L'Encamisada de Falset
L'Encamisada de Falset és de les celebracions més singulars que trobem a la Catalunya Nova, entre les corresponents a Sant Antoni. La vetlla de la diada del sant al vespre i el mateix dia al matí –en l'actualitat, el dissabte i el diumenge més propers a la diada del 17 de gener–, els falsetans es vesteixen amb la indumentària tradicional per sortir, amb els animals i els carros ben guarnits, a tombar per la vila. La celebració es diferencia d'altres cavalcades dels tres tombs d'arreu de Catalunya pel rerefons llegendari que la motiva i per la forma com s'organitza i es desenvolupa en l'actualitat, amb una participació bàsicament local.
Els orígens llegendaris de la festa es situen a començaments del segle XVII i s'atribueixen a una victòria dels falsetans sobre tropes enemigues que tenien encerclada la població, gràcies a un atac nocturn per sorpresa, entre la boira, en el que la gent del poble portava una camisa blanca per diferenciar-se. Una maniobra militar que es coneix, efectivament, amb el nom d'encamisada i que ha acabat designant diverses festes que tenen semblants arrels llegendàries.
Els elements de la festa de Sant Antoni (dimonis i carretilles, benedicció del penó i animals, carruatges, guarniments, vestuari...) que han arribat fins a l'actualitat són presents des de les celebracions del segle XIX i el nom d’encamisada va lligat a aquest tipus de manifestació des de principis del segle XX en documentació escrita. La festa es manté, sense altra interrupció que la guerra civil, i a partir de 1970 la denominació d'Encamisada engloba ja tot el conjunt d'actes festius relacionats amb Sant Antoni.
L’Encamisada comença el dissabte al migdia amb un repic de campanes i enlairament de coets anunciant la festa. A la nit, els participants amb les seves cavalleries i carros es reuneixen davant del celler de la Cooperativa. D’allí la desfilada, encapçalada pels dimonis i seguits per la banda de música, els carruatges petits i grans amb el carro del Sant, les cavalleries petites i tancant amb el Penó que porten els fadrins (els quintos de l’any) i damisel·les va, cap a l'església. Aquest seguici amb els dimonis al davant te referències escrites de l’any 1885. La continuïtat del ball de diables falsetà a la festa de Sant Antoni –segons el model tradicional del Baix Camp i el Priorat– és un dels trets importants de la celebració que li afegeix valor patrimonial.
El diumenge al matí es fa la benedicció dels animals a la plaça de l’Església, on arriben carruatges i cavalleries procedents del mateix punt de concentració que el dia abans. En acabar l’ofici religiós es treuen les portadores amb els panets de Sant Antoni beneïts a la plaça, on els organitzadors els venen. Els panets tenen una gran acceptació, esdevenint un recurs per a finançar la festa. Tot seguit, cavalleries i carruatges continuen desfilant per la població i els més coratjosos porten en rua el sant a l’ermita situada a dos quilòmetres de la vila.
La participació a la festa és considerable, tant pel que fa a persones i colles que integren la desfilada –de Falset i també d'altres pobles de la rodalia– com al públic que hi assisteix.
La festa es organitzada pel Centre d'Estudis Falsetans que l’heretà de la Confraria de Sant Antoni als anys 60, quan s’incorporà la figura dels carros guarnits en senyal de festa i la participació de les noies, que fins aleshores no ho tenien permès. El gruix de la festa recau sobre les colles familiars o d'amistat que tenen com a objectiu preparar la seva participació a la diada en carros i animals propis o llogats. El manteniment d'una bèstia de tir durant tot l'any per poder sortir a l'Encamisada o, senzillament, la conservació d’un carro ben desat, que no es fa servir habitualment per cap altra celebració, són un bon símptoma de la importància que la festa té per als falsetans.
Dimonis
L'Encamisada
L'Encamisada
L'Encamisada
El penó al pas de la Quartera
Ballada de la jota
Portadora amb panets
L'Encamisada a Sant Gregori. Creu dels Tres Tombs
Pujada del Sant a l'ermita