És la festa de Corpus de la població i també als barris, centrada en la confecció d’enramades decorant façanes i catifes de flors omplint carrers. El seguici d’elements populars, la dansa i les passades pels carrers configuren els actes.

Es celebra el diumenge abans de Corpus.

Les Enramades de Sallent, directament vinculades a la festivitat del Corpus Christi, presenten com a principal atractiu l’engalanament dels carrers de la població continuant una tradició heretada dels Corpus medievals.

Es celebra de dijous a dilluns de Corpus

La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.

Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.

L’element central i més destacat de la festa del Corpus de la Garriga són les catifes que es preparen el diumenge de Corpus per al pas de la processó. Atreuen milers de visitants que admiren la creació amateur feta per més de set mil voluntaris de totes les edats. Un treball fet en equip que potencia la convivència entre els veïns.

Es celebra el diumenge de Corpus.

La primera referència documental que es té del Corpus de Barcelona es correspon a un pregó del 1320 que especifica que es farà una processó. El document està localitzat al Llibre del Consell (AHCB).
Actualment, la celebració del Corpus a Barcelona dura quatre dies de dijous a diumenge. L'acte principal, la celebració de la processó, que des del 1990 es fa el diumenge. Un dels actes destacats de la festa és l’ou com balla, una tradició barcelonina que distingeix la ciutat durant els dies de la festivitat de Corpus.

Es celebra del dijous al diumenge de Corpus.

La referència escrita més antiga és de l’any 1358 a les anotacions dels llibres de comptes de la Pia Almoina.
Les catifes florals i els altars, en el recorregut de la processó, són l’element principal i més representatiu del Corpus de Sitges, documentat des del darrer terç del segle XIX i que es manté fins l’actualitat. Des de la dècada de 1950, el dibuix de la catifa i la seva confecció s’inicien la nit de la vigília de Corpus, perllongant-se fins l’endemà al migdia, en què són exposades fins al pas de la processó. El nombre de catifes ha anat variant i creixent al llarg del temps, així com les ubicacions i la participació.

Es celebra del dijous al diumenge de Corpus.