Festes de Santa Eulàlia (Barcelona) , festa major d'Hivern de Barcelona

Actes a destacar

Vigília del 12 de febrer: la "passejada cívica": recorregut pel Raval, el barri Gòtic i la Ribera, barris dels que s’expliquen costums i llegendes. El dia 12: a la Cripta de la Catedral, el Cant de Laudes i els Goigs a Santa Eulàlia. Tot seguit, a l'Ajuntament, un grup d'infants de la ciutat llegeixen el pregó de la Laia i l’alcalde posa al balcó el Penó de Santa Eulàlia (una reproducció de l’antiga bandera) mentre la banda de música de la guàrdia urbana, muntada i vestida de gala, interpreta els Segadors; la Processó de les Laies: passejada de totes les gegantes de Ciutat Vella; la salutació per part de les gegantes de Ciutat Vella a la imatge de la santa que hi ha en una capella de carrer i l'ofrena floral; el Ball de Santa Eulàlia per part de les dues gegantes Eulàlia i Laieta (gegantes Nova i Vella de la Plaça Nova); repartiment dels pastissets de la diada: les Aspes de Santa Eulàlia. L'ofici dedicat a santa Eulàlia (a la Catedral) i ballada de sardanes a la Plaça de Sant Jaume. Divendres al vespre: processó, el Ball de l'Àliga davant l'altar major de la Basílica de Santa Maria del Mar; diumenge al vespre: trobada de Gegants de Ciutat Vella i el Correfoc de Santa Eulàlia; diada castellera, ballades de sardanes, jocs, contes i altres activitats enfocades a la quitxalla: mostra de Gegantons Infantils i d'Escola i la seva ballada, juntament amb d'altres gegantons d'arreu del país convidats; exposició de bestiari festiu de Catalunya (s’instal·la durant una setmana als baixos del Palau de la Virreina) i que acaba en cercavila. Atorgament dels premis Ciutat de Barcelona per guardonar la creació i la investigació ciutadanes.

Altres propostes festives de les Festes de Santa Eulàlia: Mostra del Bestiari Festiu de Catalunya; concert coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals; exposició i trobada de gegantons infantils i d’escola; mostra de balls de gegantons infantils; mostra d’esbarts dansaires infantils; actuacions de corals infantils; actuacions infantils d’escoles de dansa; actuacions infantils d’escoles de música.

Elements d'interès

La col·locació del penó —senyera històrica de la ciutat— a la la balconada principal del palau de la Casa de la Ciutat a càrrec de l’alcalde és l'acte més simbòlic i antic de la festa; la Gegantona Laia, figura d’imatgeria festiva de propietat municipal, és el símbol festiu de la celebració de Santa Eulàlia. La peça, inspirada en el dibuix del cartell de les festes de 1997, obra de la il·lustradora Carme Soler i

Vendrell, fou construïda el 1998 per l’artista imatger Xavier Jansana. La figura de la Laia representa una nena barcelonina del segle IV i simbolitza l’esperit valent i solidari de les dones barcelonines. La Laia participa en els actes de col·locació del penó, el pregó, la Processó de les Laies i el Seguici de Santa Eulàlia. En aquest darrer la Gegantona Laia desfila i balla acompanyada per una cobla infantil de flabiols i violins. La Gegantona Laia té un ball protocol·lari, El ball de la Laia, una composició de Gener Salicrú que balla el diumenge de la festa al final del seguici a la plaça de Sant Jaume, a tres quarts d’una del migdia, interpretat per una cobla infantil de flabiols i violins; el Ball de Santa Eulàlia: és una creació del mestre Carles Mas per ser ballada pels gegants de la Plaça Nova inspirada en una melodia popular del segle XVIII que formava part d’una representació de la vida de santa Eulàlia; la ballada de sardanes: el dia de Santa Eulàlia, a la plaça de Sant Jaume, a dos quarts de set del vespre se celebra la tradicional ballada de sardanes a càrrec de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona, que finalitza, coincidint amb l’arribada de la Processó de les Laies, amb la interpretació del Ball de Santa Eulàlia (versió per a cobla del mestre Jordi León). Les Festes de Santa Eulàlia també integren —tot potenciant-les amb infraestructura— les ballades i audicions de sardanes habituals d’entitats sardanistes que es desenvolupen en els espais de la festa; els concerts: el concert de la Cobla Ciutat de Barcelona, a càrrec de la Cobla Ciutat de Barcelona, se celebra el divendres de les festes a les vuit del vespre i en recinte tancat. El concert de la Banda Municipal de Barcelona se celebra el dissabte de les festes a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume o en un altre espai de la festa; la Processó de les Laies és un dels actes populars més antics de la celebració actual de la festa de Santa Eulàlia. L’acte va néixer el 1984 en les celebracions de la festa d’hivern de Ciutat Vella. Consisteix en la concentració, la desfilada i els balls de gegantes. Aquest dia totes les gegantes esdevenen i són anomenades Laia. L’acte se celebra la diada de Santa Eulàlia, el 12 de febrer, a partir de les set del vespre a la plaça de Sant Josep Oriol; els protocols i balls de l’Àliga de la Ciutat: aquest acte correspon a la fusió de dues activitats de la festa d’hivern de la ciutat. Una de tradició arrelada dins les Festes de Santa Eulàlia: la Passejada Cívica, consistent en un itinerari comentat per diferents indrets de tradició

eulàlienca, amb explicacions sobre la història, els costums, les llegendes, anècdotes, singularitats dels diferents llocs i a càrrec d’un personatge de reconeguda solvència i/o popularitat. La celebració en la seva formulació actual consisteix en una desfilada cívica que es desenvolupa el divendres de la festa (si la diada de Santa Eulàlia s’escau en divendres aquest acte se celebra el dissabte següent), a les vuit del vespre, que s’inicia a la plaça de Sant Jaume i avança per diferents carrers fins a la plaça de Santa Maria del Mar. Hi participa l’Àliga de la Ciutat precedida per una rèplica del penó de Santa Eulàlia, acompanyada musicalment per una formació tradicional de ministrers; El Seguici de Santa Eulàlia: forma part de l’acte més antic de la festa. S’esdevé en la part més solemne i singular d'un acte que neix dins de la celebració de la Festa d'Hivern de Ciutat Vella i d'iniciativa popular: la Trobada de Gegants; La diada castellera de les Festes de Santa Eulàlia se celebra el diumenge de la festa a la plaça de

Sant Jaume, finalitzats els balls del Seguici, a la una del migdia, i presidida des de la balconada principal de la Casa de la Ciutat per les autoritats municipals electes. La participació és oberta a la totalitat de les colles castelleres de la ciutat de Barcelona i per acord de la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona; els correfocs: les Festes de Santa Eulàlia gaudeixen de dos correfocs

que per la continuïtat temporal de la seva realització esdevenen un sol acte. El més antic és el que neix en la Festa d’Hivern de Ciutat Vella del 1987 i on participen colles de diables i bestiari de foc dels barris de Ciutat Vella. L’altra neix quan part de les Festes de Santa Eulàlia van evolucionar vers una festa per a nenes i nens, amb la participació de les colles infantils de diables i el bestiari de foc.

Els correfocs de Santa Eulàlia se celebren el diumenge de la festa al llarg de la tarda i el vespre.

La cerimònia se celebra el 12 de febrer (diada de Santa Eulàlia) a tres quarts de deu del matí. Les gegantes de Ciutat Vella (la gegantona Laia, l'Eulàlia, la Laieta, la Laia, l'Elisenda, la Lola, la Reina de Saba, la Borda, la Maria Loreto, la Mercè, la Maria la Néta, la Marieta de l'Ull Viu, la Caty i la Violant d'Hongria); els pastissets de la diada: les Aspes de Santa Eulàlia.

Organitzadors: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Web: http://www.bcn.cat/santaeulalia/ca/programacio.html

Data celebració: 12 de febrer (des del cap de setmana anterior o fins al cap de setmana posterior, segons el dia de la setmanades del capdes del cap de setmana anterior o fins al cap de setmana posterior (segons s’escaigui la diada (12/2))

Municipi: Barcelona

Comarca: BARCELONÈS