El Ball Cerdà de la Seu d'Urgell
El Ball Cerdà ha sobreviscut a d’altres balls que també es ballaven a la Seu d’Urgell, com era el de Cascavells, l’Indiot per Carnaval i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i, antigament, també, un ball de festeig, en el que es feien públiques moltes parelles.
Els orígens del Ball Cerdà, com a variant del Ball Pla, són incerts. La primera referència escrita coneguda del Ball Cerdà a la Seu d’Urgell la trobem al diari La Vanguardia, del dia 5 de setembre de 1916, on es pot llegir “Acaba de celebrarse el típico “Ball Cerdá” con gran brillantez”. Per fonts orals es té coneixement que s’havia ballat al segle XIX.
El Ball Cerdà és un dels actes centrals de la festa major, es balla, cada any, l’últim diumenge d’agost al matí, a la plaça Palatín davant un nombrós públic i amb els músics col·locats en una tarima. Primer, el Ball Cerdà Infantil i després el Ball Cerdà d’adults. Es balla, també, a l’octubre, dins la setmana de la gent gran, amb parelles mixtes formades per joves i grans.
El ball, durant el segle XX, va tenir una continuïtat interrompuda sols per la guerra civil. A la dècada de 1960 i 1970, va viure moments crítics, per falta de balladors. Va ser a principis dels anys 1980, amb l’arribada de la democràcia que el número de balladors i l’interès pel ball van anar a l’alça.
El ball ha anat incorporant canvis en diferents aspectes, en especial en el vestuari, en la coreografia i en la part musical. A principis del segle XX es va introduir la passa dels balladors pels carrers del centre de la Seu d’Urgell. La seqüència del caragol es va iniciar el 1933, per iniciativa d’una parella de balladors. Després de la guerra civil el caragol va quedar oblidat, i el 1974 es va recuperar en motiu del Ball Cerdà del carrer Major. El galop d’entrada i el mocadoret, que les noies mouen rítmicament al so de la melodia, s’introduí l’any 1964 per la influència de l’esbart dansaire de la Seu. Fins al primer quart de segle XX el risto final es galejava amb trets de pólvora, i es va substituir pel crit de “Risto” en acabar el ball. Una incorporació recent ha estat el ventall de les balladores. A la dècada de 1980 es va iniciar el Ball Cerdà infantil.
El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell, s’estructura en diverses parts: la passa pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de “Risto”, i finalment el ball de casats.
El personatge de referència és el fadrí major, qui marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any és un fadrí diferent triat pels voluntaris que s’ofereixen.
Musicalment, consta de dos motius en ritme ternari de vuit punts a cada seqüència. La cobla contractada és la que repeteix la mateixa melodia durant les hores del ball.
La vestimenta dels dansaires és un dels aspectes que més ha canviat al llarg del temps. Els homes, a principis de segle, vestien amb una armilla curta, una camisa blanca, un corbatí vermell, la faixa, els pantalons de davantal fins a mitja cama, mitjó blanc i l’espardenya vigatana. Després van passar a vestir mudats, amb corbata i barretina, i cap als anys 90, es van uniformar amb pantalons negres, camisa blanca, mitjó i sabates negres, faixa i barretina, vermella pels solters i musca pels casats.
Les balladores, antigament, portaven elegants vestits de mudar. Des de fa anys van vestides amb la corbata (mantó brodat de lluentons i serrells daurats), el gipó negre de màniga curta, el davantal negre amb punta i brodats, faldilles de tonalitats diferents, el ret, les mitenes, els enagos, mitges blanques i sabata de saló de mig taló. Cal subratllar la importància de les joies i complements de les balladores.
El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell es caracteritza per la seva elegància i el seu arrelament. Són de gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. És un element festiu de referència a la Seu, que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca.