El Misteri de la Selva
Orígens i història
L’agost de 1980, un grup de selvatans, uns quants dels quals membres de la coral Schola Cantorum i del Grup de Teatre de la Defensa Agrària, van posar en escena per primer cop la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, nom amb què es va conèixer els primers temps. Des d’aleshores, cada 14 i 15 d’agost es representa El Misteri de la Selva.
Corria l’any 1951 quan, preparant les festes del 3r Centenari del Vot de la vila a Sant Andreu Apòstol, en una conferència sobre temes selvatans, Francesc Roig i Ferran hi deixava caure que el Ball de Sant Andreu no era l’única peça teatral pròpia de la Selva; després d’enumerar alguns balls parlats desapareguts, informava de l’existència d’un impròpiament dit auto sacramental sobre l’Assumpció, que Mn. Joan Pié i Faydella havia trobat a l’Arxiu Parroquial.
Durant l’hivern de l’any 1966 diferents membres de la Junta Parroquial n’enllestiren la còpia mecanografiada. A partir d’aquest moment s’hi implicaren altres persones que coneixien el Misteri (Mn. Llorens, Amadeu-Jesús Soberanas...) i es va configurar l’equip que el posaria en marxa: Armand Puig es fa càrrec de la part musical, mentre que de tota la part escènica se’n responsabilitza Camil Ferrater.
La consueta amb el text de la Representació, d’autor anònim, va ser trobada, com s’ha dit, a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp, en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta, posteriorment, es traslladà a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar l’esclesiàstic i historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX, en publicar-la a la Revista de la Asociación artístico-arqueológica barcelonesa entre 1896 i 1898. Els errors de lectura del text van fer necessària una segona transcripció, que va realitzar el filòleg Amadeu-Jesús Sobernas, entre la dècada de 1970 i 1980.
El Misteri de la Selva és considerat el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa escrit en llengua romànica que ha arribat sencer fins als nostres dies. Un llegat de gran valor literari, teatral, musical i religiós que recull les tradicions que envolten la festa de la Mare de Déu d’Agost. El tema central, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició, de la qual ja es té documentació en els segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII pel beat Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria. Com explica Macià Grau “A partir d’aquest moment, es van començar a escriure textos per representar l’Assumpció de Madona Santa Maria de forma musical i teatral, i va sorgir el que coneixem com els misteris medievals. Amb el pas dels anys, la majoria d’aquestes representacions es van deixar de fer, i alguns dels textos es van perdre o van quedar a l’oblit”. (Grau, 2018).
En ocasions especials, el Misteri s’ha representat, íntegrament, fora de la Selva del Camp, a la Catedral de Tarragona (1988) amb motiu del Mil·lenari de Catalunya; Elx (1990) convidats per la Generalitat Valenciana; Catedral de Tarragona (1992) per segona vegada, arran dels nou cents anys de la restauració de la Seu; Montserrat (1996); Roma (2000); Jerusalem (2007) i Mallorca (2014), a les quals caldrà afegir la programada pel 22 de setembre de 2019 a la Sagrada Família. També se n’ha representat una anotologia a llocs com Poblet (1990), Barcelona (a les esglésies de Sta. Maria del Pi i de St.Ramon de Penyafort), Vimbodí o Alforja.
Descripció actual
La representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, coneguda popularment com El Misteri de la Selva, té lloc els dies 14 i 15 d’agost a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp. Els preparatius i assajos comencen a finals de juny o començaments de juliol. Hi participen prop de 150 persones, entre actors, tècnics i col·laboradors, tots voluntaris.
Un centenar d’actors amb intervencions de caire teatral i/o musical que es distribueix en grups segons els papers que desenvolupen: el gran cor (el més majoritari) que representa els sants i santes del cel; el petit cor, com a grup de sants i santes més reduït que acompanya Jesús quan baixa a la terra; els Apòstols, els Jueus, els Dimonis. Com a papers destacats, trobem Maria, Jesucrist, l’Àngel del Ram i entre els apòstols, Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau.
El fil argumental “porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins a l’indret on és sepultada i finalment fins a la seva glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l’acció dramàtica (mort i sepultura d’una banda i resurrecció i glorificació de Maria per l’altra) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d’àngels i de sants” (Cavallé, 2006:11)
La durada és d’una hora i mitja, aproximadament, i les escenes es descabdellen segons l’argument següent: essent pròxima la mort de Maria, els jueus en decideixen cremar el cos. La Mare de Déu, pel seu cantó, demana al seu Fill que se l’emporti al seu repòs. Jesús acull la súplica de la Verge i li tramet un àngel amb una palma que la protegeixi de tota malastrugança en el moment del seu trànsit. Sant Joan demana a Déu que els apòstols, escampats arreu de la terra per predicar l’evangeli, siguin aplegats entorn de Maria. Els apòstols arriben i saluden la Verge Mare. Mentrestant, els diables volen apoderar-se de Santa Maria i sotgen casa seva. Però Llucifer i els altres diables fracassen: Jesús baixa del cel per tal d’endur-s’hi l’ànima de la seva Mare. L’estol dels àngels i dels sants canta les glòries de Maria. Jesús mana als apòstols que enterrin el cos de la Verge i que esperin que Ell torni. El cel acull, joiós, l’ànima de Maria, la qual és saludada com l’esposa del Càntic dels Càntics. Pel seu cantó, els apòstols inicien la processó d’enterrament, interrompuda per l’intent dels jueus de cremar el cos de la Verge. Els jueus fracassen i són afectats de ceguesa. Sant Pere intervé per tal de retornar-los la visió dels ulls i del cor, és a dir, per a convidar-los a creure en Jesucrist. Hom continua la impressionant processó d’enterrament fins que el cos de Maria és dipositat al sepulcre. En el cel, Jesucrist decideix de ressuscitar la seva mare i baixa per segona vegada a la terra acompanyat de sants i santes. Els apòstols el saluden. Jesús retorna l’ànima de la seva Mare i la ressuscita. Maria puja el cel de la mà del seu fill, mentre hom canta un himne de lloança a la Verge. Arribats a la glòria, Jesús corona la seva Mare. Aquesta coronació és celebrada pels apòstols, a la terra, i pels àngels i pels sants, en el cel. Santa Maria promet d’intercedir pels pecadors davant el seu fill. El gran cor final de lloança dona pas a la processó de sortida que clou la festa.
Com es pot veure, doncs, l’objectiu del Misteri és, en el fons, didàctic: explicar al poble aquesta gran festa mariana que és l’Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
En relació a la interpretació i desenvolupament de la representació, cal destacar, en primer lloc, que tota l’església és utilitzada com a espai escènic. D’aquesta manera, els corredors de les capelles laterals i el passadís central són el marc de les processons d’aparició dels apòstols, enterrament de Maria i sortida final. Dels cadafals muntants en el presbiteri, el més elevat correspon al paradís: la cort celestial, presidida per Jesucrist. Els laterals representen la terra: la casa de la Mare de Déu al de l’esquerra de l’espectador i l’Aljama o Consell dels jueus al de la dreta. El cadafal inferior representa el món de sota terra: el sepulcre de la Verge i el lloc per a l’escena dels Dimonis. L’infern se situa a la porta de l’església, d’acord amb la simbologia medieval.
Pel que fa al muntatge, ha estat pensat amb criteris de rigorositat i sobrietat, a la manera d’una celebració paralitúrgica. L’escenografia és austera. La il·luminació serveix per a enfocar i delimitar els espais i les intensitats escèniques. El vestuari recull ornaments estrictament litúrgics i una cenyida estilització a partir de les formes i els colors rituals. El muntatge, en definitiva, és en funció del text i de les seves anotacions escèniques i musicals.
La direcció és col·legiada i, actualment, formada per sis persones: dos responsables musicals, un de les intervencions dels Jueus, un de la de Dimonis, un del muntatge i un de la coordinació escènica general.
El 1994 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va atorgar el Premi Nacional de Cultura Popular al Patronat de la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria de la Selva del Camp pel valor històric i tradicional de recuperació d’una manifestació artística medieval.
La música
La major part de l’obra és cantada, per cantaires que no són professionals, a capella, és a dir sense acompanyament instrumental, la qual cosa contribueix a ressaltar la qualitat de la versificació i la riquesa lèxica del text original. Tota la música pertany al repertori gregorià o polifònic dels segles XIII i XIV, amb la particularitat que la majoria dels cants són interpretats amb la mateixa tonada que indica la consueta del manuscrit, que conté nombroses indicacions sobre les músiques a interpretar, amb criteris d’adequació a cada moment escènic
Com acostuma a passar amb la majoria de misteris medievals, les melodies són manllevades de fonts musicals existents i aplicades al text dramàtic. Normalment són himnes i cants religiosos però també s’utilitzaven peces profanes. Els drames sacres en llengua llatina, plenament vinculats a la litúrgia, van trobar així una manera de musicar textos amb melodies força conegudes i arrelades en els costums musicals de l’època.
Manuscrit original
El manuscrit d’autor anònim i datat de finals del segle XIV va ser trobat en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. De fet, es creu que la redacció del Misteri està vinculada a la ciutat de Tarragona.
L’obra consta de 675 versos, 170 dels quals, tot i els retocs i afegitons de l’autor, provenen directament de materials literaris comuns, sobretot, com s’ha dit, de la Llegenda àuria (col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, on trobem, entre altres, moltes referències a les tradicions assumpcionistes occidentals) i la resta són materials propis d’aquest autor del Misteri.
Espais de celebració
Tota l’obra es representa a l’interior de l'església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, distribuint les escenes tal com s’ha explicat anteriorment. L’entrada de tots els actors es realitza des de l’exterior del temple. Així, el dia catorze d’agost es fa una processó curta des del carrer de l’Abadia, pròxim a la parròquia, encapçalada per tres flautes de bec i un timbal. En canvi, al dia quinze, coincidint amb la festivitat de l’Assumpció, la processó és més llarga (des del Portal d’Avall, a l’inici del carrer Major); s’hi afegeixen dos grup instrumentals que interpreten música medieval, i la colla de Diables Infantils de la Selva del Camp.
Organització
El Patronat de la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és l’encarregat de la posada en escena. Tot i que de manera, sobretot al principi, més informal va començar a reunir-se, organitzar-se i funcionar des de pràcticament el primer any, la constitució oficial amb la corresponent aprovació i legalització d’uns estatuts no va ser fins al 1987; actualment compta amb uns 150 associats.
Fonts d’informació
· Cavallé, Núria (Coord.). El Misteri de la Selva. La vitalitat de l’escena medieval als nostres dies. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2006.
· Grau, Macià. “El Misteri de la Selva” a: Catalunya Cristiana, núm. 2028 - 5 agost 2018
· Ferrater, Camil. Pas a pas. De Representació de l’Assumpció de Madonna Santa Maria a El misteri de la Selva. Valls: Cossetània Edicions, 2004.
· Web del Misteri de la Selva https://misteriselva.cat/
· Informacions facilitades pel Patronat de la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria (El Misteri de la Selva).
El Misteri de la Selva, 1980
El Misteri de la Selva, 1981
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva. Manuscrit de finals del segle XIV