El ball de diables

El ball de diables de l’Arboç, colla formada només per homes, manté uns personatges concrets, cada un amb el seu vestuari i estri corresponents, amb una estructura jeràrquica precisa, una manera d'evolucionar pels carrers o coreografia itinerant molt marcada i un punt de dansa que els caracteritza, un toc de timbals identificatiu que s'ha mantingut inalterable amb el pas dels anys i un ball parlat, que inclou també els versots satírics que es renoven anualment. La primera cita documental de què es disposa sobre el Ball és de 1846, i el document més antic sobre els parlaments és una transcripció feta l’any 1907 per Joan Tarafa i Gumà a partir de fonts orals. El text que es recita actualment, és una revisió dels textos anteriors feta l’any 2000 per membres del ball de diables de l’Arboç.

Per la Festa Major el ball de diables participa a tots els seguicis d'acompanyament de les autoritats, com també a la cercavila del dissabte, la processó del diumenge i les exhibicions folklòriques, conjuntament amb els altres balls i entremesos populars. Just abans de la jornada castellera, el ball de diables fa una entrada a la plaça i es reciten els versots satírics. Durant aquesta actuació els tambors del diables no paren de tocar. Al final de la jornada té lloc la representació dels parlaments o Acte sagramental i en acabar té IIoc la carretillada.

Els personatges que constitueixen el ball de diables són: setze diables, anomenats borrons a l’Arboç, que porten maça de fusta; Llucifer, cabdill dels diables; la diablessa, companya de Llucifer; l'arcàngel Sant Miquel i l'àngel, sempre interpretats per nens; l'abanderat; quatre timbalers; els saquers, que transporten i subministren la pirotècnia i el calador, que és el diable encarregat d'encendre la pirotècnia que porten els altres diables.

Les coreografies del Ball de Diables de l'Arboç són diverses: formació de cercavila, punt de dansa o punt de galop, pont o encesa conjunta, l’Elsa, i la Carretillada.