La constància de la celebració de la festa queda palesa en el segon volum del Llibre del Credencer començat a escriure el 1797 on s'assenten els noms dels Administradors de la festa i les incidències de l’any entorn d'aquesta. Aquest llibre a través dels seus apunts anuals certifica que com a mínim des d'aquesta data i fins els nostres dies la festa s'ha celebrat de manera ininterrompuda. El 6 de gener de 1889 es constitueix l’entitat que actualment té cura de l’organització de la festa Major d'Hivern en honor a Sant Sebastià.
El dia de Sant Esteve, 26 de desembre es fa l’assemblea ordinària anual dels associats a la sala de plens de l'Ajuntament amb la presidència honorària del rector i de l’alcalde/alcaldessa i es trien els tres socis balladors que l’any següent seran els titulars o administradors que acompliran el vot de poble i ballaran el ball del Bo-bo. Aquesta acta és llegida pel Credencer de Sant Sebastià, figura heretada de l’antic ofici municipal de secretari. El Credencer és escollit entre els associats que es presentin voluntaris, i és un càrrec sense validesa legal però de consens i prestigi. Cal tenir present que els balladors escollits en sorteig el 26 de desembre del 2008, no han ballat fins el 20 de gener del 2010; així tenen tot un any sencer per preparar la festa i sobretot per a la confecció dels vestits que portaran.
El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels Administradors de la festivitat del Sant. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles (pabordesses). A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i posa llur aprovació a referèndum del poble demanant per cadascun d'ells: "És bo?" I ja que "bo" acostuma a respondre el poble, aquesta pregunta i resposta dóna nom a la dansa del Bo-bo. Un cop aprovats els nous Administradors mitjançant aquest procediment, la dansa continua a fi que la cerimònia quedi ben conclosa.
El ball consta de quatre figures. La primera és dansada per les tres pabordesses (dues casades i una fadrina) i pel porrer de la vila. Es tracta d'un contrapàs, en el qual el porrer actua de capdanser i que consisteix en tres volts a la plaça. La segona figura es tracta d'un passeig galant en què les tres parelles donen tres volts a la plaça, caminant amb certa parsimònia. Cada parella s'agafa amb els braços encreuats. La tercera figura es considera la més curiosa i la més representativa de tota la dansa- En ella l’home es col·loca de cara a la dona, avançant ella de cara i ell d'esquena. Van fent tres passes cap a un cantó, i tres cap a l’altre, sempre en sentit contrari l’un de l’altre, i quan són als extrems fan un gest molt característic amb els braços com s'hi sembressin quelcom als espectadors. Cada vegada que ve la cadència de la melodia giravolten sobre si mateixos. La quarta figura del Ball del Bo-bo és una sardana saltada. D'aquesta sardana en ressalta l’aire arcaic de la melodia a excepció d'uns compassos que hi afegí l'Eusebi Ponsa el 1974.
http://www.monistroldemontserrat.cat/