Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume - Lleida
Orígens. Història de la festa
Una antiga llegenda lleidatana explica que Sant Jaume, en el seu peregrinar apostòlic, va passar per Lleida, on va fer parada per descansar i recuperar forces. Era de nit quan va arribar-hi i com que no hi veia, tot caminant a les palpentes, es va clavar una punxa al peu que li va impedir seguir caminant. El dolor i els seus gemecs van arribar fins els àngels del Cel, que acudiren en el seu auxili amb fanalets, la llum dels quals li va permetre poder treure’s la punxa i seguir el camí. Una altra versió de la llegenda explica que van ser els infants de Lleida, els que van sortir amb lluminàries per auxiliar l’apòstol.
La festa de Sant Jaume de Lleida rememora aquesta llegenda. La primera referència escrita de la celebració és de l’any 1609. La trobem a la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades on diu “Tenen en Lleida una Capella de sant Jaume al carrer del Peu del Romeu y es fama continuada de pares a fills, que lo sant en aquest seu passatge posà allí. I los minyons, la nit de la festa del sant, van amb llanternetes de paper amb llums a las quals diuen sant Jaumets en memòria de la predicació que lo Apòstol feu en dita ciutat”.
Al 1691, el paer Joan Josep Casanoves, al preàmbul del Libre Vert Major de la Pahería, fa menció a les dues capelles de Sant Jaume de la ciutat lleidatana “ab tradició de que en lo loch de la una predicá lo Apostol, y de que estigué hospedat en la altra. Ni es de despreciar la devota antigalla ab que en la Vigila del gloriosissim Apostol Patró de España, acostumen los miñones en esta Ciutad, encendre molts farols que anomenen Sants Iaumes, en memoria de la festa, y celebritat, abque en esta Ciutat fou admesa sa Persona i predicació”. Posteriorment, a mitjans del segle XVIII, Pere Joan Finestres, canonge i arxiver de la Catedral de Lleida va escriure Fragmentos históricos de la Catedral, Iglesias i Ciudad de Lérida, en aquest manuscrit narra l’escena de com Sant Jaume va clavar-se la punxa al peu, remarcant el caràcter sobrenatural de l’auxili rebut per l’Apòstol.
La tradició dels fanalets està ben arrelada i viva a la ciutat, havent estat una festa que s’ha celebrat de forma continuada al llarg del temps. Sols en comptades ocasions s’ha deixat de celebrar i sempre per causes de força major, com epidèmies o conflictes bèl·lics, com va ocórrer durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. Una d’aquestes contades ocasions succeí el 24 de juliol de 1810 durant la Guerra del Francès, quan el governador ocupant coronel Henriod va prohibir pels carrers la festa dels fanalets, pensant que tanta lluminària podria esser motiu de comunicació des de la plaça forta amb els patriotes integrades als sometents, que no paraven mai d’atacar a les tropes napoleòniques que ocupaven la ciutat. Els lleidatans van obeir l’ordre del governador i no van sortir al carrer, però arribada la nit de la vigília de la festa de Sant Jaume i d’una forma espontània, la majoria de les finestres de la ciutat foren il·luminades amb Fanalets, burlant ingeniosament la prohibició.
La devoció a l’apòstol té antiga presència a la Seu Vella de Lleida, amb capella pròpia dedicada a Sant Jaume en qual hi trobem un magnífic conjunt de capitells dedicats a la vida i martiri de l’Apòstol i al trasllat dels seus restes a Galicia. La capella estava presidida per un retaule de fusta, amb una pintura gòtica del 1450, obra del pintor Jaume Ferrer II, representant l’apòstol Sant Jaume com a pelegrí. La pintura fou traslladada durant el S. XVIII a l’església parroquial d’Alcoletge i avui forma part del fons d’art del Museu de Lleida. Hi havia el costum que tots els anys per la festa de Sant Jaume aquest retaule es col·locava a l’altar de la capella del Peu del Romeu. Això succeí fins l’any 1965, quan la capella es veu enriquida amb el mural del pintor Miquel Roig Nadal, que idealitza amb gran encert el miracle de la punxa i els fanalets.
Lleida va formar part de les antigues rutes de peregrinació a Compostela i la gran devoció de la ciutat a Sant Jaume hi contribuïa. Autors com el cronista oficial de la ciutat de Lleida Josep Lladonosa, parlen que els pelegrins que anaven a Galícia, passaven en processó i amb fanalets pel carrer Major de Lleida a encomanar-se a l’apòstol. Altres autors, també, han explicat que el costum dels pelegrins era anar entre les dues capelles de Sant Jaume de nit amb llums i cantant himnes i lloances al sant. S’explica, també que la Romeria dels Fanalets, té de fet els seus orígens en la tradicional visita que els infants de Lleida feien el vespre de la vigília de la festa de Sant Jaume a les dues capelles que recorden el pas de l’apòstol per la ciutat de Lleida: La de Can Serra, al carrer del Carme N. 1, on diu la tradició que l’apòstol va hostatjar-se i feu la seva primera predicació als lleidatana. I la del Peu del Romeu, a la cruïlla dels carrers Major i Cavallers, que guarda la memòria de la punxa que va clavar-se al peu Sant Jaume i l’auxili celestial dels àngels que baixaren del cel amb fanalets de llum per il·luminar la nit i que el pelegrí pogués extreure la punxa que l’impedia caminar.
Era també tradició que els infants de Lleida quan anaven a visitar ambdues capelles. ho fessin cantant una cançó popular que encara avui canten els infants de Lleida en la Romeria dels Fanalets, amb una popular tornada que diu així:
Sant Jaume ve de Galícia / Sant Jaume ve d’Aragó, / I a Lleida va deixar estesa / la fe de Nostre Senyor.
Sant Jaume ve de Galícia / s’atura al peu del Romeu, / àngels li fan llum per treure’s / una punxa que té al peu.
La capella de Sant Jaume, coneguda també com la capella del Peu del Romeu, va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, el 2016. Ubicada a la cruïlla dels carrers Major i cavallers, conserva el record del miracle de la Punxa i dels Fanalets. Els seus orígens es remunten a l’any 1399, quan Berenguer Marqués manà construir-la en honor de la Mare de Déu de les Neus, en el solar de la seva propietat on hi havia uns porxos anomenats de Sant Jaume o del “Peu del Romeu”. És per aquest motiu que el seu hereu i nebot Berenguer Gallart, manà s’hi col·loqués en la seva façana una imatge de Sant Jaume que era venerada en aquests porxos, atenent el prec de nombrosos lleidatans que no volien perdre aquell punt de referència que els entroncava amb l’apòstol i la llegenda dels Fanalets. La capella fou prompte anomenada “el Peu del Romeu” i en el seu interior es venera la popular imatge de Sant Jaume dels Fanalets, obra de l’escultor lleidatà Jaume Gort (1964) i que és la que els infants de Lleida acompanyen en la popular Romeria dels Fanalets la tarda-vespre de la vigília de la festa de l’apòstol, el 24 de juliol.
Un altre punt de referència de la Festa és la propera Plaça dels Fanalets de Sant Jaume, ubicada al redós de l’antic convent del Roser, avui reconvertit en Parador Nacional. Va ser batejada amb aquest nom l’any 1991, a petició de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. En aquets espai l’any 1995 es va col·locar un baix relleu de bronze dedicat al Camí de Sant Jaume, obra de l’escultor lleidatà Víctor Pallarés. Va ser un regal a Lleida de la Xunta de Galicia.
El juny de 1966 es va celebrar el “1r Certamen Literari sobre la Tradició i la Romeria del Fanalets de Sant Jaume”. Tingué una destacada participació i van lliurar-se diversos premis als millors articles de premsa, treballs històrics i composicions poètics. Fruit d’aquell Certamen fou el llibre “Els Fanalets de Sant Jaume. Tradición Jacobea Ilerdense”, que recull tots els treballs presentats i premiats.
Descripció actual
Cada any, el 24 i 25 de juliol es celebra la Romeria dels Fanalets i Festa de Sant Jaume. El 24 de juliol els infants de Lleida, acompanyats dels seus familiars participen a la Romeria. Primer, al vespre, a les 20h, es celebra la Missa i Benedicció dels Fanalets a l’església del Carme, presidida pel bisbe de Lleida, i acompanyada per la Coral del Carme. Davant l’altar, un cop finalitzada la missa, el bisbe procedeix a beneir els fanalets que els infants portaran en la Romeria.
La Romeria s’inicia a la sortida de missa, a les 21h, quan comença a fosquejar. El punt de sortida és davant de l’església del Carme, a la rambla de Ferran. El llançament de tres coets n’anuncia l’inici. La Romeria és encapçalada pel Ball de Bastons del Pla de l’Aigua i el conjunt dels dotze gegants de la ciutat que porten fanalets. Segueix el penó de Sant Jaume, portat per la junta de l’associació de veïns i pubilles del barri de Jaume I que tenen a l’apòstol com a Patró. Darrera segueix la presidència eclesiàstica de la Romeria, presidida pel bisbe de Lleida acompanyat pel consiliari de l’Agrupació i altres preveres. Tot seguit vindrà la presidència civil, encapçalada pel paer en cap i el president de l’Agrupació ilerdenca de Pessebristes, acompanyats per regidors de la Paeria i altres autoritats i representacions. Segueix la Banda Municipal de Lleida, que precedeix la carrossa amb la imatge de Sant Jaume, seguida per una multitud de persones i d’infants amb una gran varietat de fanalets.
A la plaça de la Paeria, és procedeix a efectuar el Ball de Bastons i el Ball dels Gegants de Lleida. Tot seguit, al passar per davant del Peu del Romeu, la processó s’atura i amb la imatge de Sant Jaume davant per davant de la seva capella i mentre la Banda Municipal interpreta la recuperada sardana Els Fanalets de Sant Jaume del mestre Victor Mateu, des de les finestres de la capella es llencen papers de colors o pètals de rosa, en homenatge festiu al Sant.
Al pati de les Comèdies, davant de la seu de la regidoria de Cultura es tanca la Romeria amb els parlaments institucionals a càrrec del Pare en Cap i del president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, la benedicció dels infants a càrrec del bisbe de Lleida i la darrera interpretació de la Banda Municipal de Lleida, que clou la Romeria amb la Santa Espina.
Una de les novetats del 2019, i que es vol que tingui continuïtat, va ser la recuperació de la figura del Sant Jaume Vivent, que fins la dècada de 1950 anava davant la carrossa de Sant Jaume. L’Apòstol anava, a la Romeria, acompanyat d’una nena vestida d’angelet, amb el seu fanalet i a banda i banda els infants amb fanalets artístics premiats en el Concurs de Fanalets.
El 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume,a primera hora del matí, a les 9h, es celebra la missa a la Capella del Peu del Romeu, presidida pel bisbe de Lleida. La missa és en sufragi dels socis pessebristes difunts durant l’any. A les 12h del migdia, res l’Àngelus i visita comentada al Peu del Romeu. A la tarda, des de l’any 2005, al pati gòtic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el grup teatral TOAR representa l’obra “Sant Jaume ve de Galícia” estrenada el 1965, amb ocasió de l’Any Sant Compostel·là i escrita per Carles Cepero Salat. A mena d’auto sagramental, està conformada per cinc escenes. Els personatges de l’obra són Sant Jaume, un joglar, l’enyorança, l’esperança, l’àngel, a més a més de l’acompanyament d’un grup de música tradicional i d’un esbart dansaire.
El 25 de juliol de 2019, es va celebrar la Iª Trobada de Jaumes, Santiagos i Iagos al Peu del Romeu. Es vol que aquesta trobada tingui continuïtat tost els anys.
Durant el dia 25 de juliol, festa de Sant Jaume, la capella roman oberta tota la jornada, per totes aquelles persones que vulguin visitar-la i pregar davant la imatge de l’apòstol. Es poden adquirir ciris per oferir al sant, així com els goigs, l’auca dels fanalets i altres records.
Com a actes previs a la festa, cal destacar la col·locació dels fanalets als Gegants de la Ciutat, que té lloc a la Casa dels Gegants i que lluiran en les seves mans fins el 24 de juliol, dia de la Romeria. En aquest mateix acte, es presenta el cartell i el programa de la festa. També, els dies previs té lloc la presentació dels Fanalets al Concurs, l’exposició dels Fanalets concursants i premiats i l’acte de lliurament de premis. La setmana abans, en diversos dies, a la capella del Peu del Romeu es fan diferents ofrenes florals a Sant Jaume per part de diferents entitats culturals, socials i veïnals de la ciutat, així com institucions religioses i parròquies, seguides d’algun acte cultural com recitals poètics i música tradicional, lectures, representacions, etc.
Des de l’any 2018, el dia 24 de juliol, al vespre, i el 25 de juliol, a primera hora del matí, el carilló de l’església de Sant Llorenç interpreta la cançó “Sant Jaume ve de Galícia”.
Pels lleidatans, que per motius de vacances o de residència són fora de la ciutat, la festa del Sant és sempre motiu per tornar a la ciutat. Tot i axó, hi ha el cas singular de Torredembarra, on els lleidatans que hi passen l’estiu s’apleguen el 24 de juliol a l’església que hi ha Baix a Mar, amb fanalets. Tanmateix nombrosos pobles propers a la ciutat de Lleida, han introduït els Fanalets de Sant Jaume en el seu calendari festiu i tradicional com és el cas de Balaguer, Alpicat, El Cogul, Alcanó, Montoliu de Lleida, Alcoletge o també la Processó dels Fanalets que té lloc al barri lleidatà de La Bordeta, en honor del seu Patró Sant Jaume.
Elements tradicionals
Fanalets. Concurs dels fanalets.
La setmana anterior a la festa, a la Capella del Peu del Romeu, es presenten els fanalets que participen al concurs, alhora que es reuneix el jurat per qualificar els millors fanalets i decidir els primers premis del Concurs. Durant una setmana, aproximadament, romanen exposats a la capella, i el dia abans de la vigília de Sant Jaume es fa el lliurament de premis del Concurs de Fanalets a la sala d’actes de la regidoria de cultura, a la Casa dels Gegants. En aquest acte, també, s’entrega el títol de Mestre Fanaler. El 2019 va ser la 78ena edició del concurs.
Els fanalets que participen al concurs han de ser de construcció manual, originals i inèdits, i han d’anar sostinguts a l’extrem per un bastó o canya. Els materials per a la seva elaboració poden ser de molts tipus, si bé prolifera el paper, el cartró, la fusta i materials reciclats. Es lliuren diversos premis patrocinats per diferents institucions, entitats ciutadanes o particulars. Els autors que hagin estat guardonats al llarg de cinc concursos, podran ser proposats per rebre el títol de Mestre Fanaler. Aquests mestres són els encarregats d’impartir els tallers dirigits als infants, durant les dues primeres setmanes de juliol organitzats per entitats i institucions lleidatanes.
Alguns comerciants o institucions, també, s’apunten a lluir fanalets als seus establiments o espais per donar més lluïment a la festa, com és el cas de l’Associació de Comerciants Democràcia- Remolins que guarneixen els seus carrers. Tanmateix els edificis de les principals institucions de la ciutat com son la Paeria, la Diputació i la subdelegació del Govern col·loquen també un fanalet en els balcons de les seves façanes principals.
A la capella del Peu del Romeu s’exposen permanentment els dotze fanalets que llueixen els gegants a la Romeria, obra de l’artista José A. Ferrer i també altres de diversos mestres fanalers.
Romeria dels Fanalets
La multitudinària manifestació popular i festiva, de la qual en són protagonistes els nens i els fanalets, acompanya la imatge de sant Jaume pels carrers de Lleida, sortint de la rambla de Ferran, passant pel carrer Major i fins a la Capella del Peu del Romeu, on diu la llegenda el sant es va clavar la punxa que no el deixava avançar. La Romeria acaba a la plaça de les Comèdies.
El recorregut de la Romeria i les seves principals característiques estan explicats a l’apartat de descripció actual de la festa.
La Romeria es presidida per la imatge de Sant Jaume, una singular talla de fusta obra de l’artista lleidatà Jaume Gort (1919-1966), que recorda el fet miraculós i es venera tot l’any a la capella del Peu del Romeu.
Espais de celebració
Capella del Peu del Romeu, parròquia de la Mare de Déu del Carme, Sala Actes de la regidoria de Cultura i patí gòtic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Recorregut de la processó: Rambla de Ferran, carrers Democràcia i Carme, plaça de la Sal, Porta Ferrissa, carrer de Sant Joan, places de Sant Joan i Paeria, carrer Major fins arribar a la capella del Peu del Romeu i cloenda de la processó al pati de les Comèdies.
Organitzadors
La festa està organitzada per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que actualment compta a més de 200 socis. Va ser fundada el 1962 per a la conservació i promoció de les tradicionals populars i religioses de Lleida, com són els pessebres i la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume.
Les principals institucions de la ciutat: Paeria, Diputació, Subdelegació del Govern i Generalitat de Catalunya, col·laboren i donen suport a la festa juntament amb altres entitats culturals i socials de Lleida.