Setmana Santa a la Granadella
Orígens. Història de la festa
La celebració de la Setmana Santa a la Granadella té orígens remots. Són diversos els actes que se celebraven antigament, alguns d’ells s’han perdut i altres han arribat fins als nostres dies. Dels que han deixat de fer-se, cal destacar la processó del Dijous Sant, i també la preparació i vetlla del Monument. També, s’han perdut els “desciprinals” que sortien a les processons de dijous i de divendres, portant al coll una pesada creu. El Via Crucis del Diumenge de Rams a la tarda també es va deixar de fer. El salpàs, es feia Dissabte Sant a les parròquies de la diòcesis de Lleida però no es té documentació de si es feia a La Granadella. El Divendres Sant al matí es feia el Calvari fins a l’ermita de Sant Antoni, amb armats i la imatge del Natzarè. A continuació a l’església, l’Ofici de Tenebres amb una durada aproximada de dues hores. Des de l’espai del cor de l’Església es cantaven dotze lliçons en llatí i acabada cada lliçó, s’apagava una vela del canelobre en forma de triangle que es posava a un costat de l’altar. A l’acabament l’ús de matraques i carraus per matar jueus, que s’utilitzaven també per avisar dels oficis. A la processó de l’enterrament es portava la Creu dels Vetuperis i popularment Petuperis després de la imatge de La Pietat.
Actualment, els actes més destacats de la Setmana Santa són el Via Crucis de Divendres Sant al matí i l’ofici litúrgic propi de l’església catòlica per la tarda. El Desclavament i Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a la nit, i la Processó de l’Encontre del Diumenge de Pasqua al matí.
Descripció actual
Els diferents actes de la Setmana Santa a la Granadella commemoren la passió, mort i resurrecció de Jesús, amb un cerimonial i formes d’expressió característiques.
DIUMENGE DE RAMS
Comença amb la benedicció dels rams a la plaça, olivera i llorer donat pels veïns, a part de les palmes i palmons que porten la quitxalla ben guarnits. Després de la benedicció s’inicia la processó, amb els cants dels cantadors, fins l’església on es celebra la missa.
DIJOUS SANT
Al vespre, l’Ofici del Sant Sopar a l’Església de Santa Maria de Gràcia. Escenificació del lavatori de peus als deixebles. També, s’acostuma a fer, l’Hora Santa d’onze a dotze de la nit, encara que el darrer any no s’ha fet degut a la poca assistència.
DIVENDRES SANT
Durant tot el dia no toquen les campanes. Els avisos dels oficis es fan amb matraques.
MATÍ: Via Crucis del Divendres Sant. A mig matí, a dos quarts d’onze es fa el Via Crucis, amb sortida des de l’església. El recorregut va ser modificat l’any 2010, ja que antigament s'anava fins l’ermita. Els armats hi van presidint la processó, des de sempre, i a continuació amb dues fileres, dreta i esquerra la gent. El sacerdot junt amb els escolans, que porten la creu, els cantadors al darrere.
TARDA: A mitja tarda té lloc l’ofici del Divendres Sant. Quan l’ofici acaba, amb l’església buida, es col·loca la urna de vidre, sepulcre, davant de l’altar major preparada per poder-hi dipositar el Crist desclavat. Al cambril s’hi col·loca el Sant Crist articulat, col·locat per l’ocasió. El Sant Crist de Gràcia, qui sempre presideix el cambril, aquest dia, queda darrera un llençol vermell. Es preparen la resta de passos que sortiran a la processó i el talem que sortirà el diumenge de Pasqua.
NIT: Lo Desclavament. A la nit, a les 22h, hi ha l’escenificació del Desclavament, previ a la sortida de la processó. Els armats, surten des d’on tenen guardats els vestits i van desfilant en direcció a l’església; les llances marquen el pas i el so dels tambors anuncia la seva arribada. Pugen les escales i amb pas lent pel passadís central del temple es dirigeixen cap a l’altar. En arribar, l’abanderat es col·loca davant del Presbiteri i amb un toc de trompeta paren el pas tots els armats, deixant anar les llances amb un so sec.
Un grup d’armats puja al cambril, dos d’ells amb llances fan guàrdia davant la imatge. Les llances en tot moment apunten cap a la Creu. El trompeter i un tambor també pugen per marcar els diferents moments del desclavament. També al cambril hi ha el mossèn (vestit amb capa solemne), els escolanets, la nena que representa la Dolorosa, les tres Maries i els cantadors. Quatre armats pugen a l’Altar per custodiar el Sepulcre. La resta d’armats ocupa el passadís de la nau central. El temple queda a les fosques, sols hi ha llum al cambril. Les portes de l’església es mantenen obertes durant tota la representació.
L’acte comença amb la lectura del Cant del Miserere en català, que després el cor interpretarà en llatí. Després de la lectura, que fa una veïna del poble, els cantadors a dues veus canten el Miserere. El mossèn, junt amb dos escolans, s’agenolla davant la imatge del Sant Crist. Quan el cant acaba, el mossèn s’aixeca i es dirigeix a darrera de la Creu al cantó esquerra per desclavar el primer clau, el descargola, primer el braç esquerra, després el dret, i finalment el clau dels peus. Els tres claus són dipositats en una safata. Els claus s’han afluixat prèviament, perquè fos més fàcil treure’ls. Abans de treure cada clau, el mossèn pica a la fusta de la creu amb un martellet. També un armat fa sonar la trompeta, un altre el tambor i un cantador fa sonar el carrau. Aquests sons es fan abans de treure cadascuns dels claus.
El desclavament es fa amb un ritme molt lent, el mossèn amb un gest molt suau baixa el primer braç, amb tres temps que marquen els tres tocs de tambor, fins que el braç toca la cama de la imatge, el mossèn besa el braç, i amb un mocador blanc, un dels ajudants, subjecta el braç al cos de la imatge. Després, el segon braç es fa de la mateixa manera, subjectant-lo amb el mateix mocador, per evitar que els braços es moguin en el moment de baixar-lo fins l’urna. Els mateixos voluntaris són els encarregats de baixar-lo, ho fan per les escales del cambril, un l’agafa pels peus i l’altre per la part de l’esquena, en un absolut silenci. Dipositen el cos al Sant Sepulcre, col·locant-li a sobre una tovallola blanca i es tanca l’urna. El llenç blanc que subjectava els braços es col·locat a la Creu que ha quedat buida. La trompeta i els tambors sonen, i s’anuncia l’inici de la processó del Sant Enterrament, anomenada també la processó de l’Enterro o del Silenci.
Actualment, a Catalunya, l’acte del Desclavament de la Granadella és únic.
La processó del Sant Enterrament, darrerament anomenada també del Silenci.
La processó és encapçalada pels armats, que marquen el pas lent i solemne. Els feligresos es van col·locant en dues fileres amb els ciris encesos. Les imatges, portades pels voluntaris, surten de l’església. La seva baixada per les escales és un moment que requereix l’ajuda de diverses persones. Els diferents passos es col·loquen entre mig de les dues files.
L’ordre de les imatges és: El Natzarè amb la Verònica al darrere (nena que la representa), La Pietat, El Sant Sepulcre amb el Crist, seguit de la nena vestida de Dolorosa i de la portador dels claus que és una de les tres Maries, i la Dolorosa vestida de negre seguida dels sacerdots i els cantors.
La processó retorna a l’església. Els armats a l’arribar es col·loquen a banda i banda de l’escalinata, que condueix a l’església, fent passadís, alhora que toquen els tambors per marcar el pas. Un cop els fidels són a dins el temple, els armats fan una altra vegada l’entrada ocupant la nau central fins arribar al presbiteri. Per finalitzar, el rector dirigeix unes paraules d’agraïment a tots els que hi han participat i col·laborat, i ressalta la importància de la celebració. Els armats surten de l’església amb pas ràpid al so dels tambors, baixen cap a l’esplanada i fan una volta de lluïment a la plaça, amb un aplaudiment final del públic. La processó acaba a tocar de les 24h.
DISSABTE DE GLÒRIA
Vetlla Pasqual: Anteriorment se celebrava a l’església de Santa Maria de Gràcia la nit del dissabte de Glòria. Els darrers anys se celebra alternant les parròquies de Bellaguarda i Bovera, motivat per la falta d’assistència de fidels. Es fa el foc nou a l’exterior de l’església.
DIUMENGE DE PASQUA DE RESSURRECCIÓ
La processó de l’Encontre. Molts encara en diuen de l’Encuentro o del Retrobament. Se celebra a les dotze del migdia, sempre després de la missa solemne del Diumenge de Pasqua de Resurrecció. El mossèn un cop acabada la missa posa la Sagrada Forma dins la Custòdia, en aquest moment, els cantadors canten el Pange Lingua. El Talem es portat davant del presbiteri per sis dones joves, anys enrere eren únicament homes els que el portaven. El mossèn es col·loca sota amb la Custòdia, i acompanyat dels cantors surten de l’església, seguits de fidels. Fan un tomb per darrera l’església, sortint pel carrer de l’esquerra, cantant el Pange lingua.
Després surt la imatge de la Mare de Déu Dolorosa, vestida de blau (vestit blanc i mantó de color blau), i gira en sentit contrari al de la Custòdia. El vestit negre de dol se li ha canviat el Dissabte Sant. La imatge es portada per quatre homes. De la peanya de la Mare de Déu en surten cintes blanques que porten els infants. Abans eren les nenes de la primera comunió. Ara és indistint, tant nenes com nens de la primera comunió.
En el moment de l’Encontre, a l’alçada del núm. 9-11 del Carrer La Pobla. Quan la Mare de Déu es troba amb la Custòdia, fa tres acataments a l’acostar-s’hi, posant els portadors un genoll a terra. Aleshores, els cantadors canten el Regina Coeli. Després, comença la processó conjunta, que dóna la volta a la plaça, primer la Custòdia, darrera la Mare de Déu i plegats fan un tomb a la plaça de la Vila. Quan la Custòdia s’incorpora a la plaça, comença a entonar-se el Magnificat, entrant a l’església cantant l’últim vers. Dins l’església, canten el Tantum ergo. Des de que la processó surt de l’església fins que hi arriba hi ha un repic de campanes. L’Encontre simbolitza la resurrecció, el retrobament entre Jesús ressuscitat (representat per la Custòdia) i la seva mare. L’acte finalitza amb unes paraules del rector i la benedicció final.
Altres elements d’interès
Armats: Actualment el grup d’armats és format per una trentena de persones. Està format pel banderer que encapçala el grup, el trompeter, quatre tambors, sis espases i més d’una vintena de soldats amb llances. Hi ha també armats infantils i dones dins el grup. Els vestits actuals són el resultat millorat dels que es van fer a l’any 1954.
Cants: El grup de cantadors és format per un total de 10-12 veïns, homes i dones, tot i que els homes són majoria. El cant del Miserere pren una rellevància especial dins el Desclavament del Divendres Sant. I el cant de Pange lingua, el Regina coeli, el Magnificat i el Tantum ergo durant l’Encontre del Diumenge de Pasqua. Al Viacrucis es canten els cants, “per vostra passió sagrada”(la tonada), cant corresponent a cada estació del Calvari, s’intercala algun cant de penitència.
Els cantadors assagen el mateix dia, una estona abans. Coneixen bé els cants, i en molts casos, dins la família hi ha o hi hagut altres cantadors.
Organitzadors
La festa és organitzada per la parròquia de la Granadella, a través del seu rector i del Consell Parroquial. Hi col·labora el grup de cantors i el grup d’armats.
Fonts
- Atmelló, Amàlia (2015). Los Cantadors. Cants religiosos de tradició oral de les Garrigues, el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell. Rafael Dalmau, Editor: Barcelona.
- Solé, J. (1999) Història de la Granadella. Noves aportacions. IEI/Ajuntament de la Granadella/Diputació de Lleida.
- Programa de festes 2015 i 2016.
- Dossier d’informació elaborat pel Consell Parroquial, març 2016.
- Dossier amb el recull d’informació històrica i entrevistes a gent gran de la Granadella, juny de 2016. Autors: Josep Martí, Adelina Freixinet, Montserrat Sas, Elena Llauradó i Anna M. Vidal.
- Protocol del Desclavament i l’Encontre a la Granadella. Consell Parroquial, abril de 2016.
- Visita al Desclavament i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant, el 25 març de 2016.
- Informacions facilitades per veïns de la Granadella.
- Vídeo del Desclavament 2015 https://www.youtube.com/watch?v=OsL7MgUEJy4
- VV.AA (2007) Arrels cristianes. Vol. III. Pagès Editors: Lleida.