El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790 i se’n disposa de documentació i informació detallada des de l’aparició del “Diario de Villanueva y Geltrú”, que el 1851 ja en publica el programa complet. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.

La major part dels actes es celebren entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra.

A les terres de l’Ebre el Carnaval de Godall ha estat tot un referent, un carnaval dels més coneguts i participatius Se’n té coneixement des de finals del segle XIX, tot i que es creu que anteriorment ja es celebrava. Durant la guerra civil es va interrompre, però pocs anys més tard entre el 1945 i 1950, tot i estar prohibit, es va tornar a celebrar una mica encobert com a festa d’hivern. La gent va tornar a sortir disfressada i de mica en mica es va recuperar el ball de disfresses i la batalla de farina.

La celebració dura cinc dies i comença l'endemà de Dijous Gras.

El darrer dia de Carnaval, Ponts celebra una de les festes més importants de l’any. Lo Ranxo de Ponts és la festa gran d’aquest municipi de la comarca de la Noguera.

Aquesta festa, que té lloc el dimarts de Carnaval, últim dia abans de l’inici de la Quaresma, consisteix en la celebració d’un àpat comunitari, en el qual es cuina i es degusta un plat anomenat ranxo. Aquesta menja és una escudella de grans proporcions, de la qual es serveixen unes 12.000 racions entre els pontsicants i pontsicanes i visitants d’arreu.

Des del primer cop que es va celebrar, el Carnaval de Torelló ha anat guanyant molta importància, especialment, per què és la festa d’aquestes característiques més important de l’interior de Catalunya, en contraposició a les més conegudes que solen ser les de la costa.
Es tracta d’un carnestoltes que va sorgir d’una manera més o menys improvisada i que després de més de 40 anys ha sabut estructurar una festa amb molts elements diversos i rituals que es
consoliden a mesura que passen els anys.

Una de les festes més popular de Sant Celoni, que es recuperà l'any 1981, però ja tenia una llarga tradició. Actualment reuneix a més de 200 balladors a la plaça de la Vila per ballar un ampli repertori de músiques i danses, la festa es celebra el dissabte de carnaval amb la Filferrada i el diumenge de Carnaval amb la ballada de la Colla del Ferro. A més la festa incorpora uns personatges característics d'aquesta població.

El Carroussel Costa Brava de Palafrugell és l’acte principal de les Festes de Primavera de Palafrugell, les quals es celebren des dels anys 60. Aquestes festes van sorgir de l’esforç col·lectiu del jovent de Palafrugell, el qual, tot burlant les autoritats de l’època, va poder celebrar una tradicional festa a la vila, la dels carnavals, malgrat la prohibició existent de celebrar-los un cop acabada la guerra civil. Actualment és la festa més participativa del municipi doncs es calcula que unes 700 persones hi desfilen cada any, amb les seves espectaculars carrosses i les comparses amb indumentària molt elaborada i coreografies ben treballades.