Festa Major de Sant Pau (Sant Pere de Ribes)
Orígens. Història de la festa
La festa en honor a sant Pau a Sant Pere de Ribes té els seus antecedents documentats a la segona meitat del segle XVIII. Al document més antic que es conserva del 1740, el batlle de Vilanova fa esment a les despeses necessàries per tal de tenir cura dels camps i camins que han de recórrer els vilatans per arribar a l’ermita de sant Pau, a Ribes, el 25 de gener. De l’any 1764 hi ha un document “Taba d’arrendament de carnisseria” on hi consta la quantitat de carn que s’ha de vendre els dies festius entre ells el dia de sant Pau.
A partir de la segona meitat del segle XVIII, segons la documentació existent, es pot deduir que ja es feia un romiatge, segurament un aplec en el qual hi participaven veïns de Ribes i d’altres localitats, i s’organitzava un mercat a la plaça de l’ermita.
Els actes del dia de sant Pau, com recull el llibre del registre de sortides de correspondència de l’ajuntament entre 1854 i 1869, començava amb un “cortejo” del que hi participen les autoritats municipals. Un dels actes destacats és, precisament, el de la comitiva municipal sortint de l’ajuntament acompanyada dels veïns del poble que un cop arribada a l’ermita es troba amb tots els participants que han arribat dels pobles propers. La celebració de l’ofici religiós era de caràcter cantat i comptava amb la presència de la corporació municipal, les autoritats i els integrants dels balls populars.
La documentació més específica sobre els actes festius la trobem a partir de la segona meitat del segle XIX, en publicacions periòdiques locals com el Diario de Vilanova i l’Eco de Sitges, etc. Cal destacar els dietaris de Josep Bertran Miret, farmacèutic ribetà que entre 1882 i 1902 deixa constància de diverses celebracions de l’aplec a Sant Pau.
La documentació permet constatar que des d’un inici la festivitat de Sant Pau es feia en el marc de celebració d’un aplec, per això les primeres referències parlen de l’aplec de Sant Pau o romeria.
Un dels actes que ha desaparegut és l’encant de coques que implicava la subhasta cantada entre els assistents, i tenia associat el ball posterior amb les coques a la ma. La subhasta anava a benefici del manteniment de l’ermita i per sufragar les despeses de la celebració, tals com contractar un grup de músics i l’orquestra, els costos de l’ofici religiós i les coques.
En ple segle XX, acabada la guerra civil, el nou context sociopolític reforça la part estrictament religiosa i sòbria de la celebració. Durant els primers anys del franquisme la festa es concentra en l’ofici religiós, el res del rosari a la tarda i la ballada de sardanes que substitueix l’encant de les coques.
En els últims trenta anys, és a dir, des de la dècada dels noranta del segle XX, la celebració s’amplia en el marc temporal. De l’esquema originari de vigília, dia de sant Pau i l’endemà, actualment els actes festius comencen gairebé una setmana abans. S’han afegit actes com el pregó que es crea el 1996 i posterior correfoc, baixada infantil de balls el diumenge anterior a sant Pau i altres activitats.
Descripció actual
La festa es celebra la setmana del 25 de gener. Els actes arrenquen amb els preparatius de la celebració, com són els assajos dels grups que s’intensifiquen les setmanes prèvies, la redacció dels versots dels diables o els parlaments del Ball de Cercolets o Pastorets. Un dels actes que formen part d’aquesta prèvia de la celebració és la presentació del programa de festes, que es fa dues setmanes abans. És un acte que, des de mitjans de la dècada de 1980, permet presentar, a part del programa, la “separata, un document de recerca local relacionat amb un tema o fet del poble. També les escoles i grups de nens dirigits pels pares preparen la seva participació a la festa. Els aparadors de les botigues es decoren amb elements festius: bastons, espardenyes, roba de diables, etc.
La celebració comença el dissabte abans del dia de sant Pau. El pregó, acte que es va incorporar el 1996, inaugura les festes. Està precedit d’una “timbalada”. Una vegada finalitzada la lectura del pregó, es fa una encesa simbòlica des del balcó de l’ajuntament que dóna pas a l’inici del correfoc, on es conviden colles de diables d’altres poblacions.
L’endemà es celebra l’Anada i Baixada Infantil a l’ermita de Sant Pau, sense la celebració de l’ofici religiós, tot i que l’ermita roman oberta al públic. La celebració d’aquest acte separat del dia 25 es va decidir per no allargar tant la cercavila, que amb els anys havia vist augmentar els grups de balls tant d’adults com infantils. A l’Anada i Baixada infantil hi participen: Diables Petits, Diables Colla Infernal, Drac petit, Cabeçuts, Cercolets, Pastorets, Cascavells, Panderetes, Cintes, Bastoners, Gitanes del Penedès i Bastoners, seguint el mateix ordre de participació que els grups d’adults. Durant el cap de setmana, les entitats locals organitzen diferents actes, des d’un vermut concert a un campionat de tenis o espectacles teatrals.
El 24 de gener, la vigília de Sant Pau, tenen lloc diferents actes. A la una de la tarda a plaça Marcer es disparen els morterets i la traca d’inici de la festa, una tronada molt esperada. Mentre la tronada crema, un grup de voluntaris fa sonar les campanes amb el repic de festa major. Un cop acabada la tronada comença la cercavila infantil. A les quatre de la tarda comença la recuperada “ballada per les masies”, amb carro es visiten les masies del terme, i a cadascuna es fa una ballada. La ballada es va recuperar el 1984 per la colla de bastoners d’Albert Roig. La ballada s’associava a la presentació i al fet de dur la festa fins a l’espai rural. Les masies que es visiten són una part representativa de les que antigament es visitaven i depèn de si estan o no habitades, a cadascuna d’elles s’ofereix menjar i beure als balladors. Abans de començar la ballada que s’allargarà fins les nou de la nit, la colla acorda el nombre de balls que s’interpretaran a cada masia. Normalment interpreten quatre balls per masia. Entre els balls més comuns, trobem “El passa i rebatre/ La Primera”, “Plegafems”, “Dalt i baix / La segona” o “Les creus / La boja”.
Paral·lelament a la ballada per les masies, la celebració al nucli urbà continua. A dos quarts de sis comença la cercavila que se celebra durant la vigília en la què participen tots els grups menys la colla gran del Ball de Bastons, que està fent la ballada per les masies. En acabar la cercavila els participants es reuneixen a la plaça Marcer on el públic i veïns van ocupant les terrasses i altres espais preparats per la festa i des d’on s’observa la ballada conjunta de tots els grups de bastoners i el recital dels versos. Durant la ballada conjunta, els vuit grups de ball de bastons s’ubiquen al centre de la plaça. En acabar, el Ball de Diables de Ribes i el Ball de Diables Colla Jove, interpreten els versos des de dalt de l’escenari. Els versos tenen unes característiques i esquema comú. Una primera part del text interpretat és comú i el reciten l’Àngel, Llucifer, la Diablessa i sant Miquel, a continuació Llucifer i altres diables reciten els versos creats per l’ocasió. S’acaben amb la intervenció de Sant miquel i la Diablessa i tots junts cridant: “Visca sant Pau nostre patró i visca la Festa Major”. El tret característic dels versos, junt amb les lletres, és la melodia, la cantarella que acompanya el text. Amb la intervenció de les dues colles i una encesa al mig de la plaça acompanyada del públic que juga amb els diables, seguint-los o posant-se sota el foc, acaba la intervenció dels grups i balls populars durant la vigília. El programa del dia acaba amb el ball de vigília.
El 25 de gener, festivitat de Sant Pau, l’activitat festiva comença a dos quarts de vuit del matí amb el toc d’Alba i la cercavila matinal. Des de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat, els actes del dia 25, com la cercavila o l’anada i baixada s’han anat fixant amb poques variacions, sols ha estat molt significatiu l’augment del nombre final de grups de balls participants. La matinal té una durada de prop d’hora i mitja i acaba a la plaça de la Vila per part dels diables i els gegants, mentre que els grups de balls blancs acaben a l’escola El Pi on l’ajuntament ofereix un esmorzar als balladors. Per esmorzar és comú menjar el sabre de sant Pau.
A dos quarts de deu del matí a la plaça de la Vila comencen a concentrar-se els veïns i grups de balladors. Els timbals dels tres grups de diables arriben a la plaça de la Vila on fan el Toc de Timbals. Situats sota el porxo que hi ha a la mateixa plaça de la Vila, toquen anunciant l’inicia de l’Anada. Un so que retrona i fa assistir als veïns a la plaça per seguir la cercavila de camí a l’ermita, iniciant així l’anada a l’ermita de sant Pau amb el Ball de Dimonis de Ribes encenent les carretilles. Els grups de ball van sortint per aquest ordre: Diables, drac, cabeçuts, cercolets, pastorets, cascavells, panderetes, cintes, bastoners, gitanes i bastoners. Els grallers acompanyen als bastoners i ball de gitanes, ball de cintes i la formació de mitja cobla acompanya els cercolets, pastors, panderos i panderetes. Els diables s’acompanyen de timbals i els gegants i cabeçuts també de gralles. Les peces musicals que toquen no varien.
Al voltant de les 10 del matí amb les primeres carretilles del ball de Diables de Ribes i de la Colla Jove s’inicia l’Anada a l’ermita de sant Pau. Segons l’ordre determinat surt de la plaça de la Vila cada grup. Les colles es dirigeixen cap a l’ermita on se celebra l’ofici religiós, ho fan ballant durant tot el camí sense fer aturades rellevants. El recorregut dura prop d’hora i mitja. A mesura que arriben els grups se situen a l’esplanada de l’ermita on hi un servei de begudes, i la venda de coca “el sabre de Sant Pau” amb xocolata desfeta. Dins l’ermita comença la missa en honor a sant Pau. A les primeres files se situa la corporació municipal, algun polític convidat, aquells que es diuen Pau, i a un lateral, el cor parroquial que acompanya la celebració cantant i que, al final de la missa, guia el cant dels goigs en honor a sant Pau i que canten tots els feligresos. El cant dels goigs dona per acabat l’ofici religiós. En sortir de l’ermita amb la plaça de gent es fa un pilar de quatre a càrrec d’un grup de ribetans afeccionats als castells. Al voltant de les dotze del migdia s’inicia la Baixada de sant Pau. La Baixada també compta amb la participació de la corporació municipal i els representants polítics convidats. L’ordre concret implica que davant van els balls de diables i dracs, a certa distància la corporació municipal i a continuació els gegants seguits de les colles de ball amb el mateix ordre descrit a l’Anada. A la plaça de l’ajuntament van arribant els diferents balls. Just després de l’arribada de l’últim grup s’interpreten els versos finals. La festa s’acaba aquella tarda-nit amb el concert i ball de Festa Major, ambdós interpretats per la mateixa orquestra però amb un repertori i un públic diferent.
Els dies següents hi ha més actes organitzats per les entitats locals, trobades geganteres o altres activitats culturals i per infants.
Elements festius d’interès
Sabre de sant Pau. Per la festa, les pastisseries ven el “sabre de sant Pau”, el dolç típic de la festa. És un coc dolç de textura de brioix, en forma de sabre que els ribetans mengen tant per esmorzar com una vegada han arribat a l’esplanada de l’ermita amb xocolata desfeta. Es desconeix el seu origen. Anys enrere es preparava a les mateixes cases.
Goigs del Gloriós Apòstol sant Pau. Són cantats pel cor i bona part dels assistents al final de l’ofici religiós el dia de Sant Pau, essent un moment rellevant de la celebració.
Es coneixen 16 edicions d’aquests goigs, els més antics daten a inicis del segle XIX.
Anada i Baixada a Sant Pau. Explicat a la descripció de la festa
Ballada per les masies. Explicat a la descripció de la festa.
Bestiari, gegants, capis i cabeçuts.
Drac de Tres Caps. Va ser creat el 1972 a partir d’un dibuix de la Lola Anglada. El 1991 se’n fa un rèplica i es guard l’original.
Gegants, capis i cabeçuts. Hi participen dues parelles de gegants, els gegants vells: el Pere i Paula (1952), i l’Andreu i la Marina (1999). Els cabeçuts que hi participen són 12 representant diversos personatges i 6 els capis.
Balls blancs. Els diferents balls en que els seus membres duen la indumentària blanca, tant el pantaló com la camisa són set balls d’aquesta tipologia: Ball de Bastons de Ribes, Ball de Bastons, colla gran; Ball de Cercolets, Ball de Cintes, Ball de Panderetes, Ball de Panderos i Ball de Pastorets.
Balls amb parlaments o versos.
Ball de diables i dimonis. Actualment a Ribes hi ha tres colles d’adults: Ball de Diables de Ribes, Ball de Diables Colla Jove i Dimonis de Ribes, i dues de petits: Diables petits i Diables colla Infernal. Ja a l’any 1882, al dietari de Josep Bertran, s’esmenta la participació de diables a les festes i també al 1913 la documentació deixa constància de representació dels versots. Tot i això, no és fins l’aparició del Ball de Diables de Ribes al 1951 que de manera continuada participen a la Baixada.
Ball de gitanes. A Ribes actualment surten en cercavila dos grups de gitanes: les Gitanes de Ribes i el Ball de Gitanes del Penedès, aquest té un grup adult i l’altre infantil. La presència de les gitanes a la cercavila, està documentada l’any 1892, al mateix document del diari L’Eco de Sitges que fa referència als bastoners.
Espais de celebració
Hi ha espais centrals de la festa de Sant Pau, aquests són l’ermita de Sant Pau ubicada, documentada des del 1485, a poc més d’un quilòmetre del nucli urbà, i també la plaça Marcer i plaça de l’ajuntament.
Les diferents cercaviles transcorren per places i carrers de la població. L’Anada i Baixada de Sant Pau tant la infantil com la d’adults transcorre pel camí de l’ermita, passant per davant de la capella de Sant Pau Xic (segle XV).
Organitzadors
La festa és organitzada per l’ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Comissió de Balls. La Comissió està formada per un representant de cada tipus de ball i que té l’encàrrec de organitzar les cercaviles i totes les actuacions o actes en els quals participen els balls. L’ajuntament, per la seva banda, organitza els actes generals de la festa major.
La missa a l’ermita de Sant Pau, la part religiosa de la festa és organitzada per la parròquia de Ribes.
Cal apuntar que els grups de ball són grups informals, no estan constituïts com associació i s’autoorganitzen segons els criteris i necessitats de cada grup. Aquesta informalitat és la que també fa que part d’aquestes colles no tingui un nom fix, sinó que es coneguin pel cap de colla o abanderat del moment.
Festa Major de Sant Pau. Sant Pere de Ribes, 2018
Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de Ribes, 2018
Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de Ribes, 2018
Festa Major de Sant Pau a Sant Pere de Ribes, 2018