El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790 i se’n disposa de documentació i informació detallada des de l’aparició del “Diario de Villanueva y Geltrú”, que el 1851 ja en publica el programa complet. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.
El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats “Balls de Mantons”, que celebren les diverses entitats que participen en l’organització del Carnaval. Es tracta de balls de gala als quals assisteixen, els homes, amb americana i les dones, amb el tradicional mantó de Manila. L’endemà, tenen lloc les Competències Musicals, una confrontació artística entre dues formacions musicals.
El dijous següent (dijous gras) es celebra l’àpat ritual de la festa, la Xatonada i té lloc, pel centre de la ciutat, una “guerra” de merengues anomenada “La Merengada”, a càrrec dels més petits, la qual té una continuació, havent sopat, en una concentració de diverses societats a la plaça de les Cols, on té lloc una nova guerra de merengues protagonitzada pel jovent.
El divendres es celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, el qual, a la Plaça de la Vila, pronuncia el “Sermó”, que és un repàs, en clau crítica i d’humor, als aconteixements més destacats dels darrers mesos. A la nit, algunes societats celebren els “Balls de l’Arrivo”, el primer dels balls de màscares del Carnaval.
El dissabte al matí tenen lloc, organitzats per diverses societats i escampats per tot el centre de la ciutat, actes “carnavalers” de tota mena com a preludi del que a la tarda serà la concentració infantil de “L’Arribada del Caramel”, acte central del “carnaval infantil”. També durant el matí de dissabte s’inicien les representacions del “Ball de Malcasats”, format per una comitiva de màscares que parodien diverses parelles de casats amb problemes i les autoritats que els jutgen. Les representacions itinerants d’aquest ball pels carrers del centre continuen a la tarda, en què coincideixen amb el seguici del “Moixó Foguer”, un simulacre de passeig i exhibició d’una bèstia emplomada de blanc, que apareix i desapareix de dins d’una caixa. Les màscares d’aquesta comitiva, duen la cara completament tapada i vesteixen roba de dormir de color blanc i s’acompanyen d’una cobla de flabiols i sacs de gemecs. La nit de dissabte és la “Nit de Mascarots”. Aquests mascarots, normalment individuals o, en tot cas, lliures de qualsevol organització lligada a les societats del Carnaval, passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.
El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada “El Turuta”. Al mateix temps que salten, es llancen, entre les diferents comparses i al públic que les contempla, una gran quantitat de caramels. Els homes duen barretina i vesteixen l’uniforme propi de cada societat i les dones vesteixen amb faldilla, un o dos clavells al cap i mantó de Manila. Les Comparses van acompanyades per una secció d’una banda de música o per una xaranga o similar i conflueixen en diferents torns a la Plaça de la Vila, on tenen lloc, si l’espai ho permet, les passades de lluïment i les tradicionals “guerres” de caramels. El mateix diumenge al vespre, tenen lloc “Les Danses” a la plaça de les Cols, ballades per grups de tres -un home amb dues dones-.
Dilluns a la tarda té lloc la Comparsa del Vidalet, integrada per parelles de nens i nenes disfressats i acompanyada per diverses xarangues, la qual recorre la ciutat per acabar a la Plaça de la Vila amb el Ball del Paperet. Al vespre surten els “Cors de Carnestoltes”, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal on cada Cor ofereix una mostra del seu repertori. Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el “Ball del Vidalot”, l’últim gran ball de màscares del Carnaval, el qual es tanca el Dimecres de Cendra, amb “l’Enterro de la Sardina” i la lectura del “Testament” del rei Carnestoltes, en el qual es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular a base d’arengades a la brasa.
http://www.vilanova.cat/html/carnaval - http://vilanova.cat
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Espai web de la DGCPAAC