La vila de Sitges celebra, el 24 d’agost, la Festa Major en honor a sant Bartomeu, i el 23 de setembre ho fa en honor a santa Tecla, compatrons de la vila i de l’església parroquial des de l’edat mitjana. Els primers documents que demostren l’existència de la Festa Major de Sitges daten de 1353, i consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV. D’altra banda, les referències més antigues que ens donen notícia de la celebració d’un acte concret de les diades fan referència a l’Ofici en honor als compatrons, i daten de 1595 en el cas de Sant Bartomeu, i de 1709 en el cas de Santa Tecla.
Del programa d’actes que vertebra, encara avui, la Festa Major de Sitges en coneixem l’estructura concreta a partir de l’any 1843. Les celebracions en honor als compatrons sitgetans s’organitzen al voltant d’actes de caire religiós i d’actes folklòrics i populars. En ambdues vessants de la festa, l’execució dels balls, la representació dels entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva amb els músics populars que acompanyen les autoritats i la imatge dels patrons, conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica.
Els actes folklòrics tradicionals i els religiosos tenen lloc principalment els dies 23 i 24 d’agost en honor a sant Bartomeu i 22 i 23 de setembre en honor a santa Tecla. L’inici oficial de la Festa Major és la lectura del Pregó, incorporat a la festa l’any 1985, i que se celebra tres o quatre dies abans del 23 d’agost. El 22 d’agost a la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla es fa l’acte de lliurament de la bandera per part del rector als membres de la Comissió de la Festa Major. La vigília de les diades dels sants per la tarda s’aixequen castells abans de l’inici de les processons cíviques o processons de la bandera, ja que aquest element és el que encapçala aquest seguici seguit pels balls populars, la imatgeria i entremesos folklòrics, i el tanca el tabernacle del sant o de la santa i la banda de música i les autoritats civils. Ja a la nit de les vigílies tenen lloc els castells de foc. L’endemà al migdia, dies centrals de la festa, el 23 d’agost i el 22 de setembre, tenen lloc els rituals d’inici de la festa amb el repic de campanes i l’encesa de 21 morterets; si bé les jornades comencen ben d’hora amb les matinals, infantil en el cas de Santa Tecla, que consisteixen a celebrar una cercavila que precedeix l’Ofici solemne. A la sortida d’Ofici, tenen lloc els actes més emotius i emblemàtics de la festa: una gran desfilada i un seguit de balls propis de Sitges, com els balls de gegants, el ball de bastons, el ball de pastorets, la moixiganga, el ball de cercolets, el ball de gitanes, el ball de panderetes i el ball de cintes. En les desfilades també hi participen la imatgeria festiva de la vila amb el drac i l’àliga, així com també els diables i timbalers. Un cop finalitzades les desfilades se celebra una actuació castellera i a posteriori es fan concerts vermut i cafès concert. La tarda continua amb un acte més litúrgic, les processons en honor als compatrons. També destaquen altres actes com la baixada dels balls des de les escales de la Punta la vigília de Sant Bartomeu, o la baixada del pilar per aquestes mateixes escales, la diada de Santa Tecla.
Un dels fets que singularitzen aquesta Festa Major davant d’altres que tenen lloc a la regió cultural supracomarcal del Penedès és la gran participació ciutadana, ja que només dins de les cercaviles es mobilitzen uns vuit-cents ciutadans de la vila, i és que hi participen, a més de les autoritats civils i eclesiàstiques, i del tabernacle dels sants, la Bandera o el Penó, moltes colles, com les de gegants, de castellers, de diables, i colles de balls com la dels cabeçuts, de bastons, de gitanes, de cercolets, de pastorets, de panderetes, de cintes i la moixiganga. La imatgeria també hi és molt present amb dues bèsties de foc acompanyades pels seus timbalers. Pel que fa a la música popular, Sitges té dues colles de grallers de llarga tradició i trajectòria, colles de timbalers, una banda pròpia, dues cobles i diversos músics integrants de formacions de sacs de gemecs.
http://www.sitgesfestamajor.cat/