • Carrer Sant Pau
  • Carrer Major
  • Plaça de l’Ajuntament

Ou com Balla instal·lat a: Palau Maricel; Racó de la Calma; Museus de Sitges; Edifici Miramar; Agrupació de Balls Populars de Sitges, per citar-ne els més rellevants.

Santuari Mare de Déu del Vinyet (ofrena)

Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla (actes religiosos)

Organitzadors

Confraria de la Minerva (fins la seva dissolució a la dècada de 1970)

Foment del Turisme de Sitges (1977-2007)

Ajuntament de Sitges-Regidoria de Tradicions i Festes (2008-2010)

Ajuntament de Sitges i Comissió Municipal del Corpus (2010-actualitat)

Participació i implicació de diverses entitats vinculades a l’associacionisme local de caràcter cultural, religiós i social.

Fonts de consulta

Bibliografia i webgrafia

Ajuntament de Sitges [Recerca i elaboració de l’informe a càrrec d’Eduard Tomàs Sanahuja] (2018). Informe per a la catalogació del Corpus de Sitges al Catàleg del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. Sitges: Ajuntament de Sitges.

TOMÀS SANAHUJA, Eduard. Corpus: La Festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017). Ajuntament de Sitges-Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, juny 2017.

MIRABENT i MUNTANÉ, Antoni. Exposicions de Clavells – Catifes de flors per Corpus. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. Sitges, 1997.

MARZAL i ORTIZ, Miquel. L'Altar i la catifa de flors del Cap de la Vila: 1952-1957. Les bases d'una manera d'entendre el seu disseny. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, 2012.

MONTORNÈS i DALMAU, Frederic. Les catifes de flors a Sitges, un costum tradicional? Grup d’Estudis Sitgetans. Quaderns nº 26. Sitges, 1988.

Pàgina web de la festivitat de Corpus de Sitges: https://www.sitgescorpus.cat/

eZ Publish™ copyright © 1999-2024 eZ Systems AS