Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera
Orígens i història de la festa
El 6 de febrer de 1540 mossèn Jaume Albesa va intentar partir el Lignum Crucis que es guardava a la capella de Sant Nicolau de la parròquia de Santa Maria de Cervera. Una relíquia procedent de Roma, que a mossèn Albesa li havia entregat un soldat del Tarròs. Diversos sacerdots van provar de partir la relíquia, i a l’intentar-ho per segon cop el doctor Bartomeu Amorós va aconseguir-la partir en tres trossos, el fet prodigiós va ser la gota de sang vessada i el gran tro que es va sentir. Es va ordenar que els campaners toquessin a festa. L’endemà es va recollir la informació judicial mitjançant diversos testimonis que havien presenciat el prodigi. El 8 de febrer del mateix any es va fer una processó solemne portant la relíquia per tot Cervera, una processó a la que hi van acudir veïns de la comarca. Seguidament, per tal de convenir el reconeixement del misteri i que quedés establerta la pública veneració a la relíquia, va ser necessària l’aprovació de l’Ordinari, al mateix temps que es va determinar, amb la corresponent autorització del Papa, que fos festa a Cervera el dia 6 de febrer de cada any. Així doncs es va establir la Festa del Sant Misteri en commemoració al succés del 6 de febrer, que posteriorment es passaria a anomenar-se del Santíssim Misteri.
La relíquia era molt venerada per cerverins i forasters, i aquesta era utilitzada regularment en rogatives, exorcismes, curacions, etc. Les donacions i caritats que es feien al Santíssim Misteri eren moltes, fet que va suposar l’organització de la seva administració, amb l’elecció d’administradors del Santíssim Misteri, una junta que seria l’antecedent del que posteriorment seria la Junta del Santíssim Misteri.
La relíquia va ser robada el 1619 i retornada poc després pel mateix autor del robatori. Recuperada la relíquia es van organitzar festes extraordinàries per celebrar-ho. El robatori i la posterior recuperació de la relíquia, a més de les festes per celebrar-ho van contribuir a augmentar la devoció i van animar a les autoritats eclesiàstiques i municipals a potenciar el Sant Misteri com a Festa Major i el patronatge de la ciutat. El 1623 el nunci va autoritzar la celebració de solemnes Completes la vigília de la festivitat. També, aleshores es va construir una capella pròpia per a la veneració de la relíquia i la seva inauguració es va fer amb festes extraordinàries al setembre de 1633.
Al llarg del segle XVII la festa es consolida com una de les celebracions més important de la ciutat amb destacada participació de les confraries gremials, el poder municipal, el poder eclesiàstic i la Universitat (que des de la seva creació participaria activament a la festa). Els diferents estaments exhibeixen la seva categoria social en els oficis solemnes i a la processó. Les confraries gremials hi porten els seus balls i símbols.
Al segle XIX i principis del XX, la festa agafa gran volada convertint-se en una de les festes més celebrades de la zona amb gran assistència de devots i personalitats diverses. Els constants conflictes bèl·lics afectaran a la celebració de la festa. És en aquest període que es configura la seqüència ritual que ens ha arribat fins els nostres dies. Joan Pont, mestre de Capella de Santa Maria, va compondre entre el 1836 i 1849 les “Maitines del Santíssim Misteri de Cervera”, i que posteriorment el també mestre de capella Salvador Vidal completà entre el 1862 i 1883. El Baró de Maldà va descriure amb tot tipus de detall la celebració de l’any 1810, fa esment també a la fira del 7 de febrer coneguda com la Fira del Santíssim Misteri, una fira de bestiar que reunia gent de la rodalia.
A banda dels actes tradicionals, dins la pròpia seqüència ritual de la festa trobem actes lúdics i festius que acabaven de farcir la programació com podien ser jocs tradicionals, esports, concerts, balls, teatre, focs artificials, etc.
El 1915 la relíquia va tornar a ser robada i en aquest cas no es va recuperar. La ciutat va demanar al papa Benet XV una nova relíquia, la petició va ser acceptada i la nova relíquia va entrar “triomfalment” a Cervera el 5 de febrer de 1918 amb festes extraordinàries.
Durant el temps de la República la processó religiosa es va fer dins de la parròquia. La Guerra Civil de 1936-39 va provocar la interrupció de la normal realització de la festa i la creema de les partitures originals del cant de les Completes. L’arrelament de les Completes va permetre reescriure l’obra musical després de la guerra a partir de la memòria dels músics i cantaires. La festa en els primers anys del franquisme va anar recuperant la processó, els oficis cantats, les Completes i els Gegants i Nans de la ciutat.
Amb l’arribada de la democràcia la festa adopta un caràcter marcadament solemne i popular amb especial atenció a la trobada dels cerverins que viuen a fora durant el cant de les Completes.
En els últims anys s’ha viscut una potenciació de les Completes amb un cor i orquestra estable per la seva interpretació, així com l’edició d’un CD i llibre de partitures per a la seva interpretació. La Paeria i l’Agrupació Seny Major han recuperat la participació en l’Anada a Completes dels Macers, les Timbales de la Ciutat i els seus sonadors i la senyera de la ciutat.
Característiques actuals, elements i implantació de la festa
La Festa Major del Santíssim Misteri és la festa major d’hivern de la ciutat de Cervera que es celebra el 5, 6 i 7 de febrer en la qual es venera el misteri produït per la partició del Lignum Crucis, estella de la Vera Creu, el 6 de febrer de 1540. La festa compta amb una seqüència ritual ben definida: Novena, del 27 de gener al 4 de febrer; 5 de febrer, vigília amb Completes; 6 de febrer, diada del Santíssim Misteri amb Solemne Eucaristia i Processó; i, 7 de febrer, Missa en recordança dels difunts.
La festa s’inicia amb una preparació espiritual en forma de Novena. La Novena es celebra els nou dies precedents a la Festa Major, realitzant-se cada vespre avisats prèviament pel toc de campanes a la Capella del Sant del 27 de gener al 4 de gener, en la qual es llegeixen fragments de la història de la festa, salm, evangeli i es fan diferents pregàries i oracions que condueixen a l’oració final i el cant dels Goigs dedicats al Santíssim Misteri. Dies abans es realitza la penjada de velluts carmesí centenaris, decorats amb brocats i passamaneria daurada i coronats amb l’escut de la ciutat, que embelleixen profusament les columnes de la Parròquia els dies de Novena i Festa Major.
El 5 de febrer, vigília de la Festa Major, s’inicia amb un gran repic de campanes al migdia. Al vespre, el Cant de les Completes és precedit per un seguici d’Anada a Completes de la Corporació Municipal. Un seguici festiu compost per les Trampes, timbales originals del segle XVIIII, percudides pel Timbaler Major vestit amb cota de vellut carmesí amb escut de la ciutat brodat al pit; darrera segueix la Bandera del Santíssim Misteri, portada per membres de l’Administració del Santíssim Misteri; continua l’Àliga de la ciutat, recreada el 2013 a partir del cap original de 1738; desprès els Macers de la ciutat que protegeixen simbòlicament la Senyera de la Ciutat, vestits amb cota de domàs carmesí reproduïts dels originals conversats del segle XVIII; els segueix la Senyera de la Ciutat, bandera de vellut amb brodat de l’escut de la ciutat que representa simbòlicament la població; finalment tanca la comitiva d’Anada a Completes la Corporació Municipal lluint les Veneres, insígnia que els distingeix com a representants electes. Sonant les campanes a festa la comitiva entra dins la Parròquia de Sant Maria pel rès de les Completes.
L’acte central de la vigília de la Festa Major, 5 de febrer, és sens dubte la interpretació de les Completes, cant popular interpretat per quatre veus mixtes, grup coral i orquestra simfònica. L’assistència és amplíssima per cerverins i forans. L’obra interpretada són l’invitatori i els tres responsoris de les “Maitines de SS. Misteri de Cervera” composada entre 1836 i 1849 pels músics i mestres de la Capella de Música de Cervera Joan Pont i Salvador Vidal. L’acte s’inicia i acabava ritualment amb l’entronització de la relíquia de la Vera Creu a l’altar major mentre el cor canta el cant ‘Oh Crux’. Amb la finalització de les Completes, les campanes tornen a tocar a festa.
L’endemà 6 de febrer, diada del Santíssim Misteri, les campanes de nou tornen a tocar per anunciar la Solemne Eucaristia presidida per autoritats eclesiàstiques i representants de la Corporació Municipal. El grup coral participa de la celebració interpretant el 2n Responsori del 3r Nocturn de les Completes. En acabar, es treu el Lignum Crucis en Processó pels principals carrers i places de la ciutat i interpretant-se al final el cant dels Goigs en honor del Santíssim Misteri. El dia 7 de febrer es celebra una missa en recordança dels difunts de la comunitat cristiana de la ciutat. La seqüència ritual finalitza dies desprès despenjant els magnífics velluts carmesí de les columnes de la Parròquia.
Elements d’interès
Les Completes. Les Completes es canten a la parròquia la vigília de la festa. El seu origen el trobem en la vetlla que a la parròquia feien a la nit els devots la vigília de la festa del Sant Misteri, cantaven i feien exercicis de pietat, lloant Déu, la Mare de Déu i els Sants, i en honra de la relíquia. Les popularment conegudes “Completes” són en realitat una composició sobre textos d’una altra oració del dia: les Maitines. Concretament de l’últim Responsori de cada Nocturn de les Maitines del dia de l’Exaltació de la Creu (14 de setembre), segons el breviari romà d’abans del Concili Vaticà II. El canvi de nom es deu, sens dubte, a l’habitual interpretació de l’obra a la tarda, horari de l’oració de les Completes. El fet d’avançar el rés de les Maitines d’un dia festiu (6 de febrer) a la tarda de la vigília, sembla ser que era una llicència habitual per tal de donar llibertat horària als capellans en un matí festiu. La interpretació del Cant es realitza anualment el 5 de febrer al vespre, vigília de la festivitat, amb gran tradició i alta participació.
L’obra musical té clares reminiscències operístiques i italianitzants, interpretades per un cor popular que es forma expressament i lligades a la litúrgia local. Un estil molt propi amb una combinació de musica sacra, molt sòbria i solemne, però també un estil molt teatral de música italiana i una introducció en l’estructura de música popular amb valsets, passos dobles, i música ballable. Les Completes és una música viva amb una partitura que evoluciona i que s’ha anat revisant i enriquint segons l’època. Des dels seus inicis amb una capella d’uns vint i poc músics a l’actual orquestra de més de cinquanta músics i amb un cor d’unes 100 persones. Actualment l’escenificació de les Completes del Santíssim Misteri aplegà sobre l’escenari un centenar de cantaires de les corals de la ciutat, tres solistes i 40 músics de l’Orquestra de Cambra de Cervera i de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida.
El Patronat de les Completes de Cervera és l'encarregada de l'organització musical de Les Completes, i ajuda a agilitzar i facilitar els aspectes tècnics. Però a més de la interpretació anual, han realitzat projectes paral·lels, com l'enregistrament en cd de l'obra, la culminació de l'edició de les parts orquestrals, l'elaboració de material pedagògic, i una recopilació fotogràfica.
Processó i oficis religiosos. El dia 6 de febrer, diada central de la Festa Major del Santíssim Misteri, es celebra la històrica processó pels principals carrers de la ciutat portant sota pal·li la relíquia de la Vera Creu. A banda de la processó, es celebren dos oficis solemnes: el 6 de febrer, amb missa cantada a la manera de l’ofici de l’exaltació de la Creu del 14 de setembre; i la missa de difunts del 7 de febrer. Aquests actes es realitzen amb avís i lluïment dels tocs de campanes de la ciutat.
Campanes de Santa Maria. Tocs. La Festa Major del Santíssim Misteri compta amb la participació dels campaners i les campanes que realitzen diversos tocs. Ja el 1807 consta l’”arreglo” de campanes que determina que la festa tindrà la màxima consideració tocant totes les campanes del Campanar realitzant-se el Toc general de Festa. Es comença amb uns repicons de la Carranca i la Trinitat, és el Repicó de Festa. Tot seguit s’escolta un Bilandó curt, i acabat aquest començaran les campanes petites (onzena, Carranca i trinitat) i el Seny major serà tocat fins anar a seure, després, sense parar les campanes petites, la Tibau i la Nova també aniran a seure. Arribat aquest punt es farà una breu parada, per tornar a començar a tocar les petites i fer giravoltar les grosses, tornant-les a seure. Finalment tornaran a giravoltar i seran deixades anar a terra.
Elements complementaris de la festa
Timbales. Les Timbales o Trampes són un joc de dues timbales originals del segle XVIII, conservades al Museu Comarcal de Cervera, que posades damunt un moble de fusta guarnit amb domàs carmesí i passamaneria daurada són traslladades a peu. El Timbaler Major les fa sonar a ritme d’una tonada popular i dos ajudants traslladen l’instrument. Obren pas la comitiva en l’Anada de Completes el 5 de febrer des del Palau de la Paeria en direcció a la Parròquia.
Àliga. L’Àliga de Cervera és l’element de bestiari de protocol que representa la ciutat de Cervera. Va ser recuperada el 2013 recreada a partir del cap original del 1738 que es conserva al Museu Comarcal de Cervera. La figura està documenta des de 1423 fins el 1918 portada per la Confraria de Sant Joan i Sant Eloi, posteriorment per l’Ajuntament, participant activament en les celebracions del Corpus i en les Festes Majors de la ciutat, Sant Crist i Santíssim Misteri. L’actual figura, feta pels artesans cerverins Ramon Riu, Ramon i Antoni Ninot entre 2011 i 2013, està construïda amb cos de fusta recobert de cuir amb policromies daurades a les plomes, ales obertes i el cap de fusta amb corona reial. Actualment desenvolupa la seva activitat en la Festa Major del Santíssim Misteri en l’Anada a Completes i en la interpretació del seu ball en la finalització de l’acte amb música interpretada per la Banda de Música del Conservatori Professional de Música de Cervera.
Macers. Els Macers o Verguers són dos portadors de la verga o maça que representa corporativament a la Paeria de Cervera, són els protegeix simbòlicament la Senyera de la Ciutat i obre pas a les autoritats municipals. La seva indumentària es concreta en una cota de domàs carmesí amb l’escut reial brodat al pit i birret tocat amb ploma blanca. Van ser recuperats el 2003 a partir de la indumentària original del segle XVIII conservats a la Paeria de Cervera.
Senyera de la Ciutat. La Senyera o Bandera de la ciutat representa Cervera i la seva presència significa que la població participa en la festa. El pendó de tela de vellut vermell porta a les dos cares l’escut de la ciutat brodat, cérvol d’or amb el fons vermell amb quatre pals de gules coronat amb el timbre reial, a imatge de l’escut de l’antic vestit del Timbaler Major de Cervera.
Bandera del Santíssim Misteri. La Bandera representa l’Administració del Santíssim Misteri i per extensió a la mateixa Festa Major. El pendó de tela de vellut porta brodada la relíquia de la Vera Creu en les seves dos bandes.
Velluts. Els Velluts són unes teles de tela vermella de grans dimensions amb brodats i decoracions de passamaneria daurades que es culminen al capdamunt amb l’escut de la ciutat pintat. Les teles són penjades els dies de la Festa Major del Santíssim Misteri a les columnes de la Parròquia per embellir el temple.
Organitzadors
La festa és organitzada per la parròquia de Santa Maria de Cervera, la Junta del Santíssim Misteri de Cervera, la Paeria de Cervera i el Patronat de les Completes del Santíssim Misteri de Cervera, amb la participació i col·laboració de diverses entitats cerverines.
Ball de l'Àliga
Ball de l'Àliga
Cant Completes
Perspectiva de l'Església de Santa Maria