Carroussel Costa Brava

El Carroussel Costa Brava de Palafrugell és l’acte principal de les Festes de Primavera de Palafrugell, les quals es celebren des dels anys 60. Aquestes festes van sorgir de l’esforç col·lectiu del jovent de Palafrugell, el qual, tot burlant les autoritats de l’època, va poder celebrar una tradicional festa a la vila, la dels carnavals, malgrat la prohibició existent de celebrar-los un cop acabada la guerra civil. Actualment és la festa més participativa del municipi doncs es calcula que unes 700 persones hi desfilen cada any, amb les seves espectaculars carrosses i les comparses amb indumentària molt elaborada i coreografies ben treballades.

Origen i història

A Palafrugell, el Carnaval sempre ha estat una festa amb una llarga tradició, ja l’any 1883 apareixia una crònica general al setmanal La Palafrugellense, en la qual es descrivia com “El Carnaval callejero ha pasado con extremada concurrencia, los disfraces en gran número, y mucha animación y bullicio en los bailes celebrados por las sociedades La Perla, (círculo Palafrugellense) y «Sociedad la Cresta”; es constata, doncs, que al s. XIX ja es celebraven rues, balls i cercaviles per carnestoltes. Malgrat que aquesta festa va viure períodes de crisi, especialment durant les dictadures i la primera guerra mundial, l’any 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, per “posar fi a l’adormiment general de la població” (Piera i Molinas, 1997), es va produir la primera recuperació del carnaval, quan un grup de joves, la Colla dels 13, va impulsar tres dies de música, balls i màscares. Aquesta celebració obtingué molt d’èxit, especialment pels balls de disfresses que atreien molts joves també de les rodalies. En aquella època els balls tenien lloc al Fraternal i al Mercantil, els dos casinos culturals de la vila; la festa també comptava amb una desfilada de carrosses, que recorria el poble; les millors carrosses i comparses rebien uns premis al final del recorregut. L’eufòria festiva del carnaval durà fins a l’esclat de la guerra civil en què quedaren suspeses o parcialment suspeses moltes festes, com és el cas de la festa major de la vila que es celebra al juliol. Un cop acabada la guerra, es continuaren suspenent les celebracions de carnestoltes, ja que el nou règim franquista les considerava immorals, i es decretà el manteniment de la prohibició, tal i com es llegeix a l’ordre promulgada pel ministre del règim franquista Serrano Suñer: Ministerio de la Gobernación “resolviendo mantener la prohibición absoluta de la celebración de las fiestas del Carnaval. Suspendidas en años anteriores las llamadas fiestas de Carnaval, y no existiendo razones que aconsejen rectificar dicha decisión, Este Ministerio ha resuelto mantenerla y recordar, a todas las Autoridades dependientes de él, la prohibición absoluta de la celebración de tales fiestas” (Ordre, de 12 de desembre de 1940). Tot i la prohibició, els joves de Palafrugell no es van resignar i van camuflar la festa de carnestoltes batejant-la amb altres noms com Baile Cinematográfico, Baile de Trajes Regionales o Baile de las Fiestas de Invierno, burlant, d’aquesta manera, la prohibició de les autoritats franquistes, els quals, val a dir, també feien els ulls grossos. A pesar d’aquesta certa permissivitat, els organitzadors devien complir amb algun requisit per a poder celebrar aquestes festivitats, com l’obligació de no portar la cara tapada ni fer referència a cap anècdota de tipus polític o clerical. Tot i essent coneixedors d’aquestes prohibicions, al febrer de 1963 la junta del Centro Español (el Fraternal) va enunciar la celebració de las Fiestas de Carnaval amb un ball de disfresses, aquest fet va fer enfurismar un ciutadà, el qual va interposar denúncia davant les autoritats, tot fent arribar el programa de festes al Govern Civil de Girona. Un cop la denuncia va arribar a altes instàncies aquestes decidiren prohibir les denominades Fiestas de Carnaval, “No va servir de res que el desaparegut Josep Serra, que era el president de l'entitat, anés a veure el governador civil per evitar que ens suspenguessin la funció, ja que no ho va aconseguir. Amb tot, encara vam poder salvar els balls i les taquilles, però sense que hi hagués disfresses.” (Baqué, 2009). I així ho feia saber l’alcaldia de Palafrugell a la Societat Recreativa que fins llavors acollia els balls “En virtud de las órdenes emanadas de la Superioridad, por la presente recuerda a Vd. Como Presidente y responsable de esa Sociedad Recreativa, que están prohibidas totalmente las denominadas Fiestas de Carnaval”. Aquest fet comportà que el Centro Español (el Fraternal) hagués de suspendre les activitats programades com el Baile de Casados, o que el Baile de tarde y noche s’hagués de celebrar sense disfresses.

Aquest gran desencís, ocorregut l’any 1963, va animar la junta del Centre Fraternal, presidida per Josep Serra i membre del grup de joves, a prometre que aquell any hi hauria desfilada de Carrosses “doncs el jovent tenia des de feia mesos els vestits a punt” (Piera i Molinas, 1997), però a la primavera, d’aquí el nom que van rebre les festes. En només dos mesos van haver de treballar en unes carrosses amb enginy i dedicació. La primera que es va celebrar, la de l’any 1963, va tenir lloc els dies 14 i 15 d’abril, tot i que més endavant es va decidir fixar la celebració de les festes coincidint amb la segona Pasqua. En aquella primera edició, el Centro Español (el Fraternal) va decidir convocar un Gran Desfile de Carrozas y Batalla de Flores per al dia 15, les bases de participació distingien tres categories: les carrosses, els vehicles adornats i l’exhibició de vestits regionals i internacionals; hi van participar 16 carrosses amb presència únicament palafrugellenca, i varen comptar amb la participació de la bailaora Carmen Amaya, que acceptà ser la Reina de les Festes, una padrina de luxe per a la primera edició. Amaya va poder assistir el primer dia però la resta, i degut a motius professionals, delegà el seu regnat en l'Antoñita Barrera, primera ballarina del Liceu. L’any següent, el 1964, la festa es va tornar a celebrar i es va batejar la desfilada de carrosses com a Gran Carroussel Costa Brava, convertint-se en l’acte central de les Festes de Primavera, l’Ajuntament de Palafrugell, veient el seu gran atractiu turístic, va decidir implicar-se en l’organització. En paraules de Lluís Carreras, antic membre de la Colla dels Nassos, desapareguda l’any 1989, “les Festes sense carrosses no tindrien raó de ser o no serien el mateix”. La festa s’ha mantingut durant tots aquests anys, convertint el Carroussel en el seu principal atractiu, tant per la quantitat de participants com de visitants. L’evolució més notable del Carroussel durant la seva existència és l’augment de la qualitat en la construcció de les carrosses i la inversió econòmica que s’hi ha fet, l’any 1963, una carrossa podia arribar a costar 5.000 pessetes i actualment el seu cost pot rondar els 10.000 €, amb confecció de vestuari inclosa. Fins a l’any 2008 al Carroussel hi havia una carrossa presidida per la Reina de les Festes i les Pubilles, aquestes, durant anys, eren escollides d’entre les noies més boniques de la vila. A partir d'aquell any el consistori, agafant el relleu del Grup de Festes per a l’organització, va argumentar que “no compartia els valors que representen els concursos de bellesa i que no inclouria la presentació de pubilles i elecció de la Reina del Carroussel Costa Brava al seu programa de festejos” (Oller, 2008), comportant certa polèmica i dividint la població entre detractors de la seva desaparició, argumentant que era un element tradicional de la festa i defensors, que ho consideraven carrincló i despectiu envers la dona.

Tot i alguns entrebancs, el Carroussel no s’ha deixat mai de celebrar a Palafrugell i s’ha convertit en l’acte principal de les Festes de Primavera. Actualment és l’esdeveniment cultural on més palafrugellenques i palafrugellencs participen i alhora és el símbol de com un poble va aconseguir recuperar, de manera subtil, les llibertats perdudes.

Descripció actual

El Carroussel Costa Brava és l’element festiu més destacat de les Festes de Primavera de Palafrugell. S’estructura com una desfilada en la qual hi participen carrosses i comparses, algunes de les quals concursen per a l’obtenció de premis en metàl·lic que serviran per a cobrir les despeses ocasionades per la construcció de les carrosses i la confecció de les vestimentes.

Actualment les categories són:
Comparses no inèdites: Es tracta de comparses provinents d’altres poblacions de Catalunya que ja han estrenat les disfresses en alguna rua de carnaval.
Comparses inèdites: Les disfresses que porten no han estat estrenades anteriorment, sinó que a Palafrugell les vesteixen per primer cop.
Carrosses inèdites: Són les carrosses dels grups palafrugellencs que estrenen la carrossa en la qual han estat treballant els darrers mesos.
Carrosses no inèdites: Són carrosses que ja han desfilat en altres rues de carnaval i que provenen de colles carnavalesques d’altres poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Santa Margarida i els Monjos, Ripoll o Platja d’Aro.

Fora de concurs també desfilen les Carrosses d’animació, essent la més antiga la Tustarrada, que l’any 2019 va complir 69 anys, o la Colla Chearleaders que s’incorporà l’any 2000.

Un fet que cal destacar del Carroussel són l’espectacularitat de les carrosses, la construcció de les quals comença mesos abans de la desfilada. També la confecció de les disfresses s’encarrega a modistes professionals, alguns dels quals poden haver de confeccionar models per a més de 100 persones. Actualment, l’Ajuntament de Palafrugell ha cedit una nau industrial a l’Associació de Carrossaires de Palafrugell, on totes les colles construeixen en aquest espai la seva carrossa. El treball de construcció de la carrossa podria bé considerar-se un treball d’artesania doncs les tècniques i material que s’hi utilitzen són molt diversos amb acabats de molta qualitat. Tradicionalment, als grups de carrossaires en solien formar part persones provinents de diversos oficis que sempre podien aportar la seva expertesa en la construcció de les carrosses, com la fusteria, la pintura, l’electricitat, etc. Els materials més utilitzats per a la construcció són el ferro, la fusta, el poliuretà, la pintura i es procura reaprofitar el màxim de material. El finançament per a la construcció de les carrosses i la confecció de la indumentària prové principalment del patrocini de comerços i empreses de Palafrugell els quals fan aportacions a cada colla.

Un jurat és l’encarregat de valorar les carrosses i les comparses per a l’atorgament dels premis. Antigament, el jurat estava format per personalitats de l’àmbit social, cultural i artístic o ex-carrossaires, amb vinculació amb Palafrugell, però aquest fet va ser polèmic en algunes ocasions, provocant la disconformitat, per part de les colles, amb les valoracions, i per aquest motiu, des de fa un temps, el jurat està compost per persones procedents de colles carnavalesques de tota la geografia catalana, hi trobem membres de Sant Feliu de Guíxols, de la Bisbal d’Empordà i de Celrà, però també de carnavals més llunyans com Santa Margarida i els Monjos, Riells i Viabrea o Ripoll. En la valoració de les carrosses el jurat ha de tenir en compte l’originalitat, els acabats i la tècnica, l’espectacularitat i la dificultat en la construcció; i pel que fa a les comparses, han de tenir en compte aspectes com el vestuari, el maquillatge i la caracterització, la coreografia, l’espectacle i la posada en escena i l’efecte global de la comparsa. Les categories dels premis són: carrosses inèdites, carrosses no inèdites, comparses inèdites, comparses no inèdites. També es concedeixen uns accèssits, a títol honorífic i sense contraprestació econòmica, en temes com millor comparsa de les carrosses inèdites, millors efectes especials, millor vestuari, maquillatge i caracterització de les comparses inèdites o la seva coreografia. També es concedeix el Trofeu Carnaval de Carnavals que premia la millor carrossa de totes i que sol coincidir amb el primer premi de les carrosses inèdites, no té valor econòmic sinó que és honorífic.

En finalitzar el Carroussel té lloc la plantada de carrosses inèdites en el mateix lloc on es celebra el fi de festa i lliurament de premis. Aquesta plantada permet al públic assistent veure de més a prop les carrosses i valorar la feinada que hi ha al darrere.

Organitzadors

Durant els primers anys l’organització del Carroussel Costra Brava i les Festes de Primavera anava a càrrec de l’Ajuntament de Palafrugell, especialment, per què aquest s’adonà del potencial turístic de la desfilada de carrosses, es va constituir una comissió de festes dintre del consistori però al cap d’uns anys es va encetar una crisi entre els carrossaires i la comissió, motivada principalment per la manca de finançament, la qual cosa feia perillar la celebració de les festes. Per pal·liar la crisi, l’any 1969, l’alcalde va intervenir directament en l’assumpte nomenant un regidor, concretament el d’urbanisme, per encapçalar l’organització i fer de mediador entre els participants i la institució, aquesta solució va ser beneficiosa i al cap d’uns anys es va veure reflectida per l’augment de la qualitat creativa, que també estava vinculada a la incorporació de colles de gent jove que aportava idees molt innovadores per a la confecció de les carrosses. L’any 1975 es constitueix formalment l’Asociación de Dirigentes de Carrozas, que agrupava totes les colles de carrossaires; anys més tard, es crea un grup de festes per aconseguir una millor coordinació i planificació en l’organització, però es va dissoldre al cap d’un any, en no poder assumir tot el projecte, que cada vegada s’anava fent més gran. Malgrat tot, l’any 1978 es creà el Grup de Festes de Primavera però de manera informal fins que quedà legalment constituïda l’associació l’any 1981, una de les aportacions més remarcables d’aquest grup fou la incorporació a les festes d’un envelat de grans dimensions, que durà fins l’any 1989, en què es deixà de construir degut a l’augment considerable de les despeses del muntatge i del caixet dels artistes que hi actuaven.

L’any 2002 s’inicia una nova etapa en l’organització de les festes, ja que a principis d’any es va constituir formalment l’Associació de Colles Carrossaires de Palafrugell (ACCP) “amb la intenció de canalitzar i representar les necessitats, demandes i inquietuds, dels diferents grups de gent que es dediquen a la vila a la realització de les carrosses que participen en el Carroussel Costa Brava de les Festes de Primavera” (Lledó, 2002). Aquesta associació treballava conjuntament amb el Grup de Festes, fins a la seva dissolució l’any 2008 degut a algunes discrepàncies amb el consistori, i la falta de suport per tirar endavant l’organització de les Festes; des de llavors l’Ajuntament es fa càrrec de les festes amb la col·laboració de l’Associació de Colles de Carrossaires. Les festes actualment estan organitzades per una comissió formada per membres designats per l’Ajuntament de Palafrugell, que compta amb la participació de l’associació que representa els carrosssaires.

El darrer canvi que s’ha produït en l’organització del Carroussel és el canvi de nom de l’associació, que ha passat a denominar-se Associació de Colles de Festes de Primavera de Palafrugell, amb l’objectiu d’incloure, a banda dels carrossaires, les comparses. Aquesta nova entitat actua com a interlocutor dels associats davant l’Ajuntament i els dona suport especialment en l’àmbit administratiu, en la cobertura a nivell d’assegurança, tant a carrosssaires com a comparses i gestiona l’espai on es duen a terme les construccions de les carrosses. L’associació es divideix en dues comissions: carrosses i comparses.

Bibliografia consultada

ABARCA, Puri; DALMAU, Paco. Un passeig per Palafrugell. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, novembre 2016. (Quaderns de Palafrugell; 25).BOFILL, Josep (2009 maig 22). Feta la llei feta la trampa. El Punt Avui. Recuperat de <http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/37637-lfem-art-i-grescar.html>BOFILL, Josep (2009 maig 22). La fàbrica de fer carrosses. El Punt Avui. Recuperat de <http://www.elpuntavui.cat/societat/article/37635-la-fabrica-de-fer-carrosses.html>Grup de Festes de Primavera (1981-1990). Campanar: Butlletí informatiu del Grup de Festes de Primavera.OLLER, Xavier (2008). Les festes prescindien de reina i pubilles. Crònica d’un any 2008, p. 49.ORDEN de 12 de enero de 1940 resolviendo mantener la prohibición absoluta de la celebración de las fiestas del Carnaval, Boletín Oficial del Estado, 13, pàg. 244 (1940).PIERA, Joan, MOLINAS, Lluís. (1997). Carnaval de carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell. Primer volum de 1963 a 1972. Palafrugell.PIERA, Joan, MOLINAS, Lluís. (1998). Carnaval de carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell. Segon volum de 1973 a 1982. Palafrugell.
PIERA, Joan, MOLINAS, Lluís. (1994). Carnaval de carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell. Tercer volum de 1983 a 1990. Palafrugell.
PUIG, Evarist (2018 maig). Carnaval de Carnavals. Revista de Palafrugell, núm. 295, p. 14.
Redacció (1883 febrer 11). Cronica general. La Palafrugellense, p. 3.
VILAR, Albert (2010 maig 14). Garnatxa de 30 anys. El Punt Avui. Recuperat de <http://www.elpuntavui.cat/article/173126-garnatxa-de-30-anys.html>
Cóppulo, S. (Presentadora). (2018, maig 26). Joan Roca: “Volem recuperar les receptes antigues de les àvies per conservar els sabors i millorar la tradició” [Àudio podcast]. Recuperat de http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-divan/joan-roca-volem-recuperar-les-receptes-antigues-de-les-avies-per-fer-ne-plats-nous/audio/1004253/
HERRANZ, R. (presentador i director). (2019 novembre 12). “Renovació de l’associació de carrossaires de Palafrugell” [Àudio podcast]. Recuperat de <https://radio.palafrugell.cat/renovacio-de-lassociacio-de-carrossaires-de-palafrugell/>