La tradició popular situa l’origen d’aquesta celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats “mals usos” feudals, i hom ha volgut veure el seu inici l’any 1367, any en que la vila de Cornellà de Terri deixà d’estar sotmesa al jou feudal i passà a dependre directament del monarca, aleshores Pere III el Cerimoniós. Malgrat tot, però, aquest alliberament podria tenir una relació més o menys directa amb el Ball del Cornut, però difícilment pot tenir relació amb la plantada de l’Arbre de Maig, una manifestació popular que sembla presentar unes arrels molt més antigues vinculades amb certs rituals arboris de fecundació de la terra.
Aquest ritual pretèrit de veneració dels arbres com a divinitats fecundants s’inicia el Divendres Sant, quan els homes de Cornellà seleccionen un àlber o un pollancre dels més alts, el tallen i l’esporguen. El dia central de la festa, però, és el Dilluns de Pasqua, dia en que es va a buscar l’arbre, conegut com a Maig, i es guarneix amb pi i tot de banyes i corns. Posteriorment, mentre sonen Els Segadors, l’arbre és plantat, a força de braços, al bell mig de la plaça; una plaça coneguda precisament com a plaça del Maig.
El mateix Dilluns de Pasqua es balla el Ball del Cornut, una antiga dansa documentada pel folklorista Joan Amades que es va reincorporar a la celebració l’any 1976. En aquest ball, sis parelles abillades de manera tradicional dansen juntament amb un personatge que du al cap unes grans banyes de boc recargolades que l’identifiquen i donen nom al ball. Hom ha volgut veure en aquest personatge la representació de l’antic senyor feudal que, en perdre els seus drets sobre la població, perdé també la potestat de dur a terme i consumar el popular i execrable dret de cuixa.
La festa, símbol d’identitat pels habitants de Cornellà, s’ha celebrat, generació rere generació, llevat de les interrupcions sofertes durant la dictadura d’en Primo de Rivera, la Guerra Civil Espanyola i la dictadura del general Franc