La Patum de Berga és la festa de Corpus, celebrada a Berga almenys des de 1454. L’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.
Es celebra de dimecres a diumenge de Corpus.
L'Àliga és un dels elements més destacats de la Patum. El més característic és el seu ball que l'han convertit en un referent musical i festiu de primer ordre.
Els Turcs i cavallets estan documentats des del 1628. Inicialment eren dos turcs i quatre cavallets, però pocs anys després evolucionen cap els quatre personatges a cada bàndol que conformen la comparsa avui.
Els Nans Vells ballen a la plaça de Sant Pere amb el conjunt de les comparses el dijous i el diumenge de Corpus.
La primera referència de gegants a Berga és de 1472, malgrat que es pot deduir de la documentació disponible que aquest primer gegant probablement era un xanquer
Els plens són únics en el patrimoni festiu català, tant per les seves característiques com pel procés acurat i arcaic de vestir-los, protegint-los del foc amb herba humida amb una tècnica conservada de segles enrere.
El Tirabol és el ball final de la Patum i les primeres referències són de mitjan segle XIX.
La festa de les Falles d’Isil s’emmarca en les festes de foc de Sant Joan, molt comunes a les zones de muntanya i generalitzades als Pirineus.
La festa es celebra el 23 i el 24 de juny.
Es té notícia de les danses a través d’un article del diari “La Veu de Catalunya”, de 10 de juliol de 1902 sobre la Festa Major d’Isil i on s’esmenta que es ballava del Ball Pla tres dies durant la festa i el 24 al matí i el 25 a la tarda, de manera solemne.