Corpus de Barcelona

Orígens. Història de la festa.

El Corpus a Barcelona les primeres referències

La primera referència documental que es té del Corpus de Barcelona es correspon a un pregó del 1320 que especifica que es farà una processó. El document està localitzat al Llibre del Consell (AHCB). Aquest pregó, el primer que coneixem referit al Corpus barceloní, tant podria ser el de la primera festivitat d'aquest caire a Barcelona, com la primera vegada que s'hi sumava el Consell com a corporació representativa de la ciutat, fet que justificaria que es generés aquesta documentació municipal. Per tant, existeix la possibilitat que la festa estrictament amb caràcter religiós ja existís amb anterioritat. Sigui com sigui, el pregó de 1320 és un indicador que evidencia que la festa del Corpus Christi a Barcelona ja des dels seus inicis, i des de les primeres processons sobrepassava la vessant estrictament religiosa, i que amb un espai curt de temps es convertiria en la celebració, tant cívica com religiosa, de més ressò durant segles.

Les primeres processons a Barcelona

A l’any 1323 la processó va adquirir la forma de desfilada triomfant, del sagrament, pels carrers de la ciutat. A diferència dels pregons anteriors, en aquest darrer, el Consell ordena que s'escombrin i que es facin enramades per els carrers i llocs per on passa el seguici. D'aquestes processons no coneixem quins eren els seus elements i les representacions que hi participaven, així com tampoc el seu contingut civil, els gremis, les confraries, etc. Però, gràcies, a la documentació posterior, suposem que en un breu període, la processó va experimentar una important vertebració i creixement que la convertí en un acte social d'importància cabdal. El fet de que en un acte de devoció hi participés tothom va exigir una ordenació de la processó que estigués en relació estreta amb l'estructura i organització formal de la ciutat. Aquesta ordenació protocol·lària va afavorir l'expressió de l'esperit corporatiu i representatiu on cada grup i estament tenia el seu lloc dins el seguici processional. Aquest darrer fet, va convertir les formes de desfilada en una exteriorització de pertinença a un col·lectiu determinat, on es tenia molta cura en aquells elements identificatius com, per exemple, els penons. El Consell de la Ciutat, per exemple fa construir, el 1379,un nou talem amb les insígnies de la Ciutat ja que l'antic no les portava. Per altra banda, les escenificacions del Corpus ja eren nombroses i l'any 1380 algunes s'havien malmès, fet que provocà que el Consell dictés l'ordre de construir i reparar alguns elements a Berenguer de Leupard tal com així consta a les caixes de Cerimonial de Corpus de l’arxiu municipal La quantitat de representacions que ens presenta el document es considerable i tenint present que son fetes de nou pel Corpus de 1380 ens fa pensar que no eren les úniques i que possiblement n'hi havien més. Si fos així estaríem contemplant unes magnifiques processons i que, segons Josep Romeu, serien similars a les del S.XV sense arribar a la maduresa dramàtica i escènica que ens presenta a la relació de l'any 1424. La processó del Corpus al segle XIV ja era tot un esclat festiu, les representacions i els carrers engalanats amb domassos i ornaments florals van contribuir, a l’arrelament de la festa en les capes populars. Se’ns dubte, el Corpus de Barcelona, per la seva rellevància i notorietat, va ser un referent per les celebracions de tantes altres localitats.

Les grans processons a la Barcelona del segle XV

Del segle XV ja es disposa de més documentació que permet una aproximació més detallada a la processó del Corpus. Al 1424, la festivitat del Corpus, va comptar amb la participació del rei Alfons el Magnànim. La seva presència, segurament, va generar la necessitat d'escriure un protocol que regulés l'ordre de la solemnitat (Llibre de les Solemnitats). Ara bé, la importància del document va més enllà d'una simple anotació inventariada de la processó d'aquell any. Encara que inicialment pogués ser així, es converteix en un text que serveix, any rere any, com a protocol de la processó per evitar els conflictes i enfrontaments per qüestions d’ordre. El document de 1424 relaciona un total 105 representacions que participen a la processó. Moltes d’elles son contraposicions del bé contra el mal. De representacions en el Corpus del segle XV en trobem de tota mena. Algunes són personatges del Santoral que apareixen isolats i amb poca espectacularitat, i altres són espectaculars representacions com el Martiri de Sant Sebastià amb més de vuitanta actuants. Les comitives del Corpus van ser impregnades, especialment, per dues temàtiques, l’hagiogràfica o vides dels Sants i les de caràcter bíblic. Tenim bons exemples en els primers anys que es celebrà la festivitat a Barcelona, com descriu la relació dels entremesos del 1380 on es representaven, Adam i Eva, Jacob i l'àngel, etc. El 1422, el consell municipal va llogar un edifici per a guardar i protegir els entremesos. El 1447 va ser ampliat, i es va crear la figura d’administrador dels entremesos. A mida que abandonem el segle XV, el Corpus va consolidant-se com a festa ciutadana i acte social, perdent la seva essència pedagògica però no la religiosa. Aquells entremesos, amb aire alliçonador i catequètic, representacions parateatrals, van esvaint-se, fins desaparèixer, quedant els elements espectaculars que a l’hora eren del grat del poble, com els gegants i animals mitològics. Altres poblacions, com Cervera, al segle XV, tenien una estructura i ordre de processó del Corpus semblant a la de Barcelona. Les estructures dels seguicis processionals que s’havien fitxat al segle XV es van mantenir amb poques variacions en les processons dels segles XVI i XVII. La producció artística lligada al Corpus va ser immensa, tant al segle XV com en altres centúries, i ho fou en molts aspectes, en la música, pintura, orfebreria, imatgeria, etc.

El Corpus a la Barcelona de Pere Joan Comes

Els corrents contrareformistes i, finalment, el desplegament de les diverses disposicions derivades del concili de Trento (1545-1563) van afavorir la desaparició de les representacions i impulsen, de manera definitiva, la presència corporativa en les processons del Corpus. Una de les novetats destacades és el canvi d’horari que es produeix l’any 1542. La processó es passa a celebrar per la tarda, una alteració important que obligarà a ajustar tot el cerimonial de la festa. Un dels documents més valuosos per l’estudi del Corpus a Barcelona és el document de Pere Joan Comes, qui fou arxiver i cronista de la ciutat i canonge, en el Llibre de algunas coses asanyalades (1583) descriu amb tota mena de detalls tot el procés que es desencadena per celebrar la festa del Corpus Christi a Barcelona. Comes descriu de manera seqüenciada tota la solemnitat, dia per dia, de dilluns a dijous de Corpus, i dijous de la Capvuitada, i amb un alt grau de detall. Es un document únic per conèixer a fons la festivitat del Corpus.

Els Corpus de les grans prohibicions

A principis del segle XVIII, tot el trasbals polític i econòmic, afecta de ple la festivitat del Corpus. Els canvis profunds en l'estructura política de la ciutat van provocar que l'antic cerimonial ja no servis, i algunes organitzacions gremials i els seus entremesos deixaren de participar-hi, per tornar-hi anys després, algunes renovades totalment. Les processons van deixar de tenir aquell caire de parada i desfilada on tota la ciutat hi era present exhibint els seus distintius i insígnies.Al llarg de tota la centúria es produeixen prohibicions de tota mena, que afectaven a les manifestacions populars de les processons. Els motius que donaven sempre eren per norma general, si fa o no fa els mateixos, els abusos i desgavells que el poble feia amb motiu de la passada dels entremesos. Aquestes prohibicions tenen antecedents, en disposicions anteriors que no van arribar a complir-se mai per l'arrelament popular d'aquestes manifestacions. El 1768, el Bisbe de Barcelona Josep Climent va instigar una campanya de desprestigi cap a totes les manifestacions populars de la festa del Corpus fent arribar els seus propòsits a altres personalitats i al tribunal del Sant Ofici. Segons el seu parer la participació d'elements populars eren irreverents, grotesques i calia eliminar-los de les processons. L’ajuntament va encarregar un escrit per justificar la participació dels entremesos i la seva simbologia. Finalment, l’Audiència va dictar sentència favorable a la sortida dels entremesos però amb acotacions. La prohibició que, veritablement, es va fer efectiva, alterant l’activitat dels entremesos a la ciutat, va ser la Reial Cèdula de Carles III del 21 de Juny del 1780. El 1798, Agustí Lancaster, capità General de Catalunya, va accedir a l’aixecament de l’ordre reial i va permetre que els gegants de la Ciutat i del Pi, per Corpus, ballessin pels carrers. De l’aixecament de la prohibició el Baró de Maldà en deixa constància en el seu dietari.

Segle XIX, més canvis

De principis del segle XIX, concretament del 1805, es disposa d’un prontuari on es descriuen totes les tasques derivades de la festa del Corpus i que son d’obligat compliment per part del Regidor obrero i de l’obreria municipal. La dominació francesa que poc simpatitzava amb l'esperit religiós, redueix la celebració del Corpus a una processó pels voltants de la Seu durant els dos primers anys (1808-1809). L'any 1810, el seguici torna a recórrer els carrers de la ciutat, però en una versió molt més reduïda i matinal, d'aquesta processó es conserva una relació, sembla ser que la primera publicada en premsa. Durant la primera meitat del segle XIX, Barcelona es mou entre forces agitacions que fan que algunes vegades la processó no es pugui celebrar amb la normalitat acostumada. Una d'elles, el 1837 en que no es va arribar a celebrar. El mateix torna a succeir l'any 1843. El 1845 s'autoritza la reincorporació dels gremis, ordres religioses i congregacions, tornant als grans recorreguts que la processó havia tingut en segles anteriors. La majoria de gremis s'havien convertit en germandats i arxiconfraries, fet provocat per les diverses prohibicions a les que havien estat sotmesos en els darrers anys. Al seguici processional s’hi afegeixen corporacions científiques, artístiques i literàries, col·legis d'advocats, escrivans i procuradors, fet que requereix una nova ordenació de la festa. Així Barcelona recuperava una processó lluïda, que feia més de mig segle que es celebrava amb moltes dificultats. Un cop apaivagats els esperits revolucionaris, tot torna a la normalitat i l'any 1888, un any important per la ciutat per la celebració de l'exposició Universal, va tenir un Corpus lluït per la presència dels reis que hi aportaren tropes de la guàrdia reial per cobrir la carrera de la processó.

El Corpus en temps de dictadura

El segle XX arriba amb un Corpus força auster, tan sols els gegants i les trampes són els que obren la comitiva, i queda lluny el paper de gran celebració que havia tingut segles enrere. Els motius d'aquest afebliment es pot atribuir a diferents factors. Amb la dictadura, l’aparell polític franquista es va posicionar en el cantó del catolicisme i va promoure les manifestacions externes de l'església entre elles el Corpus. Amb el franquisme, els Corpus es converteix en un acte més d'adhesió al règim amb una accentuada presència militar. Una de les característiques d'aquells anys es el protagonisme que assoleixen els gegants en les processons. Molts dels gegants que havien sobreviscut a la Guerra Civil van veure reconvertida la seva personalitat en la dels reis Catòlics, i es van crear nous gegants per participar en les processons parroquials. El 1919, la Diputació de Barcelona va voler fer una nova parella de gegants per a la Casa de Caritat donat l’estat tronat en que es trobava la vella parella. L’encàrrec fou fet a l’escenògraf Emili Ferrer i Espel, que va respectar l’estètica i figuració de la parella vella en la nova. Els Gegants nous de la Casa de Caritat des d’aleshores han esdevingut els Gegants del Corpus de Barcelona participant en diverses processons de barris i a la mateixa de la Seu Catedral. L'any 1960, van ser recuperats els gegants del Pi, de manera que Barcelona recuperava una de les parelles de gegants històriques i que es van incorporar a la processó de la Seu. A finals dels anys seixanta, arriben els aires renovadors a l'església del Concili Vaticà II, i amb ells, la desaparició de diverses processons. A Barcelona, en concret, la processó de Corpus va celebrar-se fins el 1979.

La recuperació

Desapareguda la processó de Corpus, tretze anys després, a l’any 1992, diverses entitats de cultura popular i tradicional, l’ajuntament de Barcelona i la Catedral de Barcelona van decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat. I ho van fer amb dos dels seus aspectes més populars i participatius, potenciant l’ou com balla i restituint la Processó Festiva de Corpus. El 1987, la Diputació de Barcelona cedeix els gegants de la Casa Caritat, coneguts com els gegants del Corpus, a l’ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella. Des del 1992, aquests gegants participen a la processó de Corpus integrats al seguici popular de Barcelona, i ballen fan el seu ball a la plaça de Sant Jaume, com a inici de la processó.

Descripció actual

Actualment, la celebració del Corpus a Barcelona dura quatre dies de dijous a diumenge. L’ajuntament de Barcelona edita diversos programes de mà per fer difusió del programa d’actes i, també, des del web i xarxes socials se’n fa difusió. L'acte principal, la celebració de la processó, que des del 1990 es fa el diumenge i no el dijous com s’havia fet des d’antic. Actualment conté dues parts totalment diferenciades: la festiva, en què el seguici popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d’imatgeria festiva, música i danses. L'altra és la processó de la Catedral, que té un caràcter estrictament religiós: les autoritats eclesiàstiques de l’arxidiòcesi precedeixen la singular custòdia del Sant Sagrament, sobre el tro del rei Martí I. Les dues parts, unides des de la Plaça Nova, fan el recorregut fins arribar de nou al Pla de la Seu. Des que va deixar de ser festiu el dijous de Corpus, aquesta processó es fa diumenge a la tarda, en acabar l’Eucaristia, que es fa al Pla de la Seu.

Un altre acte de la festa és l’ou com balla, una tradició barcelonina que distingeix la ciutat durant els dies de la festivitat de Corpus. És una pràctica que consisteix a fer ballar un ou buit sobre el raig d’aigua de brolladors i fonts de claustres, patis i jardins d’algunes institucions i d’algunes cases particulars. El doll on balla l'ou s’embolcalla amb una cistella guarnida amb flors i cireres. De dijous a diumenge, hi ha jornada de portes obertes, a diversos espais i edificis emblemàtics de Ciutat Vella, coincidint en la majoria amb una posada en escena d’un ou com balla als brolladors. També, s’hi fan diverses catifes florals, a diversos indrets de Barcelona, sobretot el diumenge per la processó.

El dijous, a la plaça de Sant Jaume a la tarda, es celebra la tradicional Ballada de Sardanes de Corpus a càrrec de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

De dijous a diumenge, també es poden visitar diverses exposicions tan temporals com permanents.

El dijous de Corpus, dins de la jornada de portes obertes, al vestíbul, escales i galeria gòtica de l’ajuntament, són exposats, durant tot el dia, els diferents elements d’imatgeria festiva del Seguici Popular de Barcelona, els mateixos que el diumenge següent participen a la processó festiva de Corpus. Les figures exposades són: els Gegants de la Ciutat, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, l’Àliga de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac i la Tarasca.

El diumenge de Corpus, a la tarda, es celebra la missa de Corpus Christi al pla de la Seu. A continuació, a la plaça de Sant Jaume, i com a inici de la part festiva de la processó, actuació dels falcons de Barcelona i ball dels gegants nous de la Casa Caritat o dels Corpus de Barcelona. L’autor de la música del ball dels gegants és ’Enric Montsant, i de la coreografia, la Montserrat Garrich.

Seguidament, sortida de l’ajuntament del seguici popular de Barcelona, amb els gegants, bestiari i balls. Aquesta “processó” festiva fa el següent recorregut: Plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe i Plaça Nova (parada del seguici popular fins a la sortida del seguici eclesiàstic).

La processó del Corpus Christi fa el següent recorregut: Av. de la Catedral, plaça Nova, carrer dels Arcs, Av. del Portal de l’Àngel, carrer Comtal, Via Laietana, Carrer de Joaquim Pou i avinguda de la Catedral.

Elements tradicionals d’interès

L’ou com balla L’ou com balla és una de les tradicions més singulars de Barcelona. El seu origen és desconegut, l'únic que actualment es pot afirmar és que al finals del segle XVI es comença a documentar la compra d'ous per Corpus dins els comptes de la Catedral (En aquests moments aquest element és el centre d’una recerca, pel que van sorgint noves informacions). És un costum consistent a fer ballar un ou, prèviament buidat, dalt del raig d’aigua de brolladors i fonts ornamentals de claustres, patis i jardins singulars de diverses institucions, però també de cases privades. Les fonts i els brolladors són guarnits amb ornaments florals que distingeixen tot l’espai. El doll on balla l’ou és embolcallat per una cistella que recull l’ou si cau i el torna a adreçar al raig d’aigua. És costum i tradició que aquesta cistella sigui guarnida amb cireres. L’ou com balla del claustre de la Seu Catedral i el del pati de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, són els més emblemàtics. El costum, però, s’ha estès a d’altres fonts d’edificis públics, religiosos i privats: la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Lloctinent –Arxiu de la Corona d’Aragó-, el Verger del Museu Frederic Marès, l’Ateneu Barcelonès, l’Església de la Puríssima Concepció, el Col·legi de les Escolàpies del carrer Roger de Llúria, Biblioteca de Catalunya, Església de Santa Anna, Museu Marítim de Barcelona, Parròquia de Sant Jeroni de Montbau, Museu Etnològic i de Cultures del Món, Taller Escola Sant Camil i el Centre Cívic de Can Deu. La relació d’espais pot variar d’un any a un altre. Aquest joc d’aigua, d’origen discutit, es creu que va néixer com un divertiment importat amb el que els nobles i burgesos de la ciutat s’entretenien tot esperant el pas de la processó. També, és interpretat com l’exaltació de la primavera en la seva plenitud, l’esclat de la fecunditat amb el raig d’aigua, la vida que reneix amb l’ou. Alguns ous dels brolladors són de plàstic, però d'altres encara són ous de debò. També, té la seva interpretació d’acord amb la celebració religiosa de la diada, l’ou representa l’exaltació de l’eucaristia pel damunt del calze, és a dir, de la cistella que recull i embolcalla el doll d’aigua ricament guarnida de flors i cireres.

La processó de Corpus Christi. La primera referència documental de la processó és el pregó de 1320, són set segles d’història. La processó és l’origen de balls, entremesos i elements d’imatgeria festiva.La processó festiva actual és formada pel seguici popular de Barcelona ampliat segons el seu protocol particular. Des del 1992, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat aquest seguici, integrat pels Gegants de la Ciutat, del Pi, de Sant Roc de la Plaça Nova, nous de la Casa de Caritat i de Santa Maria del Mar, els capgrossos macers de la ciutat i el nan Cu-cut de la Plaça Nova, l’Àliga de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac, la Tarasca i el Dofí, els balls de bastons, el ball de cercolets, els Falcons i els Castellers de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i diversos grups de música tradicional i popular. Des d’aleshores, aquest Seguici Popular precedeix la processó de Corpus Christi de la Seu Catedral amb la Custòdia en el tron del rei Martí sota tàlem. L’ordenament de la Processó de Corpus d’acord el Protocol del Seguici Popular de Barcelona, per les seves característiques especials, es constitueix en quatre blocs. El primer integrat pels Cavallets Cotoners de Barcelona, l'Àliga de la Ciutat, el Lleó de Barcelona i els Gegants de la Ciutat amb els capgrossos macers. El segon és format pel Ball de Cercolets, la Mulassa de Barcelona, el Bou de Barcelona i els gegants del Pi. El tercer és constituït pel Ball de Bastons, la Víbria de Barcelona, el Drac de la Ciutat Vella de Barcelona i els Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova amb el Nan Cu-cut i el Penó de Santa Eulàlia. En el quart intervenen La Tarasca de Barcelona, els Gegants Nous de la Casa de Caritat o del Corpus, el Dofí del Casc Antic, els Gegants de Santa Maria del Mar, els Falcons de Barcelona i les Trampes de la Ciutat (timbales de la banda de música de la secció muntada de la guàrdia urbana). La processó festiva és encapçalada per la banda de música i llancers de la secció muntada de la guàrdia urbana. També, hi participa la Banda de Municipal de Barcelona i en acabar la Processó, voluntàriament, poden intervenir els Castellers de Barcelona. D’acord amb el Protocol del Seguici Popular de Barcelona, els grups musicals que participin com a acompanyament musical dels diferents elements components del Seguici Popular de Barcelona seran els suficients i de qualitat reconeguda i de les característiques de les cobles de ministrers, cobles de sardanes, cobles de tres quartans, mitges cobles i formacions de grallers, dolçainers, cornamusaires, flabiolaires i percussió. Totes les figures d’imatgeria festiva del Seguici Popular de Barcelona per la processó de Corpus són bastides amb guarniments florals. El diumenge de Corpus tots els participants de la processó de Corpus són concentrats a l’interior de l’ajuntament, excepte els Gegants Nous de la Casa de Caritat o del Corpus que resten exposats davant de la façana. A les set del vespre, aquests gegants ballen al mig de la plaça de Sant Jaume el seu ball tradicional que dóna pas a l’inici de la Processó Festiva de Corpus. La processó recorre la plaça de Sant Jaume, el carrer del Bisbe, la plaça Nova i els carrers dels Arcs i del Portal de l’Àngel; des d’aquest lloc segueix el mateix recorregut que la Processó de la Seu Catedral que precedeix i finalitza a l’avinguda de la Catedral. La Processó Festiva es celebrarà en qualsevol cas i al marge que la Processó de la Seu no se celebri o que es circumscrigui al recinte religiós. En aquest cas el Protocol del Seguici Popular de Barcelona preveu d’establir un recorregut d’acord amb la seva història i la seva tradició. El 2019, l’ordre del seguici va ser el següent: Coronela de Barcelona, Cavallets Cotoners de Barcelona, cobla de tres quartans dels Cotoners, Penó de Santa Eulàlia, Escorta dels Trabucaires Perot Rocaguinarda, Àliga de la Ciutat de Barcelona, Espremulls Cobla Antiga, Lleó de Barcelona, Capgrossos Macers de la Ciutat, Gegants de la Ciutat, cobla de flabiolaires Els Perdigots, Ball de Cercolets amb els seus músics, Mulassa de Barcelona, Ministrers de la Vila Nova, Bou de Barcelona, cobla tres quartans del Sabre, Penó del Pi, Gegants petits antics del Pi, Gegants grans del Pi, Grallers del Pi, ball de bastons amb els seus músics, Drac de la Ciutat Vella de Barcelona, Grallers Vernets, Víbria de Barcelona, Nan Cucut de la Plaça Nova, Gegants de Sant Roc (o centenaris) de la Plaça Nova, Grallers La Pessigolla de la Plaça Nova, Tarasca de Barcelona, Grallers Quatre Vents, Gegants nous de la Casa de Caritat o del Corpus, ball de bastons del Seguici, Dofí de Barcelona, Grallers del Casc Antic, Penó de Santa Maria del Mar, Gegants de Santa Maria del Mar,Falcons de Barcelona, Guàrdia Urbana de gala a peu, macer de la Catedral i Creu processional de la Catedral, gonfanons basilicals (catedral i Santa Maria del Pi), banda de música de l’Escola Pare Manyanet, germandats i confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona, infants de primera comunió, Cavallers de l’Orde Constantiniana de Sant Jordi, Cavallers de l’Orde de la Creu de Malta, Cavallers de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, seminaristes, clergat, custòdia amb el Santíssim Sagrament sobre el tron del rei Martí i sota tàlem, autoritats, Banda Municipal de Barcelona i els fidels darrera de tot.

Espais de celebració. Ajuntament de Barcelona. Catedral de Barcelona. Itinerari de la processó: Plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, Plaça Nova, avinguda de la Catedral, plaça Nova, portal de l’Àngel, carrer Comtal, Via Laietana, carrer del Dr. Joaquim Pou, seguici eclesiàstic i la custodia tornen a la catedral. Diversos espais amb exposicions, portes obertes i brolladors amb l’ou com balla als brolladors, espais que poden variar d’un any a l’altre.

Organitzadors

Catedral Basílica de Barcelona. La gestió diària de la Catedral està gestionada pel Capítol Catedralici, format pels canonges que tenen cura del culte, la pastoral, la caritat i tot el que fa referència a la gestió de la Catedral.

Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura de Barcelona. Àrea de Cultura Popular.

Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i la Casa dels Entremesos. Entitat creada el 1983 que actualment aplega 15 entitats de diferents àmbits de la cultura popular i tradicional.

Entitats participants: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Consell de Garanties Estatutàries, Grup de Catifaires del Raval, Taller Escola Sant Camil, Museu Marítim de Barcelona, Parròquia de Sant Jeroni de Montbau, la Casa dels Entremesos, Fundació Escolàpies, Parròquia de Santa Maria del Remei, Parròquia Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora, Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Ateneu Barcelonès, Església de Santa Anna, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Parròquia de la Puríssima Concepció, Catifaires de Gràcia, Museu Frederic Marès, Fundació Escola Vicenciana. Escola Labouré, Associació de Fetes de la Plaça Nova, Museu Etnològic de Barcelona – Museu de Cultures del Món, Associació d’Amics dels Gegants del Pi, Esbart Català de Dansaires, Colla Trabucaire Perot Rocaguinarda, Coronela de Barcelona, Colla Gegantera del Casc Antic, Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, Coordinadora de Geganters de Barcelona, Agrupació del Ball de Bastons del Seguici de Barcelona, Amics dels Gegants Ramon i Lola del Raval.

Fonts de consulta

* Dossier sobre la festa del Corpus elaborat per la Catedral de Barcelona que han preparat l’Amadeu Carbó i Nil Rider a partir d’una extensa bibliografia (2020).

* Protocol festiu de l’ajuntament de Barcelona

* DURAN i SANPERE, A. La fiesta del Corpus. Barcelona Histórica y Monumental. Barcelona: Ediciones Aymá, 1943.