La Passió d'Olesa de Montserrat
Les primeres versions conservades ens demostren l’existència, en els territoris de llengua catalana, de representacions unitàries de la Passió de Crist, realitzades amb escenografia pròpiament teatral i amb diversos intèrprets, ja a cavall entre els segles XIII i XIV. La Contrarreforma, impulsada per l’església catòlica a partir del Concili de Trento (1545-1563) fa que el drama sacre passi al carrer, on en mans bàsicament dels gremis, les confraries o bé de les comunitats rurals s’estructura en 3 o 4 actes, segons l’ús de l’època. A mitjans del segle XIX, les representacions, a Olesa com a altres llocs, deixen el carrer i passen a celebrar-se en espais teatrals tancats.
A partir del segle XVII les representacions experimenten una gran difusió popular i proliferen molts textos diferents, que segueixen més o menys les versions tradicionals. L’autoritat eclesiàstica, però, aconsegueix depurar i unificar les diferents versions popularitzades i així s’arriba al text atribuït a Fra Antoni de Sant Jeroni, publicat a Vic l’any 1773, que en realitat és una mena de recull de les diferents versions existents. Aquest text, és el que es va representar a Olesa fins que als anys trenta i quaranta Joan Povill hi va anar introduint alguns canvis, fins que, finalment se’n va estrenar una nova versió l’any 1948. Actualment, la representació s’estructura com una obra de teatre clàssica, amb dues parts que es representen de forma seguida en sessió matinal o de tarda.
La Passió d’Olesa, documentada des de la primera meitat del segle XVI (1538), es representa, amb algunes variacions segons els anys, alguns dissabtes i tots els diumenges i dies festius des de l’inici de la quaresma fins la primera setmana de maig (excepte diumenge i dilluns de Pasqua), i és molt més que una celebració teatralitzada de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Es tracta d’un magnífic espectacle, d’un gran concepte teatral capaç d’emocionar i commoure l’espectador i realitzat amb unes condicions tècniques excepcionals i extraordinàriament efectistes.
Però la Passió és també la posta en escena d’una tradició secular, viscuda d’una manera molt intensa per la gran quantitat d’actors i figurants, tots amateurs, que hi participen, i que comptant els que treballen entre bambolines i els que d’alguna manera hi col•laboren reuneix al voltant de l’organització i representació de la Passió més de 800 persones. En molts casos és una tradició transmesa de pares a fills i una autèntica escola de teatre; molts dels actors han començat a participar-hi, de petits, com a figurants, per anar pujant llocs en l’escalafó artístic fins arribar als papers més importants. Altres col•laboradors, potser no han sortit mai a l’escena, però es troben igualment vinculats a aquesta gran festa des dels llocs de responsabilitat tècnica: escenografia, tramoia, trucatge, il•luminació, o en qualsevol altra tasca de suport.
En qualsevol cas, és tot el poble d’Olesa el que es mobilitza per fer realitat les representacions. Independentment dels textos, que han anat tenint canvis al llarg dels anys, el fet tradicional persisteix. Actualment es realitzen cada any, unes 10-12 representacions, que tenen lloc al nou Teatre de la Passió, equipament teatral excepcional, inaugurat l’any 1987 i dissenyat específicament per a les representacions passionístiques.
http://www.lapassio.cat | http://www.olesam.cat
Camí del Calvari. La Passió, 1920
La Glòria. La Passió, 1920
El Sant Sopar
Entrada de Jesús a Jerusalem
Jesús a la Creu
El pròleg
Controvèrsia dels fariseus
Davallament de la Creu
Jesús davant Anàs
Judici de Jesús davant Ponç Pilat