Festa Major de la Mare de Déu de les Neus de Vilanova i la Geltrú
La festa major de Vilanova i la Geltrú comença el darrer cap de setmana de juliol i s’allarga fins el 6 d’agost; es celebra en honor a la patrona de la ciutat, la mare de Déu de les Neus. Si bé la festa comença estrictament el dia 4 d’agost, actualment es programen diversos actes que l’allarguen durant dues setmanes o més.
Origen i història de la festa
L’origen de la festa es remunta al s. XVIII, quan una sèrie de pedregades van fer malbé les vinyes, en aquella època molt abundants a la zona. Aquests episodis meteorològics es van repetir durant alguns anys i en dates properes a la mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost, que alhora és el moment en què s’acosta la verema. Molta de la població, aleshores vinculada al sector vinícola, va decidir fer el vot de celebrar la diada si deixava de pedregar. Fos com fos, el vot degué donar bon resultat, doncs des de llavors la Verge de les Neus és la patrona de la ciutat. La festa que es celebrava a l’estiu va anar agafant més rellevància que la festa major original, la que s’esdevenia al gener en honor a Sant Antoni Abat. El vot tradicional es va instaurar l’any 1781 i ha anat evolucionant, però el primer fou: Per unànime Vot de poble, Vilanova us proclamà sa Patrona amb joia noble, i amb raïms us enjoià, car de manta pedregada li salvàreu els conreus[1].
La festa major de Vilanova i la Geltrú es celebrava anteriorment per Sant Antoni Abat, però degut a la devoció que els vilatans sentien per la verge de les Neus, aquesta festa al sant va anar perdent pes a favor de la festa de la mare de Déu de les Neus. Joan Amades ja relata aquest canvi en el Costumari català. El curs de l’any que manifesta que fins al segon terç del segle passat, el dia d’avui [Sant Antoni Abat, 17 de gener] feia la seva festa major la ciutat de Vilanova i la Geltrú, que més ençà va traslladar a la diada de la Mare de Déu de les Neus, per l’agost[2].
Si bé inicialment, la festa tenia una caràcter eminentment religiós i agrícola, a finals del s. XIX els sectors populars van adoptar noves formes festives a través de les seves pròpies associacions[3].
Celebració de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú
Actualment, la festa major de Vilanova i la Geltrú comença a finals de juliol i s’allarga fins el 6 d’agost. Els actes de celebració s’estenen durant 20 dies, tot i que estrictament la festa s’inicia el dia 4 d’agost al migdia; els actes oficials i tradicionals es concentren en tres dies, l’anterior i el posterior al 5 d’agost i és el moment en què els elements de cultura popular de la vila prenen protagonisme.
Durant els seguicis de la festa major hi participa el bestiari festiu vilanoví: el Drac de Vilanova, els Dracs de la Geltrú i les tres Mulasses (la Boja, la Presumida i la Cabreta). Aquestes Mulasses són les protagonistes de la festa major infantil, quan el dia 3 d’agost es planten a la plaça de les Neus, per tal que els més petits els puguin entregar els seus xumets. Aquesta tradició es va instaurar l’any 2008 i va sorgir de forma espontània, quan es va constatar que molts pares donaven els xumets a les Mulasses.
L’any 1972 van introduir-se a la festa els gegants de la ciutat, la Guisla i l’Ulderich, que aquell any hi desfilaren per primer cop. Des de llavors, el 3 d’agost els gegants celebren la tradicional baixada i el dia 5 la ballada.
Durant la festa major es celebren molts actes amb balls populars a càrrec de l’Agrupació de Balls Popular de Vilanova i la Geltrú, els balls que tenen lloc són: el Ball de Cintes, el Ball de Gitanes, el Ball de Cercolets, la Moixiganga, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Nans, el Ball de Panderos, el Ball d’en Serrallonga, el Ball de Diables petits i el Ball de Valencians.
Els Pabordes
L’any 1997 es va instituir la figura dels Pabordes, aquest és un grup format per set persones de la societat civil encarregada d’organitzar els actes de la festa major. Els pabordes i pabordesses són escollits cada any i formen part d’una comissió de protocol, integrada per nou persones i presidida pel regidor o regidora de cultura. La comissió és l’encarregada de vetllar que els actes mantingui els cànons establerts.
La participació dels Pabordes és especialment rellevant a l’acte de la Capta pels carrers del centre de la ciutat, es tracta d’una passejada per recaptar fons per finançar la festa. Els Pabordes i Pabordesses vesteixen únicament de blanc i encoratgen a tota la població que participi a la festa a vestir també aquest color.
El darrer dia de festa major els Pabordes traspassen públicament els seus poders als nous membres escollits, que seran els encarregats de gestionar i executar la festa major de l’any següent.
El Vot del Poble
El Vot del Poble és l’acte més singular de la celebració. S’esdevé el dia 5 d’agost al vespre, però els actes comencen de bon matí amb les matinades de festa major pels carrers de Vilanova, seguides de la cercavila d’anada a ofici que aplega balls i entremesos. Durant l’Ofici Solemne, en el qual hi assisteixen els Pabordes i la corporació municipal, es realitza una ofrena a la imatge de la Verge de les Neus que hi ha a l’església de Sant Antoni Abat i es canten els goigs. La verge porta un nen petit a la falda i aquest té un gotim de raïm a la mà, la qual cosa demostra el fort vincle de la població amb la vinya. Un cop finalitza l’ofici, es celebra una nova cercavila que condueix la comitiva i assistents fins a la plaça de la Vila on, a l’arribar, hi té lloc una passada de balls i entremesos.
Com ja s’ha descrit, el plat fort és al vespre, quan s’inicia la cercavila del Vot del Poble i tot seguit la renovació del Vot del Poble a la plaça de les Neus, l’encarregat de fer-ho és l’alcalde o alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Un cop finalitza la renovació té lloc el llançament del castell de foc, i per finalitzar la Diada de la Mare de Déu de les Neus es celebra el Ball de Festa Major.
Nous costums de la festa major de la Mare de Déu de les Neus
Els Pabordes animen a tots els vilanovins i vilanovines a vestir de blanc, en homenatge a la patrona de la ciutat i en referència al seu nom.
El dia 5 d’agost a la tarda, té lloc una recepció a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú on l’alcalde felicita les Neus del municipi.
Una altra característica de la festa major és l’ús de l’alfàbrega com a element decoratiu de balcons i cases, i especialment, de la Rambla Principal. Aquesta costum serveix per contagiar l’esperit festiu gràcies al seu perfum.
Bibliografia i enllaços
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Festa Major [en línia]. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2015. <http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/festa_major.html> [Consulta: 6 d’abril de 2016]
(2) Amades, Joan, 1982. Costumari català. El curs de l’any. Barcelona: Salvat-Edicions 62, vol. 1, p. 511.
Amades, Joan, 1982. Costumari català. El curs de l’any. Barcelona: Salvat-Edicions 62, vol. 4, p. 747.
Caba, J. i Calvet, R. Festa Major 2015 [en línia]. Vilanova i la Geltrú: Pabordes 2015, 2015. <http://www.vilanova.cat/doc/doc_46869788_1.pdf> [Consulta: 6 d’abril de 2015]
(3) Canales, Antonio Fco, 1995. La Festa Major de Vilanova i la Geltrú al segle XX. Sant Sadurní d’Anoia: Consell Comarcal del Garraf, p. 7.
(1) Foradada, Mercè, 2015. Convit a la Festa. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Garcia, Xuri (coordl.) i Pabordes 2012. Festa Major 2012 [en línia]. Vilanova i la Geltrú: Pabordes 2012, 2012. <http://www.vilanova.cat/doc/doc_27715604_1.pdf> [Consulta: 6 d’abril de 2016]
[1] Foradada (2015).
[2] Amades (1982).
[3] Canales (1995).
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15