Festa de Santa Llúcia - Gelida

Orígens. Història de la festa

La primera referència escrita la trobem en una consueta redactada el 1718 pel rector Josep Puig de Sant Pere de Gelida (1717-1723) es fa esment de la diada de Santa Llúcia. Aquest mossèn recull referències més antigues, com la Consueta del 1698 (rector de Gelida, Josep Capellades, 1693-1717) i a una altra de 1646 (rector de Gelida, Joan Milà, 1644-1653). Les primeres referències, doncs, podem situar-les al segle XVII en què trobem relacionada la celebració litúrgica de Sta. Llúcia a l'església de St. Pere del Castell, sense parlar encara de l’escudella.

Una altra dada important que fa pensar en la continuïtat de la celebració de la festa cent anys després, és la creació de la Germandat de Beneficència Mútua de Santa Llúcia l'any 1855. Els seus estatuts, començats a redactar el 1853, ens permeten veure que era una associació local amb caràcter assistencial d’ajuda mútua pels seus membres i van començar a oferir escudella pels pobres. Es desconeix quantes persones aplegava.

No serà fins a principis del segle XX que trobem el primer document que parla de l’escudella. La referència la trobem en les notes que va escriure mossèn Xavier Raventós (rector a Gelida entre 1897-1916), va escriure a la “Consueta i notes Històriques de la Parròquia de Sant Pere de Gelida” els actes de la festa “13 de desembre, Festa de Santa Llúcia, tothom fa festa, a les 6 del matí la primera missa i a les 10, Ofici amb orquestra, a càrrec de l’Administració i Germandat de Santa Llúcia. Després es fa la benedicció de la sopa als pobres de la plaça. A les 3 de la tarda hi ha rosari cantat amb orquestra”.

La Guerra Civil va aturar la festa, i durant aquells anys no es va celebrar. La imatge de la santa va ser cremada. En la postguerra, l’any 1940, els veïns Jaume Julià i Josep Esteve, de les famílies que havien estat administradores, van decidir tornar a celebrar Santa Llúcia i a fer l’escudella pels pobres. Es va comprar una nova imatge que es troba a la capella del Santíssim de l’església parroquial. En aquest moment i fins els anys 60, l’escudella es feia al pati de la masia de Cal Terra a la Plaça de l’Església. Es conserven testimonis gràfics, com les fotografies de Ramon Tarrida Armengol (1927-2020) de l’any 1952.

Antigament, la capta d’aliments per l’escudella es feia amb un carro i s’anava per les cases i masos a arreplegar tot el que donaven.

Fins a la dècada de 1960 es preparaven 5 calderes d’escudella i una d’aigua i l’escudella encara servia per alimentar als pobres, que aquell dia podien tenir un bon àpat. La gent del poble no n’anava a buscar, fer-ho estava mal vist.

El 1970, la Parròquia edita els Goigs de Santa Llúcia que són cantats cada any a l’Ofici pel Cor Parroquial.

Les persones encarregades de preparar i cuinar l’escudella pertanyen a l’entitat de la Comissió de Festes Santa Llúcia. Hi ha rols de gènere força marcats en la preparació de l’escudella, essent les dones, sobretot les encarregades de preparar la carn, els condiments i repartir. Els homes, la cuita a les calderes.

El 2005, en motiu, de la celebració del 150 aniversari de la creació de la Germandat de Santa Llúcia, es va crear el Fons Santa Llúcia que aplega tota la documentació de la festa, un fons digitalitzat i custodiat per la biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida. Es va celebrar a Gelida la I Trobada d’Escudelles i ranxos amb colles de tot Catalunya, que actualment és la FERSHC, Federació d’Escudelles Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya.

Descripció actual

La festa es celebra, anualment, el 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, caigui el dia que caigui. Els dies previs o posteriors al 13 de desembre, s’organitzen diversos actes culturals, entre ells xerrades i exposicions.

Amb antelació, a principis d’octubre, es va en colla, a tallar la llenya que servirà per fer el foc que farà bullir les calderes. Setmanes abans, es fa la capta per fer l’escudella i es reben donatius tant en espècie com en diners.

A finals de novembre o principis de desembre es presenta el programa d’actes i el cartell de la festa. El cartell és un element molt representatiu de cadascuna de les celebracions. Es lliura també el guardó Santa Llúcia Solidària. Aquest premi distingeix la tasca d’una ONG, institució i/o associació a favor dels més necessitats.

Des del 2016 es convoca un concurs infantil per triar el dibuix que portarà el plat de l’escudella. Cada any la comissió el posa a la venda durant la diada i els veïns i veïnes el col·leccionen.

La vigília, el 12 de desembre, els ingredients de l’escudella es preparen en una cuina habilitada a l’Edifici de les Monges. Es reparteix el que es posarà a cada caldera, la carn, els ossos, l’arròs i fideus, la verdura. Es deixen en remull les patates, i els cigrons i les mongetes seques. Es deixa tot a punt.

El dia central de la festa és el 13 de desembre, una jornada que comença a les 5h del matí, quan s’encén el foc de les calderes. Un total de trenta voluntaris i voluntàries donaran un cop de mà allà on calgui. Al pati de l’edifici dels Lluïsos es cou l’escudella per tenir-la llesta al migdia i al llarg del matí moltes persones del poble s’apropen a veure com es cou i fer-se una foto amb les calderes.

A les 10h hi ha repic de campanes, repic de festa, coincidint amb la inauguració de la Fira d’Artesans i Mostra d’Entitats de Santa Llúcia, que compta amb la participació de les entitats locals i artesans de Gelida i d’altres indrets. Aquesta fira es fa des del 1991.

A tres quarts de dotze, les autoritats -alcalde, regidors, administradors, representants dels administradors, de les famílies Esteve, actualment família Surià, i Julià (avui membres de la Comissió de Festes Santa Llúcia) i cossos de seguretat, en comitiva, van des de l’Ajuntament a l’Església, acompanyats d’una banda de música.

A les dotze comença l’Ofici i durant l’ofertori els Vailets de Gelida fan un pilar caminant i en acabar la missa, el Cor Parroquial canta els goigs de Santa Llúcia.

Al sortir d’Ofici, el mossèn i la comitiva es dirigeixen a la plaça i es procedeix a beneir les calderes, que prèviament han estat portades del pati dels Lluïsos -carrer Mossèn Jaume Via- a la Plaça de l’Església. Un cop beneïdes es comença a repartir entre la gent que ja està fent cua. Qui porta un plat no cal que faci cua, sols els que porten una olla. Es reparteix també pa i botifarra negra i porrons amb vi; anys enrere es repartia bocins de carn. A continuació, ballada de sardanes a la plaça de l’Església.

A la tarda, el protagonisme el tenen els Diables de Gelida, primer amb la colla infantils i després amb el LlúciaFoc, una imatge simbòlica de Santa Llúcia, amb una adaptació lliure escenificada, que s’inicia a la plaça de l’Església i es trasllada a la plaça de la Vila.

En dies posteriors s’organitzen actes nadalencs i culturals recollits en el programa de la festa de Santa Llúcia.

L’escudella de Santa Llúcia de Gelida, en els seus orígens amb caràcter benèfic, s’ha anat adaptant als nous temps convertint-se en un element identitari i festiu de Gelida. La festa ha mantingut la seva essència al llarg dels anys. La festa té ben presents els seus orígens benèfics, i actualment s’organitzen actes on el component solidari hi és molt present. Algun acte per la Marató de TV3 que s’escau en els mateixos dies i, des del 2000, s’atorga el guardó Santa Llúcia Solidària, per premiar i reconèixer persones, entitats i iniciatives solidàries.

La festa ha estat documentada en el marc de l’Inventari del Patrimoni Immaterial del Penedès (2019) amb una fitxa treballada per l’antropòleg Jordi Montlló.

Elements d’interès

L’escudella de Santa Llúcia És l’element principal de la festa. Es tracta d’una escudella barrejada. Es reparteix l’escudella de nou calderes, un total de dues mil cinc-centes racions. Són deu calderes, una on hi ha l’aigua calenta per anar afegint a les altres.

Recepta centenària. Ingredients per a nou calderes: 9 peus i ossos de vedella, 18 peus de porc, 9 caretes de porc, 9 ossos de pernil salat i 9 de pernil dolç, carn de bé, carn de vedella, 30 kg de cansalada blanca especial per a la diada, 27 kg de mongetes, 27 kg de cigrons, 45 kg de patates, 3 apis, 9 cols, 12,5 kg d’arròs, 14 kg de fideus. A més es fan servir 75 kg de botifarra negra que s’escalden a l’escudella i posteriorment es tallen a bocins i es reparteixen.

L’escudella comença a bullir posant els ossos a l’aigua. Mitja hora després s’hi afegeix la carn de vedella i de porc. Una hora i mitja més tard es treuen els ossos i la carn i s’afegeix les patates tallades. Tres quarts més tard, s’afegeix la resta de carn i verdures. Una estona abans de ser servida s’afegeix els llegums i la pasta. El fet de ser una cocció llarga, de la matinada al migdia, dona a aquesta escudella barrejada una consistència i un sabor molt característic.

Trasllat de les calderes. Les calderes es traslladen fins a la plaça de l’Església. En aquest moment el so de les gralles acompanya a cadascuna de les calderes, que és portada amb els semalers per dues persones. El 2018 dues dones van participar en el trasllat de les calderes fet molt aplaudit en el seu moment ja que suposava un trencament amb els rols tradicionalment assignats.

En sortir de l’ofici, es procedeix a la benedicció de l’escudella i, posteriorment, al repartiment.

Espais de celebració

La festa pel que fa a l’escudella té tres espais principals. Al pati dels Lluïsos hi ha les calderes que bullen tot el mati, a l’edifici de les Monges, al carrer Mn. Jaume Via, els preparatius de l’escudella. A la Plaça de l’Església (benedicció, tast i repartiment de l’escudella i el pa amb botifarra negra; ballada de sardanes).

Església Parroquial de Sant Pere (Repic de festa i Ofici Solemne de Santa Llúcia). Carrer Major (Fira d’artesans i d’entitats.). Plaça de la Vila (LlúciaFoc, Diables de Gelida).

Organitzadors

La festa és organitzada per la Comissió de Festes Santa Llúcia, encarregada de l’elaboració de l’escudella, juntament amb la participació de l’Ajuntament de Gelida i la Parròquia de Gelida. L’Ajuntament s’encarrega de la coordinació, la fira d’artesania i procura la participació de les entitats. La Parròquia, de l’Ofici i la benedicció de l’escudella.

La Comissió de Festes Santa Llúcia es va constituir com a entitat cultural el 2002.

La festa compta amb la col·laboració de les entitats locals.

Fonts de consulta

• Informacions facilitades per la Comissió de Festes Santa Llúcia de Gelida.

• Fitxa de la Festa de Santa Llúcia de Gelida i l’escudella dels pobles. Inventari Patrimoni Immaterial del Penedès (fitxa elaborada per Jordi Montlló). https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/96

• PUJADÓ, J. (2016) Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars. Edicions Sidillà: la Bisbal de l’Empordà.

• “L’escudella, protagonista de la festa de Santa Llúcia a Gelida” Tornaveu, maig 2020. https://www.tornaveu.cat/reportatge/5091/lescudella-protagonista-de-la-festa-de-santa-llucia-a-gelida

• Programes de la festa, edicions 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019. https://www.gelida.cat/el-municipi/fires-i-festes/

• Web “Gelida, genealogia, història, patrimoni...”de Ramon Rovira http://gelida.org/santallucia.htm

• Biblioteca Jaume Vila i Pasqual. Fons de Santa Llúcia. https://www.bibliogelida.cat/col%C2%B7leccio%20local/fons-santa-llucia/

• Festa de Santa Llúcia. Fulletó editat per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida i la Biblioteca Jaume Vila i Pascual, 1996.

• Santa Llúcia, retrat d’una festa. Guia històrica. Ajuntament de Gelida, desembre 2020 (text de Montserrat Julià Torné). https://www.bibliogelida.cat/col%c2%b7leccio%20local/fons-santa-llucia/llibret- de-santa-llucia-santa-llucia-retrat-duna-festa/

• FERSHC, Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya. https://fershc.cat/