La guita és l’únic element del bestiari festiu d’aquesta tipologia que s’ha mantingut vigent de forma continuada.
La presència de diables a la Patum es coneix des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se maces els que porten aquests estris.
El Tirabol és el ball final de la Patum i les primeres referències són de mitjan segle XIX.
La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.
Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.
La festa de les Falles d’Isil s’emmarca en les festes de foc de Sant Joan, molt comunes a les zones de muntanya i generalitzades als Pirineus.
La festa es celebra el 23 i el 24 de juny.
Els plens són únics en el patrimoni festiu català, tant per les seves característiques com pel procés acurat i arcaic de vestir-los, protegint-los del foc amb herba humida amb una tècnica conservada de segles enrere.
La tipologia de falles d'lsil les fa diferents de les d'altres poblacions, per les seves característiques úniques.
Les primeres notícies concretes del ball són de l’any 1771. El ball estava vinculat al gremi de boters i probablement tenia parlaments.
Es troba documentat al 1826 i al 1834, però no per formar part de la festa sinó per motivacions polítiques.
-
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Espai web de la DGCPAAC -
