Festa Major de La Creu Alta (Sabadell) / Festes Majors / Festes i elements festius catalogats o declarats / Inici - Patrimoni festiu

Festa Major de La Creu Alta (Sabadell)

Orígens. Història de la festa
La Festa Major de La Creu Alta es remunta a finals del segle XVIII, la documentació parroquial en deixava constància es va perdre el 1936. Es conserven, però, programes en paper de 1899. Es celebrava el 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, patró de la Parròquia de Jonqueres. Aleshores, el terme parroquial estava format per un conjunt de masies disseminades i un petit nucli de cases construïdes al voltant del pla de La Creu Alta, a la cruïlla entre els camins de Castellar i Manresa. Jonqueres estava integrada a la part forana de Terrassa que, a partir de 1800, es passà a denominar Sant Pere de Terrassa.
L’acte principal de la Festa Major, tenia lloc a l’ermita de Jonqueres (bressol del nucli i origen del monestir que es traslladà fa segles a Barcelona) on es celebrava una missa que comptava amb la presència d’autoritats civils i eclesiàstiques. A la sortida es feia ball davant l’ermita i després un àpat, en el mateix pla, on era abundant menjar peces de porc de la recent matança que es feia a les cases i masies.
Durant el segle XIX, el nucli de La Creu Alta va créixer molt demogràficament. Diversos locals del nucli de cases creualtenc organitzaven balls, partides de joc i servien begudes i menjar. La transformació econòmica i social de l’antiga Parròquia de Jonqueres es reflectia també en la seva Festa Major.
A la dècada de 1870, la festa comença a guanyar més popularitat, passant a ser un pol d’atracció pels barris i localitats de la rodalia. En aquells moments es construeix “Els Campos de Cervantes” on hi havia teatre, cafè i pista de ball a l’aire lliure; era un espai on s’organitzaven nombrosos concerts. El 1889 la seu de la Parròquia es va traslladar cap al pla de La Creu Alta, un espai més urbà.
El 1896 la festa va canviar de data i va passar a celebrar-se per Pasqua de Pentecosta. I des d’aleshores se celebra en aquest cap de setmana variable en el calendari de cada any.
A finals del segle XIX i principis del XX, la Societat Coral Colon i el Cercle Republicà Federal s’encarregaven d’oferir més balls, concerts i teatre. Van aparèixer petites associacions que organitzaven actes de la festa. El 1919 van néixer “Els Lluïssos”, origen de l’actual Teatre Sant Vicenç de La Creu Alta, que també ha participat sempre en l’organització de la Festa Major.
Durant anys, la cercavila de gegants i capgrossos, els partits de futbol i curses de bicicletes, balls de tarda i de nit, cinema i varietés, castells de foc, sarsuela, els cavallets i les paradetes de fira, inclosa la d’artesania (encara present a l’actualitat), van omplir de diversió la Festa Major.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, la festa va continuar, amb la prohibició de representar obres de teatre d’autors considerats catalanistes. Durant el franquisme, la festa es va mantenir amb alguns canvis i molta censura. En aquells anys es van introduir els combats de boxa. A finals de la dècada de 1960, per diversos motius, es va deixar de celebrar la festa.
El 1976 es va crear l’Associació de Veïns de La Creu Alta i el 1977 es va celebrar, de nou, la Festa Major del barri organitzada per la Comissió de Festes de l’Associació de Veïns. Es va mantenir la data en que anteriorment se celebrava, Pasqua de Pentecosta. En aquesta primera festa recuperada, la majoria d’actes van passar a celebrar-se al carrer i sobretot a la plaça de La Creu Alta. A partir del 1978 es van anar introduint més elements de cultura popular i tradicional, com les sardanes i cercavila de gegants (1978), havaneres, danses de l’esbart i ball de bastons (1979), castells (1980), correfoc (1981) i correfoc infantil (2009), etc. En alguns casos, aquests elements festius es van convertir en entitats pròpies. A banda dels actes tradicionals, cada any s’introduïen actes nous, alguns d’ells reivindicatius.
Des de 1977, la festa s’ha organitzat i celebrat ininterrompudament, cada any, amb caps de setmana i ponts de 3, 4 o 5 dies, en funció de la festivitat o no del dilluns de “Pasqua Granada”.

Descripció actual
La Festa Major de La Creu Alta acostuma a tenir actualment una durada d’uns set dies aproximadament. Els dies centrals, on es concentren la major part dels actes, són el cap de setmana. Diumenge és el dia principal: pel matí hi ha repic de campanes, cercavila, Missa Solemne de Festa Major i ballada de gegants, entre altres actes tradicionals, com el dinar popular o la també popular “bicicletada”.
El divendres a la tarda té lloc, des de la darrera època (1978) el pregó de la Festa Major, acte que enceta la festa i que és acompanyat de la proclamació del Tallaret d’Honor (des del 1995), i prèviament del festival infantil de lluïment de foc.
El programa d’actes, cada any, es prepara tenint en compte aquests objectius: participació ciutadana, potenciar la cultura popular i tradicional catalana, reivindicació de millores per al barri i difusió de la història i patrimoni de La Creu Alta. Un dels elements definitoris de la Festa Major ha estat la difusió de la memòria històrica del barri, amb representacions sobre passatges de la història o del patrimoni. No hi falten exposicions, xerrades i jornades de portes obertes a entitats i edificis històrics.
Els actes musicals són nombrosos i destacats, amb diverses iniciatives com les Jornades de Música, Mostra de Música de Garatge, Festes de la Música, Samfaina Musical, etc. Destaca la participació de l’Escola de Música Creu Alta des de la seva creació (1985). Els concerts nocturns actuals obren la temporada vespertina a la comarca.
També, les danses tenen molt de pes, sobresortint el tradicional ball de saló de Festa Major, l’actuació de l’Esbart Sabadell Dansaire amb danses tradicionals, l’exhibició de dansa d’escoles del barri, etc.
La Festa Major també introdueix actes interculturals, donant presència als nouvinguts, com tastets de menjar internacionals o esdeveniments d’arrels forasteres. Els jocs i els esports també tenen lloc a la Festa Major el dissabte: jocs infantils a la plaça, curses populars, torneig de Handbol, proves de lògica, campionats d’escacs o de billar (abans), etc. A destacar sobretot la particular cursa de carretons (des de 1987).
Els àpats populars, amb l’esmorzar i dinar popular de diumenge, xocolatada infantil dissabte, “Tallatapes”, sopars de carmanyola, etc., tenen gran acceptació. També els concursos tenen un espai al programa festiu: concurs de fotografia o d’imatges mediàtiques, concurs de comptar “Ti-tius” (divertiment vallesà que consisteix en anar esmentant en veu alta els números mentre s’està bevent d’un porró de vi), o concursos culturals, especialment per als més joves.
Cada any, per la Festa Major s’edita el “Diari de La Creu Alta”, que inclou el programa d’actes de la festa. Inclou també reportatges sobre fets i persones, així com notícies de la vida del barri. El seu format, al contrari de qualsevol programa clàssic de Festa Major, és precisament aquest: el d’un diari. Aquest surt un cop cada any.
La cloenda de la festa es fa el dilluns al vespre, o el diumenge si el dilluns no és festa local (varia), i sempre es rubrica, des de 1979, amb el Concert d’Havaneres i el corresponent ‘cremat’. S’havia llençat un castell de foc durant el segle passat, però l’economia l’ha suspès els darrers anys.

Elements tradicionals d’interès
Diables. Correfoc.
Colla de Diables de La Creu Alta. Colla creada el 1983, la primera de Sabadell, que organitza el correfoc principal de la festa, convidant a participar a altres colles de diables de la ciutat o del país. La colla està formada per uns 75 membres, entre diables, timbalers i suport pirotècnic. Des del 2009 hi ha la colla infantil Banyetes de La Creu Alta que munta el seu propi correfoc “junior”, amb també convidats de la seva edat, poques hores abans de la sortida del correfoc gros. També actua el Drac Baldomero (El Baldi). El correfoc es va introduir el 1981.

Gegants i capgrossos. Cercavila.
Colla de Geganters i Grallers de La Creu Alta. Organitza la part central de la Festa Major infantil, la Cercavila de Festa Major i les corresponents animacions.
La presència de gegants i capgrossos a la festa està documentada a partir de 1932 a la ciutat de Sabadell. Els gegants actuals, els “Nubis” de La Creu Alta, es prometeren (s’estrenaren) per primera vegada l’any 1978.
El gegant Vicentó va néixer el 1959. Original de La Creu Alta, actualment actua amb els Gegants de Sabadell. Uns i altres fan cercaviles des de l’inici del segle XX i han organitzat alguns aplecs nacionals en alguna Festa Major de La Creu Alta.

Trabucaires.
Colla de trabucaires “Federins de La Creu Alta”. Des del 2014, tenen la seu social a La Creu Alta, però participen a la Festa Major des de 1980, abans des de Terrassa i més anteriorment des dels arrels de les altres dues colles de Sabadell. La seva feina és despertar als mandrosos, però també tenen molta activitat en les representacions històriques.

Castellers.
Els Castellers de Sabadell (els ‘Saballuts’). Van tenir la seva seu social a La Creu Alta fins al 2013, participant fins aleshores en la Festa Major com qualsevol altra entitat cultural o lúdica del barri. En alguna ocasió s’han arribat a fer concursos o concentracions de colles castelleres promocionats pels ‘Saballuts’, que actualment tenen plaça pròpia a la de la Vila de Sabadell.
Altres trets peculiars de La Festa Major de La Creu Alta
A més del particular Diari de La Creu Alta esmentat, de la concessió honorífica del Tallaret d’Honor a un personatge o entitat que durant l’any s’hagi guanyat destacar-se entre els ‘tallarets’ i ‘tallaretes’ (sobrenom que reben els pobladors de La Creu Alta des del segle XIX) i de la molt antiga ja, i peculiar, Cursa de Carretons i Gins Auto-construïts, també esmentada, la Festa Major de La Creu Alta té una altra particularitat en la forma com s’hi participa en ella: sigui o no de La Creu Alta qui vulgui integrar-se, cadascú ha de prendre partit per la colla dels “Llamps” (fulard groc) o la colla dels “Trons” (fulard blau) i col·laborar en que una de les dues colles aconsegueixi ser la guanyadora de l’any mitjançant les diferents “proves puntuables” que comporten molts dels actes del programa; el premi és ser “millors que els altres”. El concepte “Llamps i Trons” que han adoptat els joves organitzadors de la festa des del 2006 prové d’aquesta “competició” dins la pròpia Festa Major, instaurada el 2003.
Espais de celebració
La plaça de La Creu Alta es converteix sempre en un dels espais més centrals de la festa. Són diversos els actes itinerants com els correfocs, correbars, cercavila de gegants, bicicletes, matinals, etc., i darrerament s’estén l’escenari de la Festa Major per altres indrets del barri, convidant a tots els sectors veïnals a participar-hi.

Organitzadors
Associació de Veïns de La Creu Alta. Associació creada el 1976. La Comissió de Festes és l’encarregada de preparar el programa i l’estructura logística dels actes, amb la col·laboració de les comissions de Cultura, d’Acció Social i d’Acció Cívica de l’Associació de Veïns.
Coordinadora Jove de La Creu Alta “Llamps i Trons”. Des del 2013 s’ha constituït com una entitat juvenil pròpia que s’ha creat precisament per coordinar les diferents entitats culturals i lúdiques del barri per als seus esdeveniments locals i principalment per a la Festa Major. És la “vocalia” o comissió juvenil de l’Associació de Veïns i organitza actualment més de la meitat del programa, la part infantil i juvenil i, sobretot, els actes nocturns. La Festa Major de La Creu Alta gairebé no interromp l’horari d’actes en el que duren els tres o quatre dies centrals.

Fonts de consulta
• Camps, Manel. La Creu Alta esportiva. Crònica històrica. Sabadell: Biblioteca d’Estudis Creualtencs, 2003.
• Laudo, David. La Creu Alta. Jonqueres. Sant Pere de Terrassa (1700-1904) Un terme desaparegut. Terrassa: Fundació Ars i Associació de Veïns de la Creu Alta, 2005.
• Pont, Jaume. Pinzellades de Festa Major. La Creu Alta festiva. Biblioteca d’Estudis Creualtencs, 2009.
• Camps, Manel. La Creu Alta, un poble convertit en barri. Biblioteca d’Estudis Creualtencs, 2009.
• Laudo, David. El Casinet de La Creu Alta. Annals de la Societat Coral Colon (1896-1996). Societat Coral Colon, 1998.
• Diaris de la Creu Alta (inclouen els programes de la festa) editats per la Comissió de la Festa Major de l’Associació de Veïns de la Creu Alta.
• http://lacreualta.cat/ Pàgina web de l’Associació de Veïns de La Creu Alta.

Galeria d'imatges de la Festa Major de La Creu Alta (Sabadell)