Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona
Des de l’any 1936 Tona celebra la Pasqua Granada amb un gran Aplec que amb el pas dels anys s’ha mantingut pràcticament inalterat i ha sabut mantenir vives les tradicions amb els seus balls a la Plaça, les roseraires, les fogueres al Castell, les sardanes i la cavalcada de carrosses. És important remarcar el fet que els principals actes s’esdevenen en dos indrets rellevants de la població i amb un caràcter simbòlic per als habitants de Tona: l’església de Sant Andreu del Castell i l’antiga església de Santa Maria del Barri, també anomenada ermita de Lurdes, dues construccions dels segles XI i XII respectivament.
Orígens. Història de la festa
El primer Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell va tenir lloc l’any 1936, coincidint amb el dilluns de Pasqua Florida, una data una mica convulsa degut al moment històric que s’estava vivint, doncs uns mesos després esclatà la guerra civil. Tanmateix, l’impulsor i ànima de la festa, el tonenc Josep Cruells, amb la celebració de l’Aplec volia contribuir a fer estimar el patrimoni de Tona als seus conciutadans, com ell mateix explica en les seves memòries: “no sabíem pas abandonar la idea que un dia o altre es despertés en el cor dels tonencs aquell amor al Castell que mig endormiscat hi pantejava; per provar de deixondir-lo varem proposar la festa d’un aplec”. La data escollida per celebrar la festa no és casual i està recolzada per dos fets concrets, en primer lloc perquè es té coneixement que el dilluns de Cinquagesma, els estudiants del seminari de Vic anaven a Tona a passar la diada, pel matí realitzaven una missa i a la tarda pujaven al Castell a passar l’estona animadament fins l’hora del rosari, que el cantaven a l’església de Lurdes i comptaven amb l’acompanyament del cor parroquial, la qual cosa era com una mena de petit aplec. La casualitat fa que també per aquesta diada fou col·locada la imatge de la Verge de Lurdes al santuari. Quan esclatà la guerra civil, la celebració de l’Aplec s’aturà i no es recuperà fins l’any 1943, on reprengué el mateix programa de l’any 36 exceptuant el ball de nit. A partir d’aquell any, els actes i els participants es van anar consolidant, formant el grup de roseraires, noies que provenien d’Acció Catòlica, el grup de traginers, els flabiolaires i finalment el grup de balladors, la qual cosa desembocà en la creació, l’any 1944 de l’Esbart Dansaire Castell de Tona.
La festa es va anar mantenint de manera inalterable fins l’any 1967 en què s’introduïren algunes novetats, com la proclamació de la roseraire major el diumenge de Pentecosta i la crida o pregó per part d’una personalitat; i l’any 1968 es va afegir al programa una gran cavalcada de carrosses en honor a la roseraire major, la qual any rere any ha anat augmentant la participació.
Un altre fet històric i cultural destacable de la festa i de la població és el naixement de l’Esbart Dansaire Castell de Tona, conseqüència de l’Aplec, i és que molts dels elements que trobem a la festa provenen d’aquesta entitat, com l’elecció de la Roseraire i el Traginer major, ja que els dos han de ser balladors de l’esbart, o els balls a la plaça, així com l’organització de l’aplec. L’Esbart va néixer com una entitat cultural que es dedica a la a la conservació i difusió de les tradicions i del folklore català, i la seva principal preocupació ha estat treballar les danses del poble, per mostrar-les i difondre-les.
Descripció actual i elements
L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona es celebra coincidint amb la segona Pasqua, també anomenada Pasqua Granada o Pentecosta, que sempre recau en dilluns. Antigament aquest dia era festiu i molts pobles aprofitaven per celebrar-hi aplecs a les ermites. Actualment, alguns pobles de Catalunya han mantingut aquesta diada com a festiva i ho celebren amb importants aplecs i festes, com és el cas de Tona, en el qual la festa dura dos dies, diumenge i dilluns.
El primer acte de l’aplec, el qual té lloc el diumenge al migdia és la proclamació de la Roseraria major i el Traginer major i la crida a càrrec d’una personalitat coneguda i vinculada a Tona. En finalitzar l’acte es celebren sardanes a la plaça Major i un refrigeri popular. A mitja tarda es reprenen els actes amb una nova ballada de sardanes i tot seguit té lloc la Gran Cavalcada de Carrosses en honor a la Roseraire Major. Quan es comença a fer fosc s’encenen unes fogueres col·locades en el puig del Castell de Sant Andreu que serveixen per enunciar, a tota la Plana, l’Aplec que s’esdevindrà l’endemà. El dia finalitza amb un ball i festa a la sala la Canal.
L’endemà, dia central de la festa, i coincidint amb dilluns de Pasqua Granada, els actes comencen ben d’hora, a les 8 del matí a la plaça Major ja hi ha la concentració de roseraires i traginers que passen per les cases a recollir les roses que el veïnat té plantades. Aquest grup de roseraires i traginers dipositen les roses als seus cistells i acompanyant a la Roseraire i al Traginer majors es dirigeixen en comitiva cap a l’ermita de Lurdes on hi tindrà lloc un ofici solemne amb cantada del cor Bonaire i el cant dels Goigs en lloança de la Verge de Lurdes, també s’hi beneiran les roses que després seran repartides entre els assistents. Al mateix temps, a la plaça Major es presenten els muntatges florals que participen al Concurs de Rams i Centres Florals; el qual compta amb tres categories: flors de jardí, centres i rams de mà; flors de bosc, centres i rams de mà i rams o composicions artístiques, amb tot tipus de flors i elements naturals. Un cop ha finalitzat la missa solemne, els assistents i participants es dirigeixen a la plaça Major on, en primer lloc, es lliuren els premis als guanyadors del concurs floral i acte seguit hi té lloc un dels actes més esperants de la festa, el Recital de ballets a càrrec de l’Esbart Dansaire Castell de Tona, amb acompanyament musical del Grup Instrumental de l’Esbart. El repertori de balls inclou ball de bastons i un repertori clàssic de danses, com La Bolangera, el Ball Pla del Pallars, Ballet i Corranda de la Garrotxa i un ball molt especial per a la població de Tona, el Ballet de les Roses de Tona, que fou creat expressament per a ser ballat en aquesta ocasió. Per la tarda l’ermita de Lurdes resta oberta per a totes aquelles persones que volen anar a visitar la Mare de Déu.
Elements festius
Ball de les Roses de Tona
Aquest Ball és el més representatiu del municipi osonenc i fou creat expressament per a la celebració de l’Aplec. En els primers anys de celebració de l’Aplec, aquesta festa no comptava amb un grup de balladors formats i l’any 1943 el rector Mn. Antoni Planas proposà que les noies que feien de roseraires formessin una colla de dansaires amb altres joves i que també es busquessin flabiolers que poguessin amenitzar la festa amb música i dansa. Si bé, aquell any, els balls no van acabar de portar-se a terme, si que va servir com a preàmbul del que havia de ser l’Esbart Dansaire del Castell de Tona. Un cop passada la celebració de l’Aplec, els seus impulsors decidiren contactar amb l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona per tal que, amb la presentació d’una melodia i una lletra, poguessin idear un ball. Així doncs, el 30 d’abril de 1944, el seu president, Sr. Aureli Campmany i el professor Josep Ventura, anaren a Tona a ensenyar el ball de les Roses de Tona als balladors, en el qual hi havien estat treballant durant l’hivern i la primavera. El primer ball de la Rosa va tenir lloc el 29 de maig de 1944, i hi van participar 6 parelles.
L’argument del ball de les roses tracta sobre un grup de nois que volen una rosa i les noies no els la volen donar, ja que al final els diuen que són per la Mare de Déu. Pel que fa a la música, la melodia consta de 20 compassos, dividits en dues parts, A i B, de 10 compassos cadascuna.
Passos de la dansa:
| 1- | Entrada a la plaça dels nois i les noies per parelles, les noies a la mà dreta duen unes roses (antigament duien un cistell ple de roses) i amb la mà esquerra agafen la mà dreta dels nois. Entren a plaça sense música amb pas viu, les noies una mica més avançades que els nois com estirant-los. Es col·loquen en cercle i es disposen de cara. |
| 2- | La melodia de dansa A consta de 10 compassos. Cada parella està encarada i el punteig correspon al punt de ball pla. Compassos de l’1 al 7: el noi inicia el punteig amb el peu dret i avença cap a la noia que iniciant amb el peu esquerra retrocedeix. El noi mou els braços com en el ball pla com si li volgués agafar la rosa a la noia i ella els mou al mateix temps cap enrere per no permetre que la mà del noi s’hi acosti. Compassis 8 i 9: sense deixar de puntejar, la parella intercanvia el lloc, sempre mirant-se, ell passa per la part de dins del cercle i la noia per la part de fora. En tot moment, aguanta les roses amb la mà dreta i amb l’esquerra s’agafa la faldilla perquè tingui més volada. Compàs 10: la parella es saluda, ell avança el peu esquerra i la noia el peu dret, tot fent una reverència. |
| 3- | La melodia de dansa B també consta de 10 compassos. Els compassos de l’1 al 7 corresponen als mateixos que al núm. 2. Els compassos 8 i 9, semblants als de la part 2, però aquesta vegada a l’intercanvi de lloc el noi passa per fora del cercle i la noi a per dins. El compàs 10 coincideix amb el de la part 2. |
| 4- | Es repeteix la melodia de dansa A amb la mateixa tirada que el núm. 2, amb els 10 compassos. |
| 5- | Es repeteix la melodia de dansa B amb la mateixa tirada que el núm. 3, amb els 10 compassos. |
| 6- | La melodia de dansa A amb 10 compassos. Punteig: les noies fan ball pla començant amb el peu esquerra i avancen fins a trobar-se amb la seva parella. Els nois fan el punt de la morisca, començant amb el peu dret. Ells entren tots a la vegada al centre i fan una rotllana, es giren de cara a les noies i surten per vorejar les noies, començant per la tercera, ells continuen voltant per fora en el sentit contrari en què ho fan les noies fins que troben les parelles i s’hi aturen i fan una salutació. |
| 7- | Es repeteix la melodia de dansa B amb 10 compassos i seguint els passos de la tirada 6. |
| 8-11 | Es repeteixen les tirades que van de la 2 a la 5. |
| 12- | Sona la melodia de dansa A amb 10 compassos. Es segueix l’esquema de la part 6, però aquest cop els nois no formen un cercle al centre, sinó que fan els punts de la morisca directament per fora i les noies el ball pla, les dues rotllanes giren en sentit contrari l’un de l’altra. Quan la parella es retroba es fa una salutació, el noi amb l peu esquerra i la noia amb el peu dret. |
| 13- | Amb la melodia de dansa B i 10 compassos es repeteix la tirada anterior però en direcció oposada. |
| 14-15 | Es repeteixen les tirades 3 i 4 |
| CODA | La melodia que indica la CODA també determina el tancament de la dansa amb la següent seqüència de passos: Del compàs 1 al 3 el noi avança cap a la noia i ella retrocedeix, doncs amb la mà dreta elles allunyen la rosa d’ells i amb la mà esquerra fan com el gest d’apartar-los i ells fan el gest com de voler agafar la rosa. A partir del compàs 3, els passos s’inverteixen, ells tiren enrere i elles cap als nois. Finalment, coincidint amb el final de la CODA, els nois s’agenollen sobre el genoll dret i les noies senyalen cap a l’església de Lurdes, com per indicar que les roses són per a la Mare de Déu. |
| Sortida | La sortida de plaça es fa sense música com a l’entrada, però aquest cop són els nois que estiren les noies |
Roseraire major i traginer major
Si bé a la festa ja hi participaven roseraires des de la primera edició, la figura de Roserarire Major no s’introduí fins l’any 1967. La Roserarire major és molt important en la celebració de l’Aplec, ja que ella n’és la pubilla i la principal protagonista, es celebra una gran cavalcada de carrosses en honor seu. Actualment la Roseraire major és escollida per sorteig d’entre les noies que formen part del cos de dansa de l’Esbart, antigament eren els nois que l’escollien.
La proclamació de la Roseraire major té lloc en un acte el diumenge al migdia, en el qual coincideixen la Roseraire sortint i la Roseraire entrant, l’alcalde és l’encarregat d’imposar la banda a la nova roserarire i després té lloc l’intercanvi de cadires entre les dues noies. El seu mandat dura un any i en representació de Tona i de l’Aplec assisteix a actes i festes que organitza l’ajuntament. La proclamació del Traginer major també es produeix el mateix dia, aquesta figura es va introduir a la festa l’any 2013 i com en el cas de la Roserarire major, ell també forma part de l’Esbart Dansaire. L’alcalde és l’encarregat d’ajudar-lo a posar-se la faixa que el caracteritza.
Organitzadors
Dues entitats són les encarregades d’organitzar l’Aplec, l’Esbart Dansaire Castell de Tona, estretament lligat, des de la seva creació l’any 1944, a la festa i la Comissió de l’Aplec. Aquests dos ens reben el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de la resta d’entitats de Tona, que participen a la cavalcada, i s’encarreguen del guarniment de les carrosses.
Fonts consultades
Altimir Cruell, Joan; Ausió, Marta et al. L’aplec a Lurdes i al Castell, més de mig segle de tradició. Tona : Ajuntament de Tona, 1991.
Arrels Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona [en línia]. Tona: Canal Taronja, 30 maig 2015. <http://canaltaronja.tv/osona/video/arrels-aplec-de-la-rosa-a-lurdes-i-al-castell-de-tona/>. [Consulta: 18 de gener de 2017].
Ballets infantils a la plaça Major, any 1960
Pujant a missa a l'Ermita de Lurdes, any 1962
Arribada de la Roseraire Major i el Traginer Major a la plaça Major, any 2009
Carrosses de camí a l'Ermita de Lurdes, any 2009
Concurs de rams i centres florals, any 2009
Missa solemne de dilluns de Pentecosta, any 2009
Ball de Gitanes a la plaça Major, any 2016
Dansaire amb rosa, any 2016
Ballets a la plaça Major, any 2017