Les campanes i els campanars són elements de referència del patrimoni cultural, festiu i sonor de Catalunya. La conservació i transmissió a les futures generacions passa també per la utilització i la recuperació dels tocs manuals. Que les campanes segueixin tocant és reafirmar una identitat i una tradició mil·lenària.

La sardana és una dansa popular catalana, fruit de l’evolució experimentada per antigues danses populars que va assolir la seva estructura actual a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l’embranzida del corrent culturalitzador de la Renaixença.

La utilització d’armes de foc dins la festa per motius de solemnitat o d’alegria es tant antiga com les armes de foc mateixes. Al segle XVI, estava generalitzat l’ús d’armes de foc, essent molt habitual fer descàrregues o salves perfectament ritualitzades dins les celebracions solemnes per honorar personatges importants o a les imatges religioses a les processons.

La jota és una música, un cant i una dansa de parella, tot i que també es pot ballar individualment. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Priorat. Documentada per diverses fonts des de mitjans del segle XVIII.