La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.
Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.
La guita és l’únic element del bestiari festiu d’aquesta tipologia que s’ha mantingut vigent de forma continuada.
La presència de diables a la Patum es coneix des de 1628. Des de finals de la guerra civil es generalitzen dues menes de diables, anomenant-se maces els que porten aquests estris.
Els plens són únics en el patrimoni festiu català, tant per les seves característiques com pel procés acurat i arcaic de vestir-los, protegint-los del foc amb herba humida amb una tècnica conservada de segles enrere.
El Tirabol és el ball final de la Patum i les primeres referències són de mitjan segle XIX.
La festa de les Falles d’Isil s’emmarca en les festes de foc de Sant Joan, molt comunes a les zones de muntanya i generalitzades als Pirineus.
La festa es celebra el 23 i el 24 de juny.
El drac és l’element per antonomàsia de la Festa Major de Solsona, juntament amb el gegant vell.
Les Borges del Camp és una de les poblacions de Catalunya que ha tingut més continuïtat en la presència del Ball de Diables en el seu cicle festiu, tot i que altres poblacions el tenen documentat més antigament.
La Festa Major de l’Arboç es celebra el quart diumenge d'agost, en honor a Sant Julià i els Sants Màrtirs. La primera referència escrita que es conserva és el programa de la Festa Major de 1876.
Es celebra el quart diumenge d’agost.
La Festa Major de l’Arboç es celebra el quart diumenge d'agost, en honor a Sant Julià i els Sants Màrtirs. La primera referència escrita que es conserva és el programa de la Festa Major de 1876.
el quart diumenge d’agost
-
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
Espai web del CPCPTC