Conjunt de solemnitats amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
La Festa Major de l’Arboç es celebra el quart diumenge d'agost, en honor a Sant Julià i els Sants Màrtirs. La primera referència escrita que es conserva és el programa de la Festa Major de 1876.
Es celebra el quart diumenge d’agost.
Les festes de Santa Tecla de Tarragona tenen el seu origen com a festa popular en una gran processó celebrada el 1321 per rebre la relíquia del braç de Santa Tecla que arribà a la ciutat de Tarragona per intercessió del rei català Jaume II.
Són onze jornades repartides en deu dies, habitualment entre els dies 15 i 24 de setembre. Santa Tecla, diada central de les festes, és el 23 de setembre.
El dia 27 de juliol del 1773 va tenir lloc la primera celebració normalitzada dedicada a Les Santes a Mataró.
Se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos.
La Festa Major de Vilafranca, en honor de Sant Fèlix, presenta una àmplia i diversa oferta d’actes i elements festius, seguint una estructura que s’ha anat adaptant i ampliant amb el pas del temps sense patir modificacions essencials. La festa compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals ja es troben documentats a la processó de Corpus de 1600.
Es celebra els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre.
Des del 1983 a les Borges Blanques es celebra una trobada gegantera en el marc de la festa major. Hi participen diversos gegants, elements de bestiari, capgrossos, grups de diables i el Canó del Salo de les Borges. Amb els anys ha anat creixent la participació dels diversos elements a la trobada.
Es celebra cada primer dissabte de setembre.
La Gala de Campdevànol és representativa d’antigues danses cerimonials. El seu origen es troba en el traspàs de càrrecs de les pabordies del Roser, un relleu que es feia al setembre per la festa del Roser. La Gala o Dansa de Campdevànol és l’acte principal de la Festa Major del Roser. L’organitza l’ajuntament i es balla el diumenge i el dilluns a les 18 h a la plaça de la Dansa, amb un protocol i cerimonial molt acurats.
Es celebra el tercer cap de setmana de setembre.
La Festa Major del Santíssim Misteri és la festa major d’hivern de la ciutat de Cervera que es celebra el 5, 6 i 7 de febrer en la qual es recorda el misteri produït per la partició del Lignum Crucis, estella de la Vera Creu, el 6 de febrer de 1540. La festa compta amb una seqüència ritual ben definida: Novena, del 27 de gener al 4 de febrer; 5 de febrer, vigília amb Completes; 6 de febrer, diada del Santíssim Misteri amb Solemne Eucaristia i Processó; i, 7 de febrer, Missa en recordança dels difunts.
Es celebra els dies 5, 6 i 7 de febrer a l'Església de Santa Maria de Cervera.
La festa major de Vilanova i la Geltrú comença el darrer cap de setmana de juliol i s’allarga fins el 6 d’agost; es celebra en honor a la patrona de la ciutat, la mare de Déu de les Neus.
Si bé la festa comença estrictament el dia 4 d’agost, actualment es programen diversos actes que l’allarguen durant dues setmanes o més.
El Ball Cerdà ha sobreviscut a d’altres balls que també es ballaven a la Seu, com era el de Cascavells, l’Indiot per Carnaval i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i antigament també un ball de festeig, en el que es feien públiques moltes parelles.
Es balla per la Festa Major, l'últim diumenge d'agost.
A Sant Quintí de Mediona, municipi de la comarca de l’Alt Penedès, l’activitat cultural ve molt marcada pel seu calendari festiu, i a l’agost és quan hi té lloc la festa més participativa, ja que la implicació de les entitats culturals del poble i dels quintinencs i quintinenques fan que es visqui la cultura popular de manera festiva tot mantenint la tradició.