Festa dels Passadors de Sant Adrià de Besòs

Orígens. Història de la festa

El 1998, l’associació Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs va organitzar una festa per retre homenatge als passadors del riu Besòs, una antiga activitat que va ser vigent fins a finals del segle XIX. En les primeres edicions, l’acte principal era felicitar a la geganteta Eulàlia el dia del seu sant. Els gegants, per l’ocasió, eren instal·lats al vestíbul de l’ajuntament, on Dones del Futur portaven un ram de flors i una postal de grans dimensions. A la segona edició de la festa, al mateix vestíbul de l’ajuntament, es deixava un llibre d’honor que signaven els infants per felicitar a la geganteta. Al veure l’èxit que tenia l’acte, es va decidir sortir a la plaça de la Vila i fer allí l’entrega dels rams de flors, de particulars i d’entitats. Als infants se’ls donava clavells per felicitar l’Eulàlia i portaven dibuixos per oferir als gegants. Durant anys, l’Esbart Dansaire Sant Adrià va actuar-hi amb balls tradicionals.A partir del 2001, amb la creació de la Colla de Geganters de Sant Adrià, els gegants ja van poder moure’s i ballar, donant més lluïment a la festa.El 2015, la festa va passar a anomenar-se “Festa dels Passadors”, fins aleshores se la coneixia com la “Festa de la Geganteta Eulàlia”. Es volia que amb el canvi de nom de la festa, els passadors hi fossin ben presents. A la primera edició es va comptar amb la presència de la Núria Feliu, en un recital de poesia, va tenir unes paraules per a la geganteta i pels passadors del riu Besòs.

El riu Besòs rep aigua de cinc afluents: el Ripoll, Caldes, Tenes, Congost i Mogent. Quan hi havia fortes pluges es produïen les besosades, fortes riurades que s’enduien els precaris ponts del riu Besòs. Era aleshores quan els passadors facilitaven als veïns poder passar a banda i banda del riu, sobretot a infants, gent gran i també les mercaderies. Era una activitat puntual i complementària que els aportava uns ingressos extres a homes que en la seva majoria eren pagesos de professió. Els passadors acostumaven a ser homes joves, ben robustos i tenien un gran coneixement del riu. Comptaven, també, amb el treball d’homes més grans i experimentats que eren els que dirigien, construïen les passeres i cobraven. S’ha de considerar que la gran importància d’aquests passadors, rau en que formaven part d’un gremi, escollits oficialment i que treballaven en l’encreuament del camí ral amb el riu Besòs. Bàsicament, utilitzaven dos sistemes de transport:

- Per als vianants es preparaven les passeres, que venien a ser una mena de ponts mòbils fets amb llargs taulons de fusta que permetien el pas per sobre de l’aigua, o els fangs i sorres. Quan les condicions no ho permetien, utilitzaven la tracció humana, passant a les persones a collibè.

- Per als carruatges, disposaven de bestiar de tir (cavalls, muls o ases) que ajudava a que els vehicles no fossin emportats pel corrent i arribessin a l’altra riba.

Al segle XIX, amb l’arribada del ferrocarril, la Societat de Passadors de Sant Adrià de Besòs, que agrupava als passadors, va veure amenaçada la seva activitat per la construcció del pont del riu.Trobem diverses referències històriques a la presència dels passadors del riu Besòs. En trobem algunes de principis del segle XVII. La informació recull els conflictes que les llicències per l’activitat comportaven. El cronista Joan Rovira i Costa va ser una de les persones que més va contribuir a donar a conèixer la figura dels passadors i la seva activitat en l’encreuament entre el Camí Ral i el riu Besòs. La moció presentada a l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs, el 2018, per reconèixer els passadors com a patrimoni etnològic de la ciutat recollia aquests apunts històrics:

“Bruniquer en les seves “Cròniques”, feia referència a que en data 8 de maig de 1617 “lo Batlle General concedí â Joan del Ves licencia de passar â coll el Riu Besós des del pas de St. Adrià ô de Sta Coloma de Gramanet fins â mar, privativé ad alios quoscumque, al cens que apres se li imposará, heu tret de la matexa patent del dit Joan de Ves.” Però aquesta llicència segons un manuscrit de 1602 pertanyia a l’Obra de l’església, ja que el visitador del bisbe diu: “Que tots los diners que se cobraran tant de l’arrendament de l’Ostal com del Pas del riu, i altres que i a, sien aplicades a la obra de la present Iglésia (que) per lo reverent Rector i Obrers han dessignat se fessen per major ornato de la Iglesia”.

Aquesta doble llicència va portar com a conseqüència diversos enfrontaments, fins que el 27 de maig de 1645, el Reial patrimoni retorna a la Junta de l’Obra de la parròquia de Sant Adrià, la concessió del passatge del riu amb la condició d’ajudar a passar els correus, combois militars i soldats, a tots aquells vianants, pelegrins i marxants que vagin o vinguin de la ciutat comtal, tant amb les palanques o passeres, passant la gent a coll, ajudant a traspassar els carros, tartanes i altre vehicles amb cavalleries pròpies o altres mitjans, i així compensar aquest servei o assistència amb l’exempció dels joves fadrins del poble del servei d’armes i bagatges.

És de destacar, ja en el primer terç del segle XIX, en una carta enviada al bisbe de Barcelona el 3 de febrer de 1834 per l’Ajuntament de Sant Adrià, presidit pel batlle Antonio Oller, es descriu així als passadors: “Se ha de saber que en San Adrián de Besós hay de tiempo inmemorial una sociedad de hombres jovenes y viejos llamados pasadores, los primeros en número indefinido, pero que ordinariamente acostumbran ser unos treinta, y los segundos en número fijo de doce, a cuyas plazas de viejos, ascienden los jovenes por rigurosa antigüedad. Los jovenes hacen el trabajo penoso de pasar las gentes a cuestas o al hombro, por el rio Besós, cuando tiene avenidas, y los doce viejos son los que cuidan de poner las palancas en el dicho rio y de recoger por tandas de tres en tres su producto diario, del cual una tercera pare a la obra de la Iglesia por la que tiene oblicación de mantener las palancas, quedando las otras dos en compensación del trabajo y jornal.”

La figura dels passadors era poc coneguda a Sant Adrià, però en aquests darrers anys s’ha convertit en tot un símbol de la població. El 2012, a petició de Dones del Futur, l’ajuntament de Sant Adrià va canviar el nom del pont de la carretera N-II, i se’l va anomenar des d’aleshores el Pont dels Passadors. El canvi de nom es va oficialitzar durant la 15ena edició de la Festa dels Passadors, i el primer a passar pel pont va ser el Gegant Passador. La colla castellera de Sant Adrià també porta el nom dels Passadors, en homenatge als antics passadors de Sant Adrià. Cal fer menció a que als adrianencs de malnom se’ls anomena passacolls.Des del 1998, la festa s’ha celebrat de forma ininterrompuda, havent commemorat l’any 2020 la 22a edició.

Descripció actual

Aquesta festa se celebra, anualment, en homenatge als passadors, homes que fins a finals del segle XIX tenien cura del manteniment de les precàries passeres de fusta que permetien el pas de vianants i mercaderies, un ofici molt valorat a l’època.Es celebra, a mitjans de febrer, el cap de setmana més proper al 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia.En les darreres edicions, la festa dura dos dies, dissabte i diumenge. Dissabte, es fa el pregó de la festa amb la participació dels tabalers, i s’organitza un contacontes on s’explica el conte dels Passadors i la Serpent Ferotge escrit per la vicepresidenta de l’Associació Unesco Sant Adrià. Diumenge al matí té lloc la cercavila amb la participació dels diables, geganters i castellers de Sant Adrià de Besòs, i, també, sardanistes i altres grups de cultura popular de la ciutat i d’altres poblacions convidades. Totes les colles i entitats es reuneixen a l’Arc Adrianenc per, en cercavila, passar pel Pont dels Passadors. Als dos rètols del pont s’hi deixen rams de llorer amb la senyera. Els gegants amb els grallers ballen durant el trajecte. No hi falta la Geganteta que Camina repartint caramels, i també Tronada, diables i diablesses amb els seus tabalers i la colla Samba-So de tabalers, que anuncien l’arribada dels passadors.En arribar a la plaça del Mercat, les colles fan les seves actuacions. Finalment, a la Plaça de la Vila es fan tots els honors als Gegants Passadors, amb l’entrega dels rams de flors de les entitats i de l’ajuntament. Hi ha els parlaments i actuen les diverses colles. Tronada tanca la festa. Els protagonistes de la festa són els gegants de la ciutat, l’Adrià, la Natàlia i l’Eulàlia. Al celebrar-se la festa a l’entorn de la festivitat de Santa Eulàlia, el sant de la geganteta, es demana als infants que vagin a felicitar-la. Els Amics del Barri del Besòs quan van fer els vestits pels gegants, van fer també un vestit igual que el de la geganteta per una nena del barri, la que seria “La geganteta que camina”. Una nena, que cada any per la festa, es posa el vestit i amb un cistell va repartint caramels. La geganteta que camina fa de nexe d’unió entre les dues ribes del Besòs. La festa, als seus inicis, ha donat molt de protagonisme als infants. Les activitats que s’organitzaven estaven pensades sobretot per a ells. De forma puntual, també, es van organitzar activitats escolars com el concurs de dibuix sobre els passadors o la iniciativa “l’Eulàlia tira el paper a la paperera, i tu que fas per Sant Adrià?". El juny de 2018, l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs, arrel de la proposta de Dones del Futur i de l’Associació UNESCO Sant Adrià, va aprovar una moció conjunta de diversos partits per declarar la figura històrica dels passadors com a patrimoni etnològic de la ciutat. Aquest fet ha posat encara més de relleu la festa i la figura dels passadors com un element representatiu de la població.Per la festa major del 2018 es va organitzar la xerrada “Els passadors adrianencs, signe d’identitat de la ciutat” que va realitzar el director de l’arxiu municipal, el Sr. Pere Guaita. Aquesta xerrada va aportar més dades sobre la importància dels passadors. La Resolució 359/XII del Parlament de Catalunya, del 27 de març de 2019, sobre la figura dels passadors del riu Besòs, insta al Govern de la Generalitat a fer les gestions oportunes perquè la figura dels passadors del riu Besòs, reconeguda com a bé d’interès etnològic local, sigui objecte d’un especial reconeixement encaminat a posar en valor aquest ofici i tots els qui el van practicar.

Elements d’interès

Gegants: El Gegant, l'Adrià, porta la petita l’Eulàlia, a collibè rememorant els antics passadors. El nom se li va posar per ser Sant Adrià el patró de la població. I a la geganteta se la va anomenar Eulàlia per la vinculació amb Barcelona. La Geganta, la Natàlia, duu un cistell de maduixes silvestres, que representa la terra fèrtil de Sant Adrià. El nom se li va posar per ser el nom real de la dona de Sant Adrià. Aquests gegants van ser construïts el 1989. El 2014 van celebrar els seus vint-i-cinc anys de vida amb una celebració en que van participar-hi la resta de gegants de la ciutat i d’altres colles convidades. A Sant Adrià, d’antic hi havia uns gegants que representaven un rei i una reina, estaven tan desmanegats que se’ls coneixia com els “mancos”. L’ajuntament els va voler canviar, i el cronista Joan Rovira i Costa va proposar substituir el reis per un pagès i una pagesa, afegint una nena, que anant a collibè del pagès, representava un passador. El 2001 es va crear l’associació Geganters de Sant Adrià. Fins aleshores, els gegants Adrià i Natàlia no tenien portadors i havien de dependre de geganters d’altres colles per fer les sortides.

Espais de celebració: El recorregut de la cercavila comença a l’Arc de Sant Adrià i segueix pel Pont dels Passadors, Pi i Margall, Avinguda de Catalunya, Plaça del Mercat i Plaça de la Vila. A la Plaça del Mercat i a la Plaça de la Vila es fan les diverses activitats programades.

Organitzadors: La festa està organitzada per Dones del Futur, entitat creada l’any 1996, i, des del 2015, també n’és organitzadora l’Associació Amics de la UNESCO de Sant Adrià, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, dels Geganters, Castellers Passadors i Tronada diables i diablesses de Sant Adrià i altres grups de cultura popular de la ciutat.

Fonts de consulta

* Informacions facilitades per la Sra. Consol Aroca, secretària de l’associació Dones del Futur, i per la Conxita Rocabayera, presidenta de l'Associació Amics de la UNESCO de Sant Adrià.

* Sant Adrià de Besòs. Aproximació a la història i actualitat. Els passadors. https://sites.google.com/a/xtec.cat/mfuentes/viure-sant-adria/els-passadors

* Articles publicats a VIURE Sant Adrià

* Colla Gegantera de Sant Adrià http://geganters-de-sant-adria.blogspot.com/

* Moció presentada a l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs per declarar la figura dels passadors com a patrimoni etnològic de la ciutat https://mesesquerres.cat/sant-adria-de-besos-aprova-una-mocio-conjunta-mes-erc-pdecat-per-declarar-la-figura-historica-dels-passadors-com-a-patrimoni-etnologic-propi-de-la-ciutat-de-sant-adria-de-besos/