Festa de Sant Antoni de Caldes de Montbui

Una de les celebracions festives que més participants aplega Caldes de Montbui és la festa en honor a Sant Antoni Abat. Aquesta població del Vallès Oriental té un llegat pagès i ramader molt important que amb el temps s’ha anat perdent. Degut a aquest passat, en què la població depenia de l’estat de salut dels animals, la festa de Sant Antoni Abat va anar agafant molta importància, i és que aquest Sant és tingut per patró del animals, especialment dels domèstics, que conviuen amb l’home. Les gens que tenien bestiar de peu rodó celebraven llur festa i portaven llur bestiar a beneir[1], i així és com es segueix fent avui dia a Caldes de Montbui.

Orígens. Història de la festa

L’any de la primera celebració de la Festa de Sant Antoni Abat a Caldes de Montbui és desconegut, no obstant això es conserva un document escrit que avala l’existència d’aquesta festa almenys des de l’any 1873, es tracta de la Guía cicerone del viajero o bañista en Caldas de Montbuy, escrita per Climent Cuspinera en la qual es descriuen els actes que tenen lloc durant aquesta celebració i en remarca la importància que aquesta festa té per als calderins i calderines “Los caleseros, carreteros u cuantos poseen alguna caballería celebran en Caldas esta fiesta de una manera espléndida. [...] Hay en Barcelona una verdadera colonia de carboneros caldenses que, habiendo pertenecido antes a la clase de traginero ó labradores, formaban parte de los que celebran en Caldas la fiesta de San Antonio”. Els protagonistes sempre han estat els traginers, cistellers i pagesos, que dedicaven una festa al seu patró. Amb el pas dels anys aquests oficis van anar desapareixent o bé els seguien fent molt poca gent; es produí una fugida cap a d’altres sectors degut al desenvolupament industrial i comercial, la qual cosa va ocasionar que la festa anés perdent participació, la incompatibilitat dels horaris laborals de la indústria i el comerç també dificultaven la participació de la gent als actes de la festa qualsevol altre dia que no caigués en diumenge. Així doncs, la festa va passar per una època de declivi fins que als anys 60 la festa va recaure en diumenge i es va comprovar les ganes que els calderins i calderines tenien de celebrar-la. Per aquest motiu, l’any 1966, la Facultat de Sant Antoni va decidir traslladar la festa al diumenge següent al dia de Sant Antoni, d’aquesta manera, la participació i el ressó serien molt més grans.

Tot i que s’han produït alguns canvis per adaptar la festa als nous temps, aquesta s’ha mantingut bastant intacte, però variant-ne l’estructura, un exemple el veiem en la trobada que tenia lloc al Casino de Caldes un cop finalitzada la dansa, allà es repartien figues als assistents, mentre que els balladors anaven a berenar a ca la Pepeta xerraire. Actualment, les figues es posen en les bosses que la Facultat prepara per als socis de l’entitat. Un altre dels actes que ha variat és el ball de tarda que tenia lloc després del Ball de Plaça, actualment es celebra un concert al Casino de Caldes.

Descripció actual i elements

La celebració de la Festa de Sant Antoni Abat té lloc el primer diumenge després del dia 17 de gener. Antigament es celebrava sempre per la festivitat del Sant, el 17 de gener, però es va canviar per poder traslladar la festa a un dia festiu, així doncs, el dia central de la festa és el diumenge, tot i que uns dies abans ja es celebren alguns actes.

El dia de la festa arrenca amb l’esmorzar del Traginer per a tots els participants als Tres Tombs. Un cop finalitza l’esmorzar, els abanderats es dirigeixen en comitiva a l’Església de Santa Maria acompanyats per una banda de música. A l’església hi té lloc el solemne ofici de Sant Antoni durant el qual es beneeixen i reparteixen els panets entre tots els assistents, s’invoquen les benediccions de Sant Antoni al pa i acaba amb el cant dels goigs del sant.

Quan l’ofici ha finalitzat i els panets han estat repartits, els abanderats carreguen la imatge de Sant Antoni a un dels carruatges per a què també participi en el seguici. Abans no comencen els tres tombs es produeix un dels esdeveniments més característics d’aquesta festa, la benedicció dels animals; molts dels habitants de Caldes s’apropen a l’església per tal que els seus animals de companyia siguin beneits pel rector de l’església. Abans es solien beneir animals de treball com burros, cavalls i fins i tot bous, però amb la disminució dels sector agrícola i ramader, la majoria d’animals beneits són els domèstics. Un cop finalitza la benedicció d’animals s’inicia la cavalcada i el recorregut dels Tres Tombs, un acte amb molta participació i molt concorregut. La cavalcada està encapçalada pel capità de bandera, seguit de l’abanderat, que sosté la bandera i dels dos cordonistes; al seu darrera els segueixen cavalls, tartanes, carruatges i carros tirats per cavalls o conduits per tractors. Per a l’ocasió els carruatges i carrosses han estat preparats amb antelació, i decorats amb motius molt diversos, ja sigui representant botigues, oficis, costums d’altres temps, reproduccions d’edificis. Un cop finalitza la cavalcada els abanderats obsequien els participants amb carquinyolis i vi bo.

A primera hora de la tarda la festa es trasllada a la Plaça de la Font del Lleó. Allà, els calderins i calderines, molts d’ells havent portat ja les seves cadires per estar a primera fila, s’apleguen per poder veure ballar els més petits i també els grans el tradicional Ball de Plaça. Aquest ball aplega a més d’un centenar de persones per dansar.

Al vespre es celebra el Ball de Gala, acte que clou la Festa de Sant Antoni Abat. Aquest acte es celebra a la sala de ball del Casino de Caldes, però abans, els abanderats, amb teies enceses, són acompanyats en comitiva cap al ball. En aquest ball, en el qual els assistents van vestits amb elegància, s’hi realitza el lliurament de l’estendard emblemàtic als portabanderes de l’any següent, així prenen el relleu. L’estendard o bandera, durant la setmana que han durat els actes, ha estat instal·lat a casa del portabandera en un lloc visible com és el balcó. La resta de l’any, l’encarregat de guardar-la és el president de la Facultat de Sant Antoni.

Un cop realitzat el canvi de bandera, els portabanderes i les seves parelles obren de nou el ball amb un vals. Progressivament s’hi incorporen els portabanderes de l’any següent i els de l’any anterior.

Una setmana abans de la celebració de la festa els abanderats de l’any en curs, juntament amb els abanderats de l’any anterior i els del proper any conviden a familiars i amics al tradicional Vermut, el qual serveix per donar el tret de sortida als actes de celebració de la Festa de Sant Antoni Abat, aquesta és l’ocasió que tenen el abanderats per presentar-se en societat.

A la mitja part del ball, té lloc una altra de les celebracions tradicionals de la festa, la rifa del porquet, el be i els dos pollastres. També s’aprofita aquesta estona per fer el lliurament dels premis a les millors carrosses guarnides.

Una altra de les tradicions que es mantenen durant la celebració de la diada de Sant Antoni és que per postres els calderins i calderines mengen el tradicional tortell, semblant al tortell de reis, però la figureta que s’hi amaga dins és un animalet.

Elements a destacar de la Festa

Els abanderats o portabanderes

El paper dels abanderats en la Festa de Sant Antoni Abat és molt rellevant, ja que són els encarregats d’encapçalar els tres tombs i presidir alguns dels actes més rellevants de la festa. La comitiva dels portabanderes està formada per 4 persones, l’abanderat, encarregat de portar la bandera i alhora estendard de l’entitat; els cordonistes, acompanyen l’abanderat portant els cordons de la bandera i alhora li fan d’escortes; i el capità de bandera, que és com el nunci, és el que va davant de la comitiva. Els abanderats es preparen a consciència per complir amb el seu paper, i molts d’ells aprenen a muntar a cavall per a l’ocasió.

Fins l’any 1968 els portabanderes havien estat únicament homes, però aquell any, atès a la dificultat de trobar candidats, es va decidir fer una gran innovació i proposar també a les noies poder ser abanderats de la Festa de Sant Antoni Abat. Hi ha hagut ocasions en què els porta-banderes han estat únicament dones, i d’altres vegades mixtes.

El Ball de Plaça

A primera hora de la tarda té lloc l’altre esdeveniment rellevant de la festa de Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui, el Ball de Plaça, una tradició que, amb alguna variació, s’ha mantingut gairebé intacte des de sempre. Segons Joan Amades, que recull aquesta dansa en el Costumari Català, el seu origen prové de la dansa que es ballava el dia de l’Aplec de la Verge del Remei. Es tracta d’una entrada de ball que es va adaptar a la festa de Sant Antoni; la dansa però no és l’original sinó que es va anar transformant per fer-la més fàcil de ballar per tothom.

Alguns elements del vestuari no han canviat i es continuen portant, com el barret en el cas dels nois i la mantellina i el mocador en el cas de les noies. El ball és d’una tècnica molt senzilla i poc cerimoniosa i se la coneix popularment amb el nom de “tira-li, tira-li”. Abans només ballaven la dansa els portabanderes, un grup de petits i després la colla “dels casats”, que consisteix en què els que havien ballat anteriorment podien tornar-hi amb una persona casada. Actualment, l’interès dels calderins i calderines és major i s’han format fins a 5 colles de ball i en total hi poden arribar a ballar unes 120 o 130 persones.

Si bé hi ha hagut variacions per fer el ball més fàcil, enmig de la ballada, una colla de 6 parelles actua tal i com es ballava antigament, amb la tècnica i la indumentària tradicional, ells vestits de pabordes amb barret de copa.

La Facultat de Sant Antoni

Aquesta entitat és l’encarregada d’organitzar els actes propis de la festa de Sant Antoni Abat i de vetllar per la conservació de la seva tradició. Al igual que la festa, es desconeix l’any de la seva creació tot i que en un document de principis del segle XVIII ja apareix una referència d’aquesta agrupació i els anys que fa que funciona. Inicialment la junta de l’agrupació estava formada per persones que provenien dels gremis de la festa i el món agrícola i ramader, però la irrupció de nous sectors econòmics com l’industrial i el de serveis, i la disminució de gent dedicada al sector primari va fomentar que persones dels nous sectors també en formessin part. Els nombre de membres de la junta oscil·la entre les 10 i les 15 persones, que es renoven periòdicament.

La Facultat, uns dies abans de la diada, confecciona unes bosses que inclouen un panet beneït, un paquet de figues seques, una fària com a símbol de festa grossa i el programa de la festa. Aquestes bosses es reparteixen casa per casa als socis de la Facultat i és una manera d’anunciar la festa.

Actualment la Facultat de Sant Antoni compta amb 500 socis.

La festa està finançada amb les aportacions dels socis i els beneficis que s’extreuen de la rifa de la nit del ball, però també de les aportacions d’entitats financeres, de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, dels comerços i de particulars.

Referències bibliogràfiques

Amades, Joan. Costumari català. El curs de l’any. 2a ed. Salvat-Edicions 62: Barcelona, 1982-1984.

Solé, Mercè. 1873-1998. Caldes de Montbui. Festa de Sant Antoni Abat. 125 anys de tradició. Servei de publicacions Thermalia: Caldes de Montbui, 1998.

Vallès Oriental Televisió (2011, gener 26). Festes de Sant Antoni Abat [vídeo]. Consultat el maig de 2016, des de http://votv.xiptv.cat/diada-de-sant-antoni-abat/capitol/festes-de-sant-antoni-abat

[1] Amades. Costumari català, el cicle de l’any (vol. I, pàg. 470)

Galeria d'imatges de la Festa de Sant Antoni de Caldes de Montbui

Tres Tombs a la Plaça

Ball de la plaça

Sant Antoni

Ball típic

Sant Antoni

Sant Antoni

Sant Antoni al Carrer Granollers

Sant Antoni

Sant Antoni