La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.
Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.
El Tirabol és el ball final de la Patum i les primeres referències són de mitjan segle XIX.
La primera referència de gegants a Berga és de 1472, malgrat que es pot deduir de la documentació disponible que aquest primer gegant probablement era un xanquer
Els Nans Vells ballen a la plaça de Sant Pere amb el conjunt de les comparses el dijous i el diumenge de Corpus.
Els Turcs i cavallets estan documentats des del 1628. Inicialment eren dos turcs i quatre cavallets, però pocs anys després evolucionen cap els quatre personatges a cada bàndol que conformen la comparsa avui.
L'Àliga és un dels elements més destacats de la Patum. El més característic és el seu ball que l'han convertit en un referent musical i festiu de primer ordre.
La festa de les Falles d’Isil s’emmarca en les festes de foc de Sant Joan, molt comunes a les zones de muntanya i generalitzades als Pirineus.
La festa es celebra el 23 i el 24 de juny.
Es té notícia de les danses a través d’un article del diari “La Veu de Catalunya”, de 10 de juliol de 1902 sobre la Festa Major d’Isil i on s’esmenta que es ballava del Ball Pla tres dies durant la festa i el 24 al matí i el 25 a la tarda, de manera solemne.
Als "Ordinaments de la Vila d'Ascó" de 1520 ja es fa esment a la dansa, obtenint la seva màxima esplendor en la primera meitat del segle XIX. La primera jota de la festa és ballada amb la coca a la mà pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel·les, després d'encendre la foguera. Per aquest motiu, la Jota d'Ascó també és coneix com el Ball de Coques, la tradició mana al noi o a l’home que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat.