La sardana

La sardana és una dansa popular catalana, fruit de l’evolució experimentada per antigues danses populars que va assolir la seva estructura actual a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l’embranzida del corrent culturalitzador de la Renaixença. Així, les antigues "sardanes curtes" registren, a partir del primer terç del s. XIX un progressiu augment de la llargada, i l’any 1850 ja són esmentades específicament les noves "sardanes llargues" en l’opuscle "Método per aprender á ballar sardanas lIargas". Posteriorment, des de començaments del segle XX, la sardana es va anar estenent des de l’Empordà i les comarques del nord cap a la resta de Catalunya, tot i que no amb la mateixa intensitat a tot el territori, consolidant-se com una manifestació cívica i un fet social i cultural de participació comunitària i de caràcter evolutiu i canviant paral·lel als canvis socials que ha anat experimentant la societat catalana. En determinats moments ha esdevingut també un símbol de catalanitat dins i fora de Catalunya.

La sardana actual es caracteritza, coreogràficament parlant, per ser una dansa que es balla en cercle, amb un nombre indeterminat de balladors d'ambdós sexes encarats vers l’interior del cercle el qual fan oscil·lar a dreta i esquerra alternativament, agafats de les mans, les quals resten baixes en els curts i alçades en els llargs; per ser una dansa col·lectiva i individual alhora, ja que permet l’entrada i sortida a la rotllana de qualsevol persona en qualsevol moment.

La formació instrumental que acompanya aquesta dansa s'anomena "Cobla" i està formada per un conjunt d'onze instrumentistes: dues tenores, dos tibles, un flabiol i tamborí, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix.

Musicalment, la sardana és una dansa que es balla no al so d'una tonada tradicional i única, sinó al so d'una composició musical subjecta a uns certs límits d'extensió, que podríem determinar d'una manera aproximada entre 20 i 40 compassos a la primera part anomenada "curts", i entre 60 i 90 compassos la segona part denominada "llargs". També és una composició sotmesa a una determinada estructura mètrica, principalment binaria, la qual es desenvolupa en un moviment vorejant la xifra 112 del metrònom, prenent com a unitat la figura que omple el temps del compàs, tant si és binari simple com compost.

Els compositors de diferents èpoques i categories s'han esmerçat en la composició de sardanes, de manera que el repertori actual d'aquesta dansa és considerable i conté produccions de gran valor artístic amb una sonoritat d'una força i esplendor molt característica. El repertori de sardanes i música per a cobla supera els cent mil títols.

En l’actualitat existeixen a Catalunya, amb diferent grau d'implantació segons les comarques, més de 300 entitats sardanistes, i unes 60 a la Catalunya Nord, que s'agrupen en diverses xarxes federatives com ara la Federació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i la Federació Sardanista del Rosselló. En conjunt, s'organitzen cada any a tot Catalunya, la Catalunya Nord i Andorra més de 3.000 activitats relacionades amb la sardana de tipologia molt diversa. Bàsicament consisteix en la celebració d'aplecs, ballades o audicions, concerts, concursos musicals, competicions de grups de dansaires i cursets, tot plegat amb la sardana com a denominador comú. Aquestes activitats són impulsades i coordinades, per entitats sardanistes, altres associacions i pels Ajuntaments.

http://fed.sardanista.cat/

Galeria d'imatges de la sardana

Ballant sardanes

Instruments de cobla

Aplec

Sardanes a la Festa major de Solsona