Festa Major de Sant Quintí de Mediona
A Sant Quintí de Mediona, municipi de la comarca de l’Alt Penedès, l’activitat cultural ve molt marcada pel seu calendari festiu, i a l’agost és quan hi té lloc la festa més participativa, ja que la implicació de les entitats culturals del poble i dels quintinencs i quintinenques fan que es visqui la cultura popular de manera festiva tot mantenint la tradició.
La Festa Major de Sant Quintí és un clar exemple de l’estil tradicional de celebració de les festes majors del Penedès i del Camp de Tarragona però amb els seus trets propis, com per exemple la celebració del Típic, un ball de diables molt característic d’aquest municipi.
Els dies centrals de la Festa Major recauen en el cap de setmana posterior a la Mare de Déu d’Agost, i també el dilluns, Aquests dies és quan tenen lloc els actes més tradicionals i que menys alteracions han vist al llarg de tots els anys que fa que es celebra la festa major. Actualment la Festa Major dura set dies, comprenent aquests dies centrals, i alguns anys s’inicien abans del dia de l’Ascensió.
Orígens i història de la festa
No es té coneixement exacte de quin és l’origen de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, però sabem que no es tracta d’una festa votiva o de veneració a un sant, com és el cas de Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, la festa es celebra en honor als patrons de la vila: Sant Quintí, Sant Just i la Verge de les Neus, els dies de celebració dels quals no coincideixen amb les dates de la festa major.
La primera referència escrita de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, trobada en el llibre de la Confraria de Sant Quintí i celebrada en la “Dominica infra Octavam Assumptionius” data de l’any 1755. Posteriorment, apareixen altres referències escrites i l’any 1853 el diari El Presente publica un escrit on s’explica l’estructura de la processó religiosa.
Descripció de la festa
Els actes centrals de la Festa Major es concentren el cap de setmana i el dilluns. Aquests dies és quan tenen lloc els actes més tradicionals i de caràcter popular. L’estructura de la Festa Major, tal i com avui la coneixem, s’ha mantingut gairebé intacte amb el pas dels anys, i així ho demostra un programa de Festa Major que es conserva de l’any 1918; en aquest programa s’observa el mateix format que a l’actualitat.
Els actes tradicionals s’inicien el dissabte al migdia amb la tronada i repic de campanes que anuncien l’inici de la festa, acte documentat l’any 1897, abans, però, es fa el pregó de Festa Major. El primer testimoni gràfic d’aquest pregó és de l’any 1954, i el va fer Joan Amades , per donar la benvinguda al drac i als nous gegants.
A la tarda té lloc una cercavila amb els balls populars documentada l’any 1912 i amb l’acompanyament de la tradicional rebuda de convidats i amics. Després, juntament amb les autoritats precedint-la, la cercavila finalitza amb una exhibició de tots els balls davant l’Ajuntament. Entre aquests balls n’hi trobem un de molt característic d’aquesta població, el “Típic” del Ball de Diables.
L’endemà diumenge, el dia comença ben d’hora amb el toc de matinades, on els grups folklòrics de la vila passen pels carrers per despertar la població, aquest acte es troba documentat l’any 1897. A les 11 del matí té lloc l’ofici solemne a l’església de Sant Quintí de Mediona, en honor al patró de la vila Sant Quintí i al copatró Sant Justí, i està documentat l’any 1755. Durant l’ofici es realitza una ofrena amb una ballada d’un grup del poble, cada any li toca a un grup diferent. A la sortida de missa, davant l’església es celebra una exhibició folklòrica, documentada l’any 1918, i un cop acaba és el moment del concert Vermut, que ja es celebrava a principis del segle XX. A la tarda hi ha la processó cívica, anomenada així des del 1977, ja que abans d’aquesta data la processó era religiosa i es feia en honor a la copatrona Verge de les Neus, aquell any, però, el rector va negar-se a deixar sortir la imatge de la verge del temple i per aquest motiu, el seguici festiu va passar a ser laic.
El dilluns, però, a la mateixa església es celebra un ofici en honor a la Verge de les Neus i els difunts. L’any 2000 es va incorporar a la festa major un nou acte, la Festa Major dels petits, amb la participació de les colles infantils.
El dimarts, darrer dia de la Festa Major, ja fa anys que s’hi celebren sardanes i que per la nit hi ha un ball de gala, aquest dos actes serveixen per cloure la festa.
Elements d’interès
El Ball de diables de Sant Quintí de Mediona
La primera referència escrita de la celebració d’aquest ball és de l’any 1853, quan a la revista El Presente es publicà una notícia relativa als actes folklòrics de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, on s’inclou el Ball de diables.
D’aquest ball de diables cal destacar-ne El Típic, una representació de la lluita entre l’exèrcit del bé i el del mal, i que, a diferència d’altres balls parlats, la lluita acaba amb empat i Llucifer emplaça als dos exèrcits a un nou combat l’any següent.
L’origen exacte d’aquest ball parlat és desconegut, si bé al Penedès durant l’època vuitcentista va haver-hi poblacions en què va sorgir una nova representació de ball de diables parlats en la qual hi intervingué la figura de l’ànima, aquesta no s’hi ha trobat mai, a Sant Quintí, així com el plantejament lèxic i militar que apareix al llarg de tota la representació i algunes expressions llatinitzants ens porta a èpoques més pretèrites. L’estructura de la representació s’ha mantingut intacte des dels seus inicis, si bé en època post-franquista els versots es deien íntegrament en castellà. El Típic està compost per 8 diables disposats en dues fileres, una davant de l’altre, al mig hi ha la Diablessa, col·locada entre els dos primers diables de la filera. En un extrem entre els diables hi ha Llucifer i als costats Sant Miquel i un Àngel. Darrere Llucifer hi ha dos timbalers que marquen els passos que es faran duran la representació. Darrere els timbalers, solen acompanyar el grup els portadors de carretilles i els encarregats d’encendre les metxes.
El vestuari del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona és un altre dels elements que s’han mantingut invariables. Els diables van vestits amb una granota blava amb línies horitzontals vermelles i porten una maça acabada en forma esfèrica; Llucifer difereix una mica d’aquest vestuari, ja que porta una mitra de pell amb banyes, una capa i una forca amb la forma de la seva cara, on hi poden anar 198 carretilles, si bé al típic porta una maça com la dels altres diables. La Diablessa vesteix un vestit vermell amb diables negres estampats i un barret, la maça que porta té forma de barret amb 140 carretilles durant el correfoc, però al típic porta una maça igual que la de la resta de diables però un xic més grossa. L’Arcàngel Sant Miquel va vestit amb un túnica de color blau cel, amb un cordill que li fa de cinturó, del qual en penja un estendard amb la senyera, porta també una espasa llarga. En canvi, la túnica de l’àngel és blanca amb un cinturó negre i porta una espasa tallada que fa de punyal, a la mà. Tant l’espasa de l’Arcàngel com la de l’Àngel es podrien datar de l’època de les guerres carlines.
El Ball de Bastoners de Sant Quintí
Es desconeix quina va ser la data de celebració del primer ball de bastoners de Sant Quintí de Mediona, tot i que la primera referència escrita data de 1818, en el llibre de comptes de la Confraria de Sant Roc, Sant Sebastià i la Verge de les Neus de l’església de Sant Quintí de Mediona. Aquest grup no ha deixat mai de ballar per la Festa Major, excepte els anys que va durar la Guerra Civil. Hi ha algunes curiositats relatives a aquest grup de bastoners; la primera és que existeix la tradició que quan un dels membres es casa, l’associació regala el ram a la núvia, i és per aquest motiu que al capdamunt del pal de la bandera hi ha un ram; l’altra curiositat és que el ball no es fa a ritme de gralla, sinó de flauta, que ells anomenen flabiol: aquesta flauta és una peça de museu ja que es tracta d’una flauta de bisell amb la inscripció “Hercule’u-Paris”, que va ser patentada l’any 1895. A més, 6 dels 8 balls que ballen ja es balaven l’any 1920.
El Ball d’en Serrallonga
Aquest ball va ser recuperat l’any 2007 per un grup de joves del municipi, però antigament es ballava en algunes poblacions de Catalunya fins que Primo de Rivera les prohib, de fet, la primera referència d’aquest ball a Sant Quintí de Mediona data de 1900.
Aquest grup està compost per uns balladors i cadascú representa un personatge (real o inventant). Participen a la cercavila acompanyats de gralles i realitzen un parlament o sainet en què escenifiquen etapes de la vida del bandoler i els seus companys.
Els gegants de Sant Quintí de Mediona
La tradició gegantera de Sant Quintí ve de lluny, Joan Amades, l’any 1915 va incloure un dibuix dels gegants en el Costumari Català, tot i que els que hi apareixen no són els actuals i es desconeix què se’n va fer, estan documentats que van ballar fins la 2a República. Després de la Guerra Civil, tot i no tenir gegants propis, l’Ajuntament llogava els gegants de Vilafranca del Penedès. L’any 1954 els gegants que ballaven eren en Quintí i la Neus, uns gegants construïts a la primera dècada del segle XX i comprats per l’Ajuntament de Sant Quintí a un barri d’Igualada; actualment, aquests gegants centenaris que només surten per la Festa Major en dates assenyalades, són propietat d’una família quintinenca que els guarda (aquestes figures estan documentades dins del Catàleg dels Gegants Centenaris de Catalunya. L’any 1969 l’Ajuntament va adquirir dos nous gegants, en Roger i n’Elisenda, que van ser substituïts l’any 2012 per una rèplica més lleugera per poder-los fer ballar.
El Drac Quintifoc
Segons una referència escrita de l’any 1853, tenim coneixement que a Sant Quintí hi havia el drac vell i el drac jove, la qual cosa fa pensar que la tradició de drac en aquesta població venia de lluny. Però quan esclatà la guerra civil només quedava un drac, el qual fou cremat per les tropes franquistes a l’entrada a la vila; així doncs des del 39 fins el 53 Sant Quintí es queda sense drac i durant les festes majors es veuen obligats a contractar una colla de drac de fora del poble. L’any 1953 es construeix un nou drac que fou apadrinat l’any següent per Joan Amades i presentat a la població. L’any 2004 el drac va ser batejat amb el nom de Quintifoc per celebrar el seu 50è aniversari.
Les panderetes
La primera referència d’aquest ball és de l’any 1954, quan van participar a la cercavila de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, tot i que no se sap si eren locals. L’any 1969 una professora de l’escola va ensenyar aquest ball a les alumnes de l’escola i degut a l’èxit que en va obtenir es va decidir incloure aquest ball als actes de Festa Major. En els seus inicis el ballaven nenes menors d’edat, fins que l’any 2004 es va crear un grup de majors de 17 anys que passaven a ballar en els actes tradicionals i la colla infantil s’incorporà a la festa major infantil.
Els Capgrossos
Es té constància de la tradició de Capgrossos a Sant Quintí per uns dibuixos que inclogué Joan Amades l’any 1915 en el Costumari Català, se sap que eren 6 els capgrossos que van sortir per Festa Major i estan documentats fins l’any 1931. L’any 1952 el consistori decideix de comprar uns caps per tenir-los en propietat, ja que abans els llogaven. Aquests nous Nans, anomenats més tard Capgrossos es van adquirir al Ingenio de Barcelona, i van durar fins als anys 90. L’any 1998 es van comprar novament una rèplica dels anteriors a la mateixa botiga de Barcelona.
Actualment, a part dels antics Capgrossos se n’ha fet de nous que representen a persones molt vinculades amb el poble i a les quals se’ls vol fer un homenatge, com és el cas del capgròs de Joan Amades.
El Ball de gitanes
El primer cop que tenim coneixement del Ball de Gitanes és l’any 1853, per documentació trobada sabem que a principis del segle XX fins la Guerra Civil el ball sortia per la Festa Major, després de la guerra aquest ball desaparegué fins que va ser recuperat l’any 2011 per un grup de joves. El grup està compost de gitanes, galerons, l’estaquirot i el gitano gros, amb l’acompanyament de dos grallers i un timbaler que els fan ballar. El ball de gitanes de Sant Quintí de Mediona segueix el model de balls del Penedès i Camp de Tarragona i hi incorpora cintes i parlaments, que solen ser satírics i burlescs.
Organitzadors
L’organitzador de la Festa Major és el propi Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, el qual a través de la Comissió de Festes decideix la programació de cada dia, tot mantenint el programa clàssic. Es té constància escrita que ja l’any 1853 els administradors de la confraria de Sant Quintí i Sant Justí junt amb la comissió de festes, encapçalada per l’ajuntament, eren els encarregats d’organitzar-la.
Actualment, si bé l’organització i la gestió del pressupost és cosa de l’Ajuntament, val a dir que de l’organització de certs actes se n’encarreguen les entitats culturals del municipi. Sant Quintí, tot i ser una població petita de 2.200 habitants, el tant per cent de vilatans implicats en la festa major és molt elevada, es calcula que un 16% de la població participa en el seguici festiu i popular, més de 350 persones.
Fonts consultades
Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Festa Major de Sant Quintí de Mediona. La millor Festa és Sant Quintí. Sant Quintí de Mediona: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 2015.
Ball de diables, Sant Quintí de Mediona. [pàgina a Internet]. Sant Quintí de Mediona: Diables de SQM [data consulta: setembre 2016]. Disponible a: http://diablesdesantquinti.cat/
Bertran Luengo, Jordi. El Ball de diables de Sant Quintí de Mediona. Disponible a: http://www.festes.org/arxius/diablesantquinti.pdf
Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya: http://cultura.gencat.cat/web/.content/sscc/gt/arxius_gt/Gegants_centenaris.pdf
Mata, M. Àngels (al.). Dos segles de ball de bastons a Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona: Grup d’Estudis Històrics i Culturals de Sant Quintí de Mediona, 2015.
Mata, Ma. Àngels. La Festa Major de Sant Quintí de Mediona. Identitat, cultura popular i participació. Sant Quintí de Mediona.
Vallverdú Albornà, Ramon. Foc en Dansa, els balls de diables tradicionals del Penedès i Camp de Tarragona. Ajuntament de l’Arboç, l’Esbart Català i Carrutxa, 2006.
Ball de diables
Ball d'en Serrallonga
Bastoners de Sant Quintí
Capgrossos de Sant Quintí de Mediona
Diables de Sant Quintí de Mediona
Drac apadrinat per Joan Amades
Gegants de Sant Quintí de Mediona
Gegants, drac, capgrossos