Festa Major de l'Ametlla de Merola

Orígens. Història de la festa.

La colònia industrial de l’Ametlla de Merola ha organitzat al llarg de la seva història, de forma molt participativa, diferents celebracions, de les quals en destaca la representació dels Pastorets, la festa major, les caramelles, i també la tradició gegantera, teatral i musical. Les primeres associacions de tipus religiós que va tenir la colònia al segle XIX, van ser la de Sant Lluís, la de Sant Josep i les Filles de Maria i, també, una petita orquestra formada per treballadors de la colònia que va donar molta vida social i cultural al nucli.

Fins a la inauguració de l’església el 1882, la festa major es celebrava el dia 15 d’agost. Com que l’església estava dedicada a Sant Mateu, patró de la colònia, a partir de 1885, es va decidir que la festa major es celebrés per la festivitat del patró, el dia 21 de setembre, fos quin fos el dia de la setmana en que s’esqueia. Més tard, i per adequar-se a la nova vida social (i sobretot laboral) que imperava, es decidí traslladar-la al diumenge més proper a Sant Mateu.

En els seus inicis es té constància que al 1883 es formà una orquestra amb treballadors de la fàbrica per tocar el dies de festa major. A partir de 1890 es començà a organitzar millor la festa a través d’una comissió designada pel capellà i els diferents actes de la festa major queden estructurats i es decideix comptar amb una orquestra de fora per amenitzar tots els actes.

Els actes començaven dissabte al vespre, completes cantades de l’Orfeó. Diumenge a primera hora, cercavila o “bonjorn” pels carrers. Al matí l’orquestra acompanyava les autoritats a missa i, posteriorment, al sortir de l’església, balls de cascavells i dels nans. A la tarda, processó i al vespre serenates i teatre. Dilluns al matí, ofici de difunts, concert a la tarda i al vespre, per tancar la festa, castell de focs.

S’engalanaven els carrers amb enramades, garlandes i banderes, a semblança de la decoració de Corpus. Al bell mig dels ulls del campanar, es col·locava una creu lluminosa que a la nit il·luminava la plaça. En sortir de missa major de diumenge, abans dels balls, s’engegava una tronada o una traca al voltant de la plaça i mentre es tocava el “sanctus” sonaven uns petards, fets expressos, que ho feien tremolar tot. Amb els anys es va introduir les actuacions de l’Esbart Dansaire (de 1950 a 1960), majorettes, sessions de cinema, etc.

L’any 1975 es crea l’Associació Cultural Esplai que vetllarà per l’activitat cultural de l’Ametlla. L’estructura de la festa major començarà a canviar i es passa a una estructura d’actes que es mantindria fins a finals de la dècada de 1990. Com a actes invariables es mantenen els balls de nans i cascavells, la missa major i la creu del campanar que il·lumina la plaça.

La Festa Major començava el dissabte al matí amb el concurs de pesca. Mentre es realitzava el concurs, tenia lloc alguna activitat esportiva o gimcanes per la canalla. A partir de 1989 es realitza per primera vegada el cros. Degut a l’èxit que tenia, i a la gran concurrència de participants el 1993 el cros es passa al dissabte abans del cap de setmana de la Festa Major, per no solapar-se amb el concurs de pesca, un dels actes més participatius. Un cop el cros canvià de setmana, es recuperaren les gimcanes infantils per ocupar el seu buit. Dissabte al migdia, tenia lloc la “guerra d’aigua”, que enfrontava dos bàndols prèviament establerts i que eren l’”Ametlla Atlètic” corresponent als carrers de la banda dreta de la colònia i l’”Ametlla City” corresponent als carrers de la banda esquerra. A la tarda solia haver-hi activitat esportiva. Primer hi havien partits de bàsquet i, a partir de 1987, fou el futbol-sala qui en prengué el relleu degut a l’existència de l’equip federat C.E. Ametlla de Merola que existí fins a 2015. Amb la desaparició de l’equip federat van passar a celebrar-se partits de futbol de solters contra casats o tornejos infantils de futbol-sala. Just després de les activitats esportives es llançava una sorollosa traca, i a continuació es feia una sessió de sardanes a la plaça del mercat. A la nit, show teatral amb format de revista on hi actuaven companyies o personatges del món de la faràndula.

Diumenge, dia gros de festa major, començava amb la cercavila pels carrers i places de l’ametlla amb la participació de les majorettes, cascavells i nans, tots al compàs d’una cobla. A continuació la missa major en honor de Sant Mateu, seguida d’una traca valenciana que donava pas a les actuacions dels balls de majorettes, cascavells i nans, i tres sardanes, una d’elles sempre era la de “Festa Major de l’Ametlla de Merola” composada per en Josep Conangla. A la tarda, ball popular amb orquestra al camp de bàsquet i un cop acabat, revetlla musical al cafè.

La festa major finalitzava el dilluns, amb tres actes, pel matí es feia un espectacle infantil, a la tarda, un ball popular i al vespre, una sessió de sardanes a la plaça de l’església. També en dilluns i, a partir de l’any 1980, s’incorporà la representació d’una obra de teatre a càrrec del grup local.

A finals de la dècada de 1980, el teatre es va moure al dissabte al vespre substituint el show que era massa costós. L’espectacle infantil passà a celebrar-se el dissabte a la tarda després de les activitats esportives eliminant la sessió de sardanes ja que la seva pràctica havia anat a la baixa. S’afegí ball-discoteca, el dissabte a la nit, després del teatre i el dilluns al migdia es va començar a fer el concert-vermut. També a partir de 1989 es comença a fer la caminada popular que quedà fixada el diumenge del cap de setmana següent de festa major. Aquesta caminada popular permet a gent de totes les edats conèixer els entorns de la població d’una manera saludable i festiva. A partir de finals de la dècada de 1990, la festa comença el divendres abans amb un sopar popular, pregó i actuació musical d’algun grup local.

Descripció actual

La festa està consolidada amb uns dies i actes característics que recullen molts dels que es feien anteriorment i altres que s’hi han anat afegint els darrers anys. Cal fer esment també que, alguns d’aquests canvis, són donats a que s’han afegit nous elements de folklore a la festa com l’aparició dels gegants al 1990 i del gegantó el 2015.

La festa comença el divendres a la tarda amb la penjada de la creu al campanar. Al vespre es fa el Tastal’am i sopar popular que es una mostra de platillos fets pels propis veïns, herència del concurs de cuina que es realitzava anys anteriors. A continuació, el pregó que el sol realitzar alguna persona vinculada al poble i amb alguna rellevància esportiva, cultural o política. I de matinada, música amb l’actuació de grups locals o PD’s.

Dissabte, ben d’hora, es fa el concurs de pesca i durant el matí també hi ha activitats per a la mainada. A dos quarts d’una del migdia es continua fent la guerra d’aigua ara anomenada “Zumbholi” que no és res més que una classe de zumba rematada amb festa holi i guerra d’aigua per esbandir-ho tot. A la tarda, l’espectacle infantil i a la nit hi ha teatre i, seguidament, concert i ball a l’envelat del camp de bàsquet.

El diumenge al matí hi ha la cercavila, missa solemne i a la sortida tirada de coets, balls de cascavells, nans i gegants i ballada de sardanes. A la tarda, ball popular i al vespre, sopar i revetlla al cafè. És el dia central de la festa major i, on generalment, no solen faltar-hi mai antics residents de la colònia o els descendents dels que encara hi viuen i que no resideixen a l’Ametlla.

Dilluns al migdia, concert-vermut i a la tarda hi ha ball popular. La Festa Major acaba dimarts amb la baixada de la creu del campanar.

Com a actes paral·lels aquests dies, també existeix la Festa Major Alternativa que comença els seus actes el dijous amb la Mandonguilla Popular acompanyada d’una actuació musical i on nomena els seus apoderats (normalment nous veïns establerts a l’Ametlla durant l’últim any) que seran qui faci els avituallaments durant la cercavila alternativa que es realitza la matinada de diumenge a dilluns un cop s’acaba el ball de revetlla al cafè.

Elements tradicionals

Penjada i baixada de la creu al campanar: A partir de l’any 1930 es comença a col·locar, a dalt el campanar, una creu lluminosa de grans dimensions, feta de bombetes per tal de fer llum a la plaça a la nit durant els actes de festa major i, també, per donar més rellevància a l’església. La creu es segueix col·locant al campanar i la pujada ha adoptat la funció d’acte d’obertura de les festes, així com, la seva baixada és el tancament de la festa.

Goigs de Sant Mateu: Es canten sempre al final de la missa major de diumenge de festa major. La lletra és de Mossèn Josep Cardona i la música és de Gaietà Casadevall.

Ball de Nans: Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l’Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d’una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d’ella encara se’n conserven els quatre nans. Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l’any 1899. Cal dir que a l’any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells. Els vestits es renovaren l’any 1988 i els caps foren restaurats l’any 2005 per en Manel Casserras (fill). Ambdues intervencions han conservat totes les característiques dels originals. Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero. La seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto” per al bufó, “El Trobador” per la reina, “Don Juan” pel barber i “El Barbero de Sevilla” pel torero.

Ball de Cascavells: Els balls de Cascavells són manifestacions folklòriques de la Catalunya Interior. Reben el nom del camal (calçó ple de cascavells o picarols) que porten els dansaires a les cames i que fan un so característic en les voltes i en els salts. Els balladors són únicament homes tot i que altres indrets també ballen les dones. L’actual ball de cascavells de l’Ametlla de Merola prové de l’antic nucli de Merola i sembla que es va introduir a l’Ametlla sobre l’any 1902. El primer que el va ensenyar fou un tal Cucharrera, motejat “El pequeño de la Granota”. Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere Feliu publicat l’any 1905 en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. També es troba citat en el “Costumari Català” de Joan Amades. El ball s’ha mantingut sense variacions ni en la música, arranjada pel mestre Josep Conangla el 1928, ni en la coreografia; però sí en els balladors, que des de 2002, les nenes passen a poder-lo ballar conjuntament amb els nens.

Ball de Gegants. La parella de gegants, el Mateu i la Maria de Merola, daten de l’any 1990. El seu constructor va ser Manel Casserras de Solsona. Els noms van ser triats per votació popular. Mateu perquè és el patró de l’Ametlla i Maria de Merola en honor a la Mare de Déu de Merola, antiga parròquia de l’Ametlla. Representen un teixidor i una filadora, les feines principals de la colònia industrials, i van vestits de diumenge amb un tipus de vestimenta que vol representar principis de segle XX. El bateig dels gegants es va fer el 16 de setembre de 1990, en el marc de la festa major. La música per a cobla del ball és d’en Josep Maria Conangla, nét del mestre Conangla que havia arranjat la música dels nans i cascavells. La coreografia del ball és obra d’en Joan Josep Mora. Amb l’arribada dels gegants es va crear la Colla Gegantera de l’Ametlla de Merola, formada actualment per una cinquantena de persona. El ball de gegants es divideix en dues parts, el vals i el galop. En el vals ballen els gegants sols i passegen d'un costat a l'altre de la plaça saludant-se cada cop que es troben fins que queden un enfront de l'altre i, en vals lent, la geganta volta al costat del gegant fent-li l'aleta; un cop ha donat tota la volta, s'escapa i el gegant li va al darrera fins a trobar-la i llavors junts avancen pel mig de la plaça fins que, en acabar la música, dansen amb grans voltes. En el galop, els gegants són acompanyats per vuit parelles de balladors que vesteixen igual que ells; els gegants, en pas de galop, fan quatre compassos endavant i quatre de volta alternativament fins a acabar voltant molt fort; els balladors dansen al seu voltant fins a acabar encerclant els gegants en sardana. L’últim cap de setmana d’agost o el primer de setembre a l’Ametlla es celebra la trobada de gegants.

Ball del gegantó Cascavell. El gegantó va néixer l’any 2015 arran de la celebració dels 25 anys dels gegants i, per la relació que tindria amb els nens que el portarien, es va decidir donar-li l’aparença d’un cascavell. Els seus constructors foren Jesús Alises i Sergi Martínez amb la col·laboració d’Eduard Casellas i Carles Arpa. El vestuari és obra de Montserrat Parcerisa. El seu ball es va estrenar per la Festa Major de l’any 2016. La coreografia és de Joan Josep Mora i la música va ser composada per Jordi Vilà.

Espais de celebració: Església parroquial de Sant Mateu, places i carrers del poble, camp de bàsquet que des de 2018 s’hi instal·la un envelat, zona esportiva, entorn de l’Ametlla i horts i meandre del riu Llobregat, locals de la Biblioteca i l’Aspirantat, Teatre Esplai i Café.

Organitzadors: L’organització de la festa és a càrrec de l’Associació Cultural Esplai de l’Ametlla de Merola, una entitat creada l’any 1975 però que ja feia anys que vetllava per mantenir i conservar totes les activitats culturals que es duien a terme a l'Ametlla de Merola. L’entitat s’encarrega de l’organització d’altres celebracions i esdeveniment culturals de la població.

Fonts de consulta

* Informació facilitada per l’Associació Cultural Esplai de l’Ametlla de Merola

* CD Els balls de la Festa Major de l’Ametlla de Merola, 2019