Festa del Riu de Móra d'Ebre

Orígens i història de la festa
Els orígens de la Festa del Riu de Móra d’Ebre estan relacionats amb els oficis del riu (llaguter, sirgador, etc.). La celebració, des dels seus inicis, ha estat inclosa dins la Festa Major de Móra d’Ebre.
La referència documental més antiga de les regates al riu és una crònica publicada a La Vanguardia el 7 de setembre de 1901, on s’explica que “Hubo carreres y regatas, bailes públicos y particulares, reinando la más franca cordialidad”.
D’anys posteriors es conserva el programa de la Festa Major de l’any 1923, que informa que les regates es feien normalment el dilluns a la tarda, el darrer dia de la Festa Major. Del 1928 també es guarda el programa en el que es fa esment a les regates. El programa de 1933 dona més detall de com era la cursa de regates a l’Ebre, “L’Ajuntament concedeix, generalment, tres premis en metàlic i assisteix en corporació acompanyat d’una banda de música, a presenciar la cursa. Fa bonic veure com tota la gent s’aplega, aquell dia, a les vores del riu i al pont (...) Tres cops de bombo donen la sortida a les muletes i aquestes es llansen riu avall, fins a voltar la pilastra del pont i pujar després per a guanyar la meta, que és el mateix punt de partida”, d’aquest mateix any són les primeres fotografies que es coneixen.
Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) les regates no es va celebrar, i l’any següent el 1940 la celebració al riu es va canviar per un partit de futbol.
De l’any 1941 al 1945 les regates passen a anomenar-se Festival en el Rio Ebro. El 1942 es menciona “La divertida caza del pato i la Travesia del Ebro”. Del 1945 al 1948 la festa s’anomena Fiesta del Rio. Concretament l’any 1945 apareix ja el nom de “Fiesta del rio” nom que perdurarà fins a l’actualitat. Les regates o curses de muletes han anat canviant al llarg del temps, en quan al dia de celebració, lloc del riu on es girava, activitats, etc. però no en el fet de ser el riu el protagonista de la celebració.
A partir de l’any 1949 es va passar a competir obligatòriament amb totes les muletes de quatre rems, i per tant es va començar a dotar d’un caire més esportiu i d’igualtat competitiva a la cursa. Abans, en alguna edició, les regates de muletes eren lliures de rems, competint totes les muletes de totes les mides i tipologies a la vegada, portessin quatre, sis o vuit rems.
Des dels inicis i fins al 1941, tal i com indica el programa de festes majors de la població, només es realitzava la cursa de muletes o “regatas en el rio Ebro”, al mateix lloc del riu Ebre, la que és la façana fluvial de Móra d’Ebre, que va des davant dels molls del riu, situats on antigament també hi havia el pas de barca entre Móra d’Ebre i Móra la Nova i les pilastres del pont de ferro que uneix les dues poblacions. Es calcula una distancia aproximada des dels molls del riu Ebre fins a les pilastres del pont de 500 metres, i com la cursa es feia d’anada i tornada es feina un total de 1.000 m de recorregut.
A través del recull de memòria oral de veïns de la població, es coneix que la festa la inicien diferents colles o tripulacions de llaguters, barquers i gent de riu, per aconseguir visualitzar quina era l’embarcació i la tripulació que tenia més bons remers dins del riu.
L’embarcació utilitzada en la festa del riu no era el llagut, que es tractava d’una embarcació gran i amb molta capacitat de transport de mercaderies i complicada de pilotar en trams curts, sinó que s’utilitzava la muleta, embarcació més petita i que utilitzaven de suport els llaguters per apropar-se a la vora del riu o moure’s per parts del riu amb menys calat.
A la celebració es van anar introduint actes, alguns que van tenir durada en el temps, i altres més esporàdics. La cursa de natació de creuar el riu Ebre “Travesia del Ebro”, exhibició de salts amb trampolí al riu, regata de piragües unipersonals, etc.
L’any 1965 es produeix un fet important per al futur de la festa. Diversos joves s’encarreguen de l’organització, fins al moment sempre l’havia organitzat l’ajuntament. Aquests joves serien els mateixos que posteriorment crearien el Club Nàutic de Móra d’Ebre (1968). Amb la creació del Club Nàutic, aquest passaria a ser l’encarregat de l’organització de la Festa del Riu, sempre amb la col·laboració de l’ajuntament de Móra d’Ebre.
Des del 1969 fins el 2009 la festa va tenir pocs canvis, l’estructura de la festa era bàsicament la cercavila de les autoritats des de l’ajuntament fins davant del moll del riu, tot seguit s’iniciava l’activitat de la cursa de natació creuant el riu Ebre, a continuació la cursa de piragües, la cursa de muletes, aquesta darrera com a activitat central, i finalment hi havia la solta d’ànecs al riu com a cloenda. En algunes edicions es va realitzar esquí aquàtic, sobretot en la creació del Club Nàutic a la dècada dels 70 i 80. El 2009 es va introduir el Concurs de Sirgadors de l’Ebre i es potencia la cercavila de les autoritats amb nous elements.

Descripció actual de la festa
L’últim dissabte d’agost a la tarda es celebra la Festa del Riu de Móra d’Ebre, un conjunt d’activitats que tenen el riu Ebre com a protagonista, i la voluntat de donar valor i fer conèixer el món dels llagoters, sirgadors i la navegació fluvial al riu Ebre.
Entre les tasques prèvies a la festa hi ha el sorteig d’ubicació dins del riu, començant al costat de Móra la Nova i finalitzant al costat de Móra d’Ebre, de les embarcacions participants i en les diferents categories. També es realitzen les inscripcions al concurs de creuar el riu Ebre nedant.
Arribat el dia, davant l’ajuntament a ¾ de cinc de la tarda van arribant els membres del consistori, el daliner d’honor i tothom qui participarà a la cercavila.
Tot seguit, l’alcalde fa el nomenament de la figura del Daliner d’Honor amb l’entrega del dalí o bastó a la persona escollida aquella edició. Finalitzant el nomenament amb un toc de corn de llaguter especialment dedicat a la persona nomenada.
A les 17 h en punt, comença la cercavila, al capdavant les autoritats i el daliner d’honor, tots amb el mocador de quadres blaus de sirgador i la camisa blanca, tot seguit les pubilles i els hereus, a continuació els participants als concurs de sirgadors de l’Ebre vestits amb la roba “típica” de sirgador, tot seguit els tocadors del corn de llaguter que fan sonar el corn de tant en tant durant el trajecte, segueixen els gegants sirgadors de la població, i tanca la cercavila la banda de música municipal. Aquesta banda de música es de recent creació, antigament es convidava a alguna banda de música de renom de la comarca, de Catalunya o del País Valencià. La banda de música toca pas dobles populars, i ho fan fins que la cercavila arriba a lloc i s’asseuen totes les autoritats.
La cercavila arriba davant dels molls del riu Ebre, zona on es realitzen les diferents activitats, un cop allí les autoritats i el daliner d’honor s’asseuen per veure totes les activitats programades. Just al darrere de les autoritats, i també asseguts, es situa la banda de música que té un paper clau en les curses de muletes.
La festa els darrers quaranta anys ha tingut sempre un presentador de l’acte que amb una megafonia fa arribar a tots els espectadors l’esdevenir de la festa, detalls, temps de les curses, incidències, noms dels participants, embarcacions i tot tipus d’informació d’interès.
A l’inici de la festa el presentador es qui dona la benvinguda a les autoritats i als espectadors i dona pas a les diferents activitats que s’hi realitzen.
Des de fa 8 anys, la primera activitat que inicia la festa és el concurs de sirgadors de l’Ebre. Una activitat que convida a 5 joves de la població i comarca a vestir-se amb la indumentària reproduïda tradicional dels sirgadors, i a fer l’estirament d’una embarcació muleta tradicional, amb 4 remers i l’arbre o màstil de l’embarcació d’on surt la sirga o corda que uns 50 metres al davant arriba fins a la platja situada al davant del club nàutic on es situen els participants del concurs. Un a un, sempre el primer és el guanyador de l’edició anterior, els sirgadors van fent el seu estirament des d’un punt inicial senyalitzat fins a un punt senyalitzat final, d’una distancia aproximada de 50 metres de llarg. Mentrestant es preparen els participants, hi ha un temps de preparació també de l’embarcació per situar-se en el lloc exacte del riu previ a l’estirament dels sirgadors, es fan diferents explicacions del món dels llaguters i dels sirgadors. El sirgador no pot iniciar el seu estirament fins que el conductor de l’acte crida preparat, llestos i tot seguit el toc de corn de llaguter marca l’inici de l’estirament a cada participant. Es cronometra el temps fins que el participant arriba al punt final senyalitzat. Així els 5 participants. El que fa l’estirament en el recorregut marcat en menys temps és el guanyador de l’edició.
L’activitat que actualment es realitza després del concurs de sirgadors de l’Ebre és la cursa nedant creuant l’Ebre des del costat de Móra la Nova fins al moll del Club Nàutic de Móra d’Ebre. La distancia de la cursa en línia recta és de 130 m, però amb la corrent els participants han de fer uns 25 metres més de volta. Els participants han d’inscriure’s a la seu del Club Nàutic prèviament. Abans de començar la cursa una embarcació de l’organització els porta fins a l’altra vora del riu a la població de Móra la Nova. El jutge de cursa amb la botzina de gas, que és com es dona el tret de sortida a totes les curses que es realitzen dins de la festa del riu, indica l’inici de la cursa de natació.
L’activitat principal de la jornada i que va ser la iniciadora de la festa és la cursa de muletes. En aquest apartat es preparen les diferents embarcacions que competiran en les diferents categories. Cada embarcació te la seva tripulació de cada categoria. Abans de començar la festa es fa el sorteig d’ubicació de les muletes en el punt de sortida, sent la primera muleta la que es posa al costat del riu corresponent a la població de Móra la Nova i la darrera la que està més a prop del costat del riu de Móra d’Ebre. El sorteig és vàlid per a totes les categories. Les curses per categories es realitzen, primer la categoria cadet, després la categoria femenina i la darrera la categoria masculina.
El llançament de síndries i melons al riu, és un activitat que es va introduir al deixar-se de fer la solta d’ànecs silvestres al riu. Els ànecs van ser substituïts per síndries i melons i els llencen al riu perquè la gent nedant els pugui recollir i quedar-se’ls per menjar.
La darrera activitat és sempre l’entrega de premis que es realitza a les instal·lacions del Club Nàutic de Móra d’Ebre, sempre sobre les 19 h, i que realitzen les autoritats.

Elements festius d’interès

La cursa de muletes. És l’element central i més destacat de la jornada. Els orígens de la festa van ser les curses o regates de muletes, embarcacions lligades a les tripulacions de llaguters o que els propietaris, sempre gent de riu, tenien per fer els seus viatges pel riu, anar a l’altra vora, esbarjo, etc. Des dels inicis totes les curses les feien homes. No va ser fins als anys 80 que es van començar a fer curses amb la participació de dones en la totalitat de remadors de l’embarcació. A principis de la dècada de 1950, es té constància que dues dones van formar part d’una tripulació masculina. El mateix cas es va donar al 1970.
A la dècada de 1970 també va ser l’època en que es van començar les regates d’edat cadet o de gent jove. Durant la dècada de 1990 es van deixar de fer, però des de l’any 2003 es tornen a realitzar de forma ininterrompuda i amb una alta participació de jovent.
Sobre la realització de la cursa, val a dir que en l’actualitat, el jutge de regata és un membre del Club Nàutic designat amb anterioritat, i també hi ha un segon jutge amb una llanxa que segueix la carrera des de dins del riu per comprovar que no es produeixin incidents o que cap altra embarcació que estigui al riu entorpeixi la festa. En quant a la sortida i arribada, es realitzen actualment amb una botzina de gas, tot i que la banda de música acompanya amenitzant la sortida i l’arribada de les muletes igual que es feia antigament. Des de l’any 2017, i mitjançant petició del Club Nàutic de Móra d’Ebre, les muletes formen part de la Federació Catalana per a Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Travessia del riu nedant. En el programa de Festes Majors de Móra d’Ebre del 1942 apareix per primera vegada documentada aquesta activitat. Es té constància que es feia d’abans de la Guerra Civil, tal i com afirmen veïns de la població. L’activitat avui en dia es fa encara exactament igual que a la dècada de 1940, els nedadors participants a la cursa son traslladats en una embarcació de la organització a la zona de pedres situada més amunt de l’embarcador de l’altre costat de riu, terme de la població veïna de Móra la Nova. Una vegada han arribat i preparat, el jutge indica la sortida i comença la cursa per creuar el riu nedant fins a la meta, que es troba a l’embarcador de Móra d’Ebre, on està situat el jutge i així pot visualitzar clarament qui és el guanyador. Hi ha un guanyador en la categoria masculina i l’altre en la categoria femenina. Actualment encara es realitza aquesta activitat amb força participació.

Gegants sirgadors
L’any 1985 un grup de joves que formaven la colla gegantera de Móra d’Ebre, van crear la nova parella de gegant anomenats Els sirgadors, amb el nom de Joan i Madrona (una noia rentadora de roba). Els dos gegants es van estrenar l’any 1985 per part de la colla gegantera d’aquell moment, fent el seu bateig en una embarcació pel riu Ebre. Els gegants sirgadors participen a la cercavila que es realitza a l’inici de la festa del Riu i que va des de l’ajuntament fins als molls del riu Ebre.

Concurs de sirgadors
Des de l’any 2009 es realitzen una sèrie d’activitats encaminades a fer visible l’època dels sirgadors i llaguters sobretot entre la gent més jove. El concurs de sirgadors és una activitat, pensada i organitzada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Móra d’Ebre, que de mica en mica va agafant un protagonisme destacat en els actes de la festa per la seua singularitat i vistositat. Es tracta d'una prova d'arrossegament de muleta amb una corda, anomenada sirga, emulant els sirgadors que remuntaven els llaguts, Ebre amunt quan el riu encara era navegable i que van ser els iniciadors de la festa del riu de Móra d’Ebre. Aquell participant que ho fa en menys temps guanya el concurs.

Toc de corn de llaguter
A partir de caragoles de mar decoratives (per les de riu estan protegides i no es poden utilitzar), i després de realitzar un petit estudi i recerca a partir de textos del Costumari Català de Joan Amades, el músic local Ferran Roca, prepara i recupera el so d’aquest instrument per a la Festa del Riu amb la creació fins i tot d’un nou toc anomenat toc de corn de llaguter. Amades en documenta el toc de corn de raier, que també s’aprofita i es toca a la festa, per l’estreta relació que llaguters i raiers tenien en la seva època. El corn es toca durant la cercavila d’inici de la festa, acompanyant a les autoritats, participants del concurs de sirgadors i gegants. La sortida de cada participant del concurs de sirgadors la dona el toc del corn dels llaguter, instrument recuperat l’any 2010.

Cercavila
Aquesta cercavila que ja es feia als inicis del segle XX, condueix a les autoritats, als participants i als gegants des de la plaça de baix fins al davant dels molls del club nàutic, on es realitza la festa del riu. A la cercavila hi participa també la banda de música. Els darrers anys, s’ha intentat donar-li un rang major a aquesta cercavila, que des de sempre ha portat a les autoritats des de l’Ajuntament, situat a la plaça de baix, caminant pel passeig de l’Ebre fins davant dels molls del riu.
Els darrers anys doncs s’ha treballat mirant de remarcar-la i posant-li un ordre fix amb la incorporació de nous elements, com els participants al concurs de sirgadors, els tocadors del corn de llaguter, sense deixar als participants més tradicionals com els gegants i la banda de música. Així doncs actualment la cercavila està iniciada per les autoritats locals, tot seguit les pubilles i els hereus recentment anomenats el primer dia de la festa major durant el pregó, els participants del concurs de sirgadors, els tocadors de corn de llaguter, els gegants sirgadors de la població i la banda de música municipal que tanca la cercavila.

Daliner d'Honor
L’any 2015 es crea una nova figura commemorativa, la del Daliner d’Honor. Aquesta figura vol fer un reconeixement i anomenar cada any a una persona que hagi destacat o que pugui destacar ajudant a la festa a que aquesta sigui més coneguda i valorada. El mateix dia de la festa, a l’inici, l’alcalde nomena a la persona i li fa entrega temporalment del “dalí” o bastó que duia el daliner, que era el sirgador que anava davant de tot quan s’estirava riu amunt amb la sirga o sègola que feia pujar el llagut riu amunt quan no bufava la garbinada o vent de mar cap a terra que pujada pel riu. El Daliner d’Honor acompanya, després de ser nomenat per l’alcalde i amb el dalí o bastó de sirgador, a les autoritats durant tota la festa en un lloc privilegiat de la mateixa. A l’acabar la festa el “dalí” es retorna a l’alcalde que el guarda fins a la propera edició.

Mocador de la festa
L’any 2011 es crea el mocador de la festa a partir del típic mocador de quadres de farcell però amb una versió de color blau fosc, igual que el model de mocador que porta la geganta sirgadora Madrona, i se l’anomena mocador de sirgador constituint així un nou element de la festa. L’ajuntament amb diferents iniciatives prèvies i durant la festa major el reparteix amb el programa de festes i el posa a la venda en els moments previs a l’inici de la festa del riu perquè tothom qui vulgui el pugui adquirir i posar-se’l.

Beguda de la festa
L’any 2014 es crea una beguda anomenada el “sirgador” que vol mirar de constituir-se com la beguda oficial de la festa. Un nou element creat a partir de la beguda que antigament fabricava una empresa de la població i que s’anomenava “zuavo”, popularment i catalanitzat com a “suau”, i que és un refresc de gasosa i cafè, al que se li afegeix unes gotes de rom, tot servit ben fresc.
D’entre els elements festius que s’han perdut cal destacar la solta d’ànecs silvestres, activitat que tancava la festa. Consistia en carregar una embarcació de gàbies plenes d’ànecs vius d’una espècie autòctona. La muleta sortia del moll del riu i quan havia fet uns quants metres soltava els ànecs al riu perquè els participants que volien agafar-ne un es llencessin al riu a mirar d’agafar-los nedant. L’any 2005 es va deixar de fer per la pressió de grups de protecció als animals.

Espais de celebració
1. Plaça de baix davant de l’Ajuntament de Móra d’Ebre.
2. Molls davant del riu Ebre.
3. Façana fluvial de Móra d’Ebre.
4. Pont d’arcades de Móra d’Ebre.
5. Instal·lacions del Club Nàutic de Móra d’Ebre.

Organització
Els diversos actes són organitzats per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i Club Nàutic de Móra d’Ebre, excepte el Concurs de sirgadors de l’Ebre que l’organitza el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
Hi col·labora el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner.

Fonts d’informació

• Artur Bladé, Obra completa, vol. 3, Cicle de la terra natal II (Visió de l’Ebre català). Valls: Cossetània, 2007, p. 274-275.

• Joan Pujol i Ivan Salvadó, Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d’Ebre. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2016.

• Col·lecció de programes de Festa Major de Móra d’Ebre. Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre.

• Ipcite.cat [pàgina a Internet] Inventari del Patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre. [actualitzada a 25 de març de 2018] Disponible a: http://www.ipcite.cat/ipcite/representacions-i-jocs-tradicionals/Les%20regates%20de%20muletes

Informe preparat a partir de la informació recollida en l’informe per la catalogació de la festa preparat per l’Albert Pujol del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Quique Gurrera i el Joan Pujol, del Club Nàutic.

Festa del Riu de Móra d'Ebre

Nomenament del Daliner d'Honor

Toc del corn de llaguter

Concurs de sirgadors

Cursa de muletes