Festes Quinquennals de la Mare de Déu dels Torrents

Orígens i història de la festa
L’origen de les festes quinquennals de la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí es remunta al 8 de setembre de 1944. Aquest any es restaura la imatge danyada a principis de la Guerra Civil. La marededéu dels Torrents és de pedra policromada, de 86 cm d’alçada i té la particularitat que sosté l’infant Jesús sobre el braç dret. També, aquest mateix any, es va restaurar i pintar l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents. Les obres s’inaugurarien per la festa de la Mare de Déu dels Torrents, el 8 de setembre. Per primera vegada, es va organitzar una processó per traslladar la imatge de l'ermita a l'església del poble. Cinc anys després, l’11 de setembre de 1949 es va coronar la Mare de Déu dels Torrents a l’església parroquial. La vigília, s’havia trasllat en processó la imatge des de la seva ermita. El rector de Vimbodí d’aquell moment va proposar celebrar unes festes en honor a la Mare de Déu cada cinc anys.

A partir de l’any 1944, cada cinc anys, s’han anat realitzant festes extraordinàries, en les quals es guarneixen els carrers i en diversos actes s’expressa la devoció a la Mare de Déu dels Torrents. Les primeres quinquennals celebrades no tenien la magnitud de les decennals més recents. En cada edició ha anat creixent la vistositat i participació dels veïns, així com el número de visitants. Cada cinc anys sense interrupció, s’han celebrat les festes quinquennals.

La devoció a la Mare de Déu dels Torrents es remunta al segle XV, des d’aleshores ha estat venerada ininterrompudament pel monestir de Poblet i per la vila de Vimbodí. L’ermita dels Torrents se situa a mig camí entre Vimbodí i el Monestir de Poblet, a l’indret on, segons la tradició popular, el 1484 un pagès de Vimbodí (altres versions parlen d’un monjo de Poblet) va descobrir la imatge de la verge amagada entre unes canyes. Segons una altra versió, l’autor de la troballa va ser l’abat que manà construir una ermita per commemorar la troballa. Amb el pas dels anys, aquell primer santuari va donar pas a l’actual, d’estil renaixentista. Els monjos de Poblet van regentar l'ermita dels Torrents fins a l'any 1835 (desamortització de Mendizabal) que va passar a dependre de la parròquia de Vimbodí.

El 2009 es nomenà a la Mare de Déu dels Torrents copatrona de Vimbodí.

Descripció actual de la festa
Cada cinc anys, els anys acabats en 4 i en 9, tenen lloc les festes quinquennals en honor de la Mare de Déu dels Torrents. Aquests dies, els carrers es transformen, les lluminàries i guarniments cada vegada són més sofisticats i artístics.

Les Quinquennals se celebren al voltant del 8 de setembre. Tot i que la imatge només es treu de l’ermita cada cinc anys, cada any per la festa de les marededéus trobades se celebra una missa i un dinar popular a l'ermita.

L’estructura de les festes quinquennals segueix un patró fixe i s’afegeixen alguns actes que poden variar d’una edició a l’altra. Marca l’inici de les festes la neteja de l’ermita i el seu entorn amb un esmorzar de germanor, s’acostuma a fer el diumenge anterior a l’inici de les festes. Durant la setmana prèvia tenen lloc actes de preparació, entre ells la celebració penitencial, preparació per rebre la Unció dels Malalts, i el divendres s’inicià l’ornamentació de carrers i places.

El dissabte anterior al 8 de setembre, cap a dos quarts de 9 del vespre, s’inicia oficialment la celebració. Al vespre, amb la foscor, es fa la processó de benvinguda, traslladant la imatge de la M. Déu dels Torrents de l’ermita fins a l’església parroquial. El recorregut és el mateix cada cinc anys. La missa, un cop arribada a l’església, es presidida per l’abat o prior del monestir de Poblet i altres autoritats eclesials i civils.

Durant els dies que la imatge és al poble, custodiada per la parròquia, als vespres es fan processons per diferents carrers del poble. Durant les processons els veïns i veïnes fan torns per portar el tabernacle de la Mare de Déu. Totes les persones que volen dur la Mare de Déu s’apunten a l’ajuntament i en funció dels que ho han demanat es fixen els portants dels diferents trams. En les edicions més properes, les dones han passat a ser també portadores del tabernacle amb la marededéu. Les bandes d’acompanyament musical solen ser del territori (Montblanc, Reus...).

El diumenge de la festa (segon dia de la festa), a partir de les 11 del matí, a l’església, hi ha l’ofrena floral a la Mare de Déu dels Torrents per part de les persones i infants que ho desitgin. A les 12 del migdia, hi ha l’ofrena de les entitats de la vila i en darrer lloc, com a cloenda, ho fa l'Ajuntament.

El 8 de setembre (tercer dia de la festa), festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, té lloc la processó de retorn, posterior a l’ofici solemne que es celebra a l’església parroquial.
Les nenes i dones que duen en el nom de Maria dels Torrents, o simplement Torrents, tenen gran protagonisme al llarg de tota la festa. D’una banda, tenen una ubicació destacada durant la processó dels fanalets, portant aquell dia la bandera de la Mare de Déu dels Torrents, i fent l’ofrena a l’església. En les darreres edicions de la festa, i des de l’àmbit estrictament més civil, l’Ajuntament ha promogut el reconeixement de les dones que es diuen Maria dels Torrents, o Torrents, amb l’objecte de reivindicar-lo. Habitualment es fa a través d’una recepció oficial, que inclou la signatura al Llibre d’Honor de la Vila.

La festa dura aproximadament sis dies (entre actes previs, centrals i posteriors), i es tanca en diumenge amb un aplec festiu a l’ermita que inclou l’eucaristia d’acció de gràcies, dinar de germanor, cant de la Salve, besamans i cant dels goigs.

Un dels aspectes rellevants de la festa és que persones vinculades amb Vimbodí que viuen fora, aprofiten les quinquennals per tornar al poble. Les Festes Quinquennals són motiu de retrobaments.

Elements festius d’interès

Ornamentació dels carrers: Des del 1944, els ornaments dels carrers han evolucionat, oferint decoracions cada cop més vistoses i espectaculars. Per una banda, cada cop es decoren més carrers i, per l'altra, el perfeccionament i la sofisticació han augmentat. Les flors i plantes naturals, les esparregueres i els verdets van anar donant pas a les flors de paper. I les flors de paper han estat substituïdes, a poc a poc, per roba o paper plastificat. La despesa creixent i la pluja han estat dos dels factors més importants de cara a l'evolució i al canvi de materials a l'hora de confeccionar els ornaments. S'ha de dir també que la gent s’esforça per la originalitat i la bellesa dels seus carrers, en els que predominen els motius florals. Les propostes de decoració són fetes pels mateixos veïns, i entre ells trien la millor, tenint en compte l’estètica, la dificultat i el cost. S'utilitzen elements ben diversos com fustetes, plomes, cartrons, fulles seques, tot tipus de material reciclat, entre d’altres. En la decoració podem trobar símbols vinculats a l’ermita, a la llegenda de la troballa i a la devoció mariana. També es poden veure missatges i cartells dirigits a la Mare de Déu “Vimbodí en vos confia”, “Entreu Senyora, preneu possessió de vostre poble”, “Vetllau-nos sempre a tot hora, Mare de Déu dels Torrents”, “Mare de Déu dels Torrents, guardeu-nos de mals pensaments”, “Gloria a Maria”, etc.

Les flors són un dels motius més comuns de l’ornamentació, milers de flors, de colors i formes diferents. Els balcons s'omplen de vànues i cobrellits de ganxet, ornaments de llums, dibuixos de l'Ave Maria... De nit, els carrers tenen una bona il·luminació que fa ressaltar tota l’ornamentació. El poble es muda totalment, canvia d’aspecte, els carrers, com els organitzadors diuen, queden “vestits de festa, llum i flors” i es mostren amb tot el seu esplendor. Diverses cases, mesos abans, han pintat i endreçat les seves façanes.

Els veïns de cada carrer treballen conjuntament, junts acorden els motius, materials i conjuntament assumeixen el cost. El treball conjunt crea vincles amb el veïnat a nivell intergeneracional i el resultat final és motiu de satisfacció, l’esforç de mesos és recompensat per l’admiració dels visitants i veïns. Els veïns de cada carrer un cop enllestida la feina solen fer-se una fotografia de grup, com a record.

Processó de benvinguda. Se’n diu processó dels fanalets. Sortida de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents i arribada al poble. El primer dia de la festa, al vespre, la imatge és portada en processó de l’ermita al poble a l’església parroquial, dos quilòmetres que es fan a peu. Mentrestant al poble hi ha cercavila amb la Banda de Música, pels que esperen l’arribada de la Mare de Déu. Quan la imatge està a punt d’arribar hi ha una traca. L’entrada al poble és un moment molt emotiu, i després dels aplaudiments, petards i coets, es canten, a la plaça de l’Església, els goigs, seguidament les autoritats i mossèn fan una salutació de benvinguda. A l’església parroquial, després de les paraules del rector, es passa a venerar la imatge, mentre es canten els goigs.

Processó de retorn. Tornada de la Mare de Déu dels Torrents a l’ermita, el tercer dia de la festa. La presideix, igual que les altres, alguna autoritat civil o eclesiàstica. L’itinerari és lleugerament més curt, i en comptes de passar tota l’estona per la carretera de Poblet es passa pel camí de la Palanca, fins enllaçar amb la carretera de Poblet. Tant la processó de benvinguda com la de retorn són especialment emotives. Retornada a l’ermita, a igual que es fa a l’arribada a l’església parroquial, després de les paraules del rector, es passa a venerar la imatge mentre es canten els goigs. El tabernacle es diposita just davant la porta de l’ermita per tal de facilitar el besamans de la Imatge. De retorn, a l'alçada de Santa Bàrbara (indret del terme tocant a la carretera de Poblet) es dispara un castell de focs (alguns cops el castell de focs s'ha realitzat durant la processó dels fanalets, al portar la Santa Imatge a la Vila, el primer dia de la festa).

Cessió de la Vara de Govern a la Mare de Déu. Els dies que la Mare de Déu dels Torrents és al poble, el batlle li cedeix la Vara de Govern, de manera simbòlica es un homenatge i un acatament. A cada edició de la festa, durant el transcurs de la processó d’anada, o dels fanalets, que va des de l’ermita a l’església, en el moment que la imatge de la Verge entra al nucli urbà, l’alcalde pronuncia unes paraules de benvinguda a la imatge, i col·loca la vara al tabernacle com a mostra simbòlica de cessió del poder i el comandament al llarg dels dies que dura la festa. La vara roman amb la imatge fins a la seva tornada a l’ermita.

Estendard dels Torrents. És portat per algun representat de l’autoritat civil convidada especialment i pels cordonistes, honor que recau en personalitats significatives.

Goigs. Els que actualment es canten, durant les processons i a les misses, daten de 1944, amb lletra de mossèn Ramon Bergadà i música de mossèn Salvador Ritort. A banda d’aquests, n’hi ha d’altres, el primer dels quals daten de 1716.

La marededéu dels Torrents és de pedra policromada, de 86 cm d’alçada i té la particularitat que sosté l’infant Jesús sobre el braç dret. La tradició popular assegura que un pagès, o bé un monjo de Poblet, la va trobar, l’any 1484, al canyar on actualment s’ubica l’ermita.

Espais de celebració
1. Ermita de la Mare de Déu dels Torrents.
2. Església parroquial de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí
3. Recorregut processó de benvinguda: Ermita, Ctra. Poblet, Ctra. Vallclara, C/ Anselm Clavé, C/ Girona, C/ Jaume I (Dr. Miquel), C/ Abat Porta, C/ de la Pau, C/ Indústria, Raval de Lleida, C/ Mestre Garcia, C/ Amics de Vimbodí, Raval de Lleida, C/ Anselm Clavé, C/ Major, C/ de la Font, C/ Joan Griñó, Plaça Major, C/ Mestre Rebull, C/ Nou, C/ Església, C/ Aragó, C/ Sant Antoni, C/ Menéndez Pelayo, C/ Sant Roc, C/ Església, Plaça de l’Església, Església Parroquial. Tots els carrers i places per on passa estan engalanats.
4. Recorregut processó pels carrers de la vila al poble. Entre els tres dies, la imatge de la Mare de Déu passa per tots els carrers de la vila.
5. Recorregut processó de retorn: Església Parroquial, Plaça de l’Església, C/ Església, C/ Ramon Griñó, C/ Mn. Isidre Boyó, C/ Major, Raval de Montblanc, Raval de Poblet, Camí de la Palanca, Ctra. Poblet i Ermita.

Organització
La comissió organitzadora de les festes quinquennals de la Mare de Déu dels Torrents és l’encarregada de l’organització de les festes. Està constituïda pel Consell Parroquial, l’Associació Amics dels Torrents, les Zeladores de la imatge, els ermitans i l’Ajuntament. La sol presidir el rector de la vila al moment de la festes i es sol constituir un anys abans de la celebració de la festa.

La gestió econòmica de l’esdeveniment es gestiona des de la pròpia comissió, sota la persona jurídica de la Parròquia. L’Ajuntament només col·labora en termes econòmics, com un veí més, en aquells carrers on hi té alguna dependència de titularitat municipal. D’altra banda, l’Ajuntament sempre col·labora amb la festa en matèria logística (aparcaments, talls de carrer, regulació trànsit, suport de la brigada municipal...) i en matèria de difusió prèvia i posterior de la festa a la premsa i a altres canals de comunicació.

De l’ermita en té cura la Parròquia de la Transfiguració del Senyor, de Vimbodí, de qui depèn. D’altra banda, hi ha l’entitat Amics de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents, que promou obres a l’ermita, neteja de l’entorn, participació a les festes. També hi ha les Zeladores de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents. Tots plegats treballen conjuntament, moltes vegades amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet. Del dia a dia de l’ermita (obrir i tancar, neteja...) se n’encarrega un veí o veïna del poble, l’ermità o l’ermitana.

Galeria d'imatges de les Festes Quinquennals de la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí

Festes Quinquennals M.Déu Torrents. Vimbodí, 2014

Festes Quinquennals M.Déu Torrents. Vimbodí, 2014

Festes Quinquennals M.Déu Torrents. Vimbodí, 2014

Festes Quinquennals M.Déu Torrents. Vimbodí, 2014

Festes Quinquennals M.Déu Torrents. Vimbodí, 2014

Festes Quinquennals M.Déu Torrents. Vimbodí, 2014