Festes del Tura d'Olot / Festes Majors / Festes i elements festius catalogats o declarats / Inici - Patrimoni festiu

Webs A-Z Mapa web Contacte

Inici / Festes i elements festius catalogats o declarats / Festes Majors / Festes del Tura d'Olot

Festes del Tura d'Olot

Les festes en honor de la Mare de Déu del Tura ja es troben documentades al segle XIV, si bé es té notícia d’actes festius que es van organitzar amb motiu d’aquesta diada a partir de 1636, any que es té notícia que es feia el correbou, ball a la plaça i seguidillas.

L’esquema actual de la festa configurat pels actes més tradicionals ja s’estructura a partir de l’any 1850. El dia 8, diada de les Mares de Déu Trobades i la Mare de Déu del Tura n’és una, comença la festa amb una ofrena floral a la imatge, seguida de la Missa Solemne i la processó. Els actes més populars i més esperats pel públic són els que hi participen els gegants, els nans i els cavallets, que a Olot anomenen cabeçuts i cavallins. Els olotins tenen un especial afecte per aquestes figures, que assumeixen popularment la categoria de símbols de la població. Els gegants són les figures més emblemàtiques, les testes són veritables obres escultòriques d’artistes d’anomenada com Miquel Blay i Celestí Devesa. Van acompanyats del famós Lligamosques, un capgrós dels més antics documentats a Catalunya. El conjunt de capgrossos, tots amb testes diferents, té un aspecte molt arcaic i són dels únics que porten llances com era comú al segle XIX. Els cavallins, enamoren sobretot per les evolucions de la seva dansa.

L’acte central, al migdia del dia de la Mare de Déu del Tura, amb la plaça plena de gent, els nans, els gegants i els cavallins, per aquest ordre, executen la seva dansa al so de la cobla, en un ritus repetit que tothom coneix i que es desenvolupa amb la màxima sobrietat i solemnitat.

La festa compta també amb tot un seguit d’actes tradicionals com les revetlles; el concurs de carrosses anomenat “Cos Iris”, molt popular al segle XIX i principis del XX; les sardanes, el correfoc, la popular Tornaboda i el correbou. La tradició taurina d’Olot ve avalada per comptar amb la segona plaça de braus més antiga de la península. Olot compta també amb un conjunt de gegants, bestiari i capgrossos de barris que tenen el seu paper a la festa participant en la cercavila de la Farandola olotina.

Faràndula: cercaviles i balls dels Gegants, els Cabeçuts i els Cavallets.

"Els Gegants que hi ha ara es van construir a finals del segle XIX; abans n'hi havia hagut d'altres. La primera notícia que es té d'un Gegant és de 1521. La construcció dels actuals Gegants d'Olot s'inicià el 1888. Els caps es van encarregar als escultors Miquel Blay i Fàbrega i Celestí Devesa i Pinadella. L'estrena dels Gegants tingué lloc per Corpus de 1889. La notícia més antiga de l'existència del Gegant ens porta a l'any 1521. Sembla ser que només ballava acompanyat de tamborí i flabiol. L'any 1888, el cap es va haver de retirar i se n'encarregà un de nou a l'escultor Miquel Blay, sota la direcció del seu mestre Berga i Boix. Segons la tradició oral, s'inspirà en un mosso de can Sureda. Aquest Gegant fou estrenat la diada de Corpus de 1889. Entre els molts premis i guardons concedits al Gegant cal destacar la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor que va rebre en el concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics, que va tenir lloc a Barcelona, per les Festes de la Mercè, l'any 1902. Fins l'any 1980 era fet de guix i fusta i pesava 93 Kg. Actualment, és de fibra de vidre i alumini, i pesa 77 Kg. Té una alçada de 4,12 metres, cosa que ha provocat que, en les cercaviles, més d'una vegada quedés enganxat en algun fil elèctric. El Gegant és un dels personatges més admirat per petits i grans.

Pel que fa a la Gegantessa, va aparèixer més tard que el Gegant: 88 anys més tard. Sembla ser que la primera aparició com a nova companya del gegant fou la diada de Corpus de 1609. No va ser fins l'any 1889 que aparegué la Gegantessa tal i com la coneixem ara. Celestí Devesa va ser l'encarregat de fer el nou cap, i sembla que va inspirar-se en una guapa estanquera del carrer de sant Rafel. L'artista Iu Pascual fou l'encarregat de reformar el pentinat, van suprimir-li la mantellina i li van canviar el ventall per l'actual ram de flors. La gegantessa pesa 67 Kg. I amida 3,93 metres d'alçada. L'any 1989 Olot va commemorar el centenari dels actuals gegants amb una gran festa on van ser convidats nombrosos gegants de tot el Principat. Actualment els Gegants s'estan a l'Hospici juntament amb els cabeçuts, els cavallets i el cap de lligamosques.

Els gegants d'Olot van sempre acompanyats per un flabiolaire i el Cap de Lligamosques. L'actual Lligamosques és obra de Ramon Amadeu i, segons la llegenda, sembla que antigament se li untava el cap pelat amb mel perquè les mosques no empaitessin els seus amos. La seva funció és de mestre de cerimònies obrint pas als Gegants i procurar que les criatures no entrebanquin i no els facin caure.

El ball dels Gegants va ser compost pel dominic Miquel Sisé, que era mestre de capella de l'església de sant Esteve. És una mena de valset popular amb una melodia que es va repetint. El ball té dues coreografies: en la primera els Gegants ballen un a cada costat de la plaça Major i recorren els quatre cantons fins que es troben al mig; en la segona, ballen junts a cada costat de la plaça durant una curta estona, el Gegant marxa i la Gegantessa el va a buscar".

Cavallets: "La primera referència olotina sobre cavallets és de 1601, quan s'esmenta que van participar en la processó per commemorar la canonització de sant Ramon de Penyafort. També n'hi ha referència el 1619, quan es feren ballar per commemorar el decret papal de 1617, en què s'afirmava que la Mare de Déu fou concebuda sens pecat original. No els tornem a trobar fins al 1748, en què participen en la processó organitzada amb motiu de la benedicció del nou temple de la Mare de Déu del Tura. Els programes de les Festes del Tura ens donen les dades dels anys que van sortir: 1859,1864,1878,1879 i a partir de 1883 cada any, excepte el 1876 i del 1880 al 1882.

Els Cavallets que coneixem van sortir al carrer per primera vegada l'any 1904 i són obra de Francesc Estorch i full. El 1990 El Arte Cristiano en va fer una còpia exacta amb fibra de vidre, material menys pesant, ja que els vells pesaven 16Kg i era difícil trobar balladors.

A partir de 1995, els Cavallets han anat renovant la vestimenta i l'armament. En aquests darrers anys han estrenat espases; l'any 1997 van estrenar uns vestits, confeccionats per Teresa de Bodas a partir de documentació gràfica, amb la idea de recuperar els models que duien a la dècada dels seixanta; i per les Festes del Tura d'aquest any 1998 han estrenat els cascs.

Els Cavallets només ballen per les Festes del Tura. Executen dos balls per parelles, dirigits pel capità, amb una música basada en l'òpera de Weber Der Freischütz (El caçador furtiu). En el primer ball es col·loquen en bateria del dret i del revés, alternativament. El capità els dóna voltes i després dirigeix el ball. En el segon, es col·loquen en rotllana amb el capità al mig" (web dels gegants.org).

Cabeçuts: "Els Cabeçuts actuals van sortir per primera vegada el 1902. Tot i això, en el programa de les Festes del Tura de 1859 -el primer que es conserva- s'anuncia un ball de nans. En canvi, en el de 1864 -el segon conservat- ja no s'esmenta. La següent notícia és ja la seva estrena, el 1902, tot i que sembla que Francesc Estorch només va fer els treballs de restauració d'uns cabeçuts que ja existien.

L'any 1991 El Arte Cristiano en va fer una còpia en fibra de vidre. El 1997 van estrenar uns nous vestits, còpia dels models que duien als anys seixanta, confeccionats per Teresa de Bodas, la qual es basà en documentació gràfica de l'època. També en aquests darrers anys han estrenat unes llances noves.

Es tracta de nou caps, tots de diferents mides, amb uns trets facials molt marcats i tots diferents, que marxen aparellats després del capità. Els caps de fila són els més grossos i en va disminuint la grandària a mesura que tirem enrere. Surten només per les Festes del Tura i dansen per parelles -excepte el capità- dos balls, el vell i el nou, amb la mateixa música, composta per Joan Casanovas, músic i director de l'antiga banda Municipal d'Olot. En el primer, es col·loquen encarats en dues fileres mentre el capità passa per entremig fent ziga-zagues i després passa per la part exterior; en el segon, els Cabeçuts es posen en rodona i el capità al mig" (web dels gegants.org).

http://festesdeltura.olot.cat

Galeria de documents de les Festes del Tura d'Olot

Memòria de catalogació de les festes del Tura d'Olot [31,23 kB]

Galeria d'imatges de les Festes del Tura d'Olot