La Gala de Campdevànol
La Gala de Campdevànol és representativa d’antigues danses cerimonials. El seu origen es troba en el traspàs de càrrecs de les pabordies del Roser, un relleu que es feia al setembre per la festa del Roser.
La primera referència escrita la trobem al diari El Ripollès, en una notícia del 23 de setembre de 1888, que recollia que la dansa no s’havia ballat per causa de la pluja. Malgrat la manca de referències documentals anteriors, es creu que la dansa és molt més antiga.
La Gala o Dansa de Campdevànol és l’acte principal de la Festa Major del Roser que es celebra el tercer diumenge de setembre. L’organitza l’ajuntament i es balla el diumenge i el dilluns a les 18 h a la plaça de la Dansa, amb un protocol i cerimonial molt acurats. Sols en casos molt excepcionals, es balla fora d’aquests dies o fora de la població.
Es tracta d’una dansa amb un important arrelament popular, un esdeveniment social i festiu molt esperat.
És executada per sis parelles i el capdanser, en total 13 balladors, que vesteixen la indumentària pròpia de la dansa. El capdanser vesteix de negre, porta barret de copa i gambeto, i la batllessa porta un vestit negre i mantellina blanca. La resta de balladores, la campesa i les pabordesses, vesteixen una faldilla florejada, gipó, davantal negre, mocadors de seda, mitges i caputxes blanques. Totes van molt abillades i amb vistosos ventalls. Els balladors porten barretina, faixa, espardenyes, pantalons fins a mitja cama i armilla, de tonalitats diferents per distingir-los.
Els balladors, junt amb els músics i les autoritats, surten de l’ajuntament en comitiva en direcció a la plaça, on ja els espera un nombrós públic.
El capdanser pren les sis balladores, totes arrenglerades al costat, i donant-se la mà fan una volta completa sobre si mateixos per tornar-se a trobar on eren. Aquesta part és coneguda com “fer el vano”. A continuació, el capdanser balla amb cadascuna de les balladores, fent dues passades amb la batllessa i la campesa, i una amb la resta, i acaba ruixant-les amb aigua de roses de l’almorratxa i les lliura al seu respectiu ballador. El capdanser, aleshores, es retira i les parelles passen a ballar el ball cerdà.
La part final arriba amb les corrandes. Abans, les balladores es treuen les caputxes, la batllessa la mantellina i es recullen tots els ventalls. S’inicia amb el contrapàs. Primer es fa una aixecada amb tres grups de dues parelles, després amb dos grups de tres parelles i finalment amb totes les parelles en una sola rotllana.
A l’aixecada final, la durada dels dansaires competeixen amb els músics, que han d’aguantar la nota final tant de temps com les noies estan alçades. Es registra la durada total.
La melodia, que és la mateixa d’altres danses de poblacions veïnes, està formada per dues tonades de vuit compassos cadascuna, repetint els vuit darrers, amb un total de vint-i-quatre.
La dansa ha anat incorporant canvis en el vestuari, en la part coreogràfica i musical, i també en el sistema de renovació dels balladors, modificacions produïdes sobretot a mitjans del segle XX, però, que no n’han afectat l’estructura bàsica.
Els veïns de Campdevànol, de diferents generacions, s’identifiquen amb la dansa, tant si l’han ballat com si no. Aquesta ha assolit un important arrelament dins el poble malgrat que hagin desaparegut aspectes de la dansa de relació i festeig entre el jovent.
http://www.campdevanol.org/el-poble/la-gala-monografic/
La Gala de Campdevànol, 2014
Parelles dansa la Gala, 2014